Els microsismes de l’avinguda de Sant Jordi

Un estudi geològic determina que el trànsit rodat de l’avinguda de Sant Jordi d’Olot provoca microsismes i que això té afectacions en forma de bombaments del terreny als espais públics i esquerdes en alguns habitatges, i ho relaciona amb l’estructura geològica de la zona però també amb l’increment exponencial del trànsit, sobretot el de camions de gran tonatge des de l’obertura del túnel de Bracons. El geòleg que ho alerta és Guillem Roca, guanyador de la beca Oriol de Bolós de les Beques Ciutat d’Olot 2017, per un estudi de susceptibilitat de riscos més general, on es va localitzar aquesta zona del peu del volcà de les Bisaroques, tot i que no la incloïa.

L’estudi, realitzat amb els criteris de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, conclou que els riscos són elevats perquè es tracta d’una zona amb un alt grau d’edificació entre els anys 1987 i 1996, cosa que dificulta els estudis de fotointerpretació i els de camp. I indica que el nivell de risc està relacionat amb el ja citat pas de vehicles pesants però també amb el pas d’aigua pels nivells argilosos i els paleosols per les precipitacions, amb les ruptures i els desajustaments de la xarxa de clavegueram i amb el cas particular d’infiltracions d’aigua de pluja per l’edificació del solar situat a la cruïlla entre les avingudes de Bisaroques i de Sant Jordi.

Roca remarca que ara caldria dur a terme un estudi de riscos més complet i ampliar-lo a la resta del barri de Mas Bernat i fins al pont d’accés a l’estació d’autobusos. De fet, ha informat que el realitzarà a títol personal en vista de la inacció de les administracions, que denuncia. En concret, proposa realitzar estudis geotècnics per determinar la solidesa dels materials del subsol i la presència de nivells d’argila –poden convertir-se en plans de fractura– i dels nivells basàltics –poden afavorir la circulació d’aigües freàtiques pels nivells superiors–. A més, diu que cal parametritzar les característiques geomecàniques del subsol, és a dir, els moviments del subsol, i dur a terme estudis d’evolució de les afectacions a les edificacions a partir del control de les esquerdes. Així mateix, indica que s’han de realitzar estudis de tomografia elèctrica per determinar nivells de desenganxament que es podrien trobar i cavitats, que podrien ser bufadors, existents al subsol.

I, finalment, recomana realitzar un estudi hidrològic general de la ciutat d’Olot, perquè és una influència hídrica que vindria determinada tant pel riu Fluvià com per les torrenteres que es podrien generar a la zona de Batet i tot el vessant del volcà de les Bisaroques.