Les fotos inèdites de la legió Còndor

La legió Còndor va arribar a tenir una dotació estable d’uns 6.500 soldats. S’anaven rellevant tot sovint perquè els nazis consideraven Espanya una mena de camp de proves per a la Segona Guerra Mundial. Presents a pràcticament tots els fronts, van ser responsables, entre altres, de l’infame bombardeig de Gernika l’abril del 1937, el primer atac aeri indiscriminat contra població civil. Un horror inconcebible fins aquell moment que malauradament després es repetiria a la Catalunya republicana.

La història de la legió Còndor està estudiada i documentada, però John Knowles va ser conscient que aquelles fotografies, que sobretot mostren la vida quotidiana dels soldats, podien tenir un gran valor. Entusiasmat amb la troballa, es va posar en contacte amb la historiadora alemanya Stefanie Schüler-Springorum, probablement una de les millors especialistes en aquest tema i autora del llibre La guerra como aventura, on, a part de les campanyes militars, explica com va ser l’experiència d’aquells joves soldats en un país amb el qual, com a mínim en teoria, no estaven en guerra.

Va ser Schüler-Springorum qui va recomanar a Knowles que es posés finalment en contacte amb el catedràtic d’història moderna de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Joan Maria Thomàs, un altre professor i investigador especialitzat en aquest període. “La primavera de l’any passat vaig estar fent classes a la Universitat Lliure de Berlín, i allà vaig estar en contacte amb la professora Schüler-Springorum. Per això Knowles es va acabar adreçant a mi”, explica Thomàs, que reconeix la gran sorpresa i satisfacció que va sentir quan el britànic li va explicar el cas i va poder tenir accés a les imatges. Knowles ha dit a través de les xarxes que està molt agraït per tota la “feina dura” que va haver de fer el professor per ajudar-lo en la donació de les imatges. Thomàs, per la seva banda, valora la gran generositat del col·leccionista. “Vaig comprovar que, efectivament, eren fotografies de la legió Còndor. Ell se les podia haver quedat o les podia haver venut, però afortunadament va decidir cedir-les a l’Estat espanyol”, explica el professor.

Des que va saber la importància de les imatges, Knowles ha tornat sovint al mercat de Chiswick per intentar trobar la noia que li va vendre els rodets, però fins ara no ha tingut sort. “No sabem qui va fer les fotos ni quina relació tenia amb el banquer que les va guardar. A més, el fet que fos un directiu de banca d’origen alemany instal·lat a Londres suma més misteri a tot plegat”, explica Thomàs.

Quan Knowles va decidir fer la donació, el professor es va encarregar de contactar amb els responsables de l’Arxiu General de l’Administració, que pertany al Ministeri de Cultura i Esports. Es va decidir llavors que el material s’enviaria al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, i que també es farien arribar còpies de les imatges al Memorial Democràtic de la Generalitat i al Museu de la Pau de Gernika. “L’objectiu és que quan aquest fons estigui totalment classificat i documentat, i s’hagi pogut investigar tot el que apareix a les fotografies, es prepari una exposició conjunta entre aquests tres organismes. Llavors tindrem l’oportunitat de veure totes les imatges”, afegeix el catedràtic.

La idea li va semblar perfecta a Knowles i el 13 de juny passat es va fer l’acte protocol·lari de la cessió, a l’ambaixada espanyola a Londres, i posteriorment el material es va traslladar a Madrid per valisa diplomàtica, que és el procediment obligatori quan es tracta de donacions oficial d’aquest tipus. “Les fotografies són molt interessants perquè mostren aspectes de la vida dels membres de la legió Còndor que no són pròpiament d’intervenció militar, sinó també el que feien aquestes persones en els moments d’esbarjo”, diu Thomàs.

Així, hi ha imatges que capten els oficials fent visites turístiques, parlant amb comandaments espanyols, fent temps al quarter general... En algunes fins i tot semblen avorrits. No obstant això, també n’hi ha de bèl·liques, com les que ofereixen testimoni de les destrosses a la localitat aragonesa de Belchite, avions i fins i tot un submarí. S’intueix que les fotografies no són fetes per un professional, ja que n’hi ha de desenfocades i mal enquadrades, i no es descarta que els oficials alemanys s’anessin passant la càmera els uns als altres. “En aquella època, als anys trenta, hi va haver una gran explosió en l’ús de les càmeres fotogràfiques portàtils. Les millors eren les alemanyes, la Leica i moltes altres. No era estrany que a partir d’un cert nivell de poder adquisitiu, algú, sobretot un alemany, pogués disposar de la seva pròpia càmera”, assenyala Thomàs.

El més probable, creu, és que un oficial de la legió s’emportés el seu aparell i anés fent fotografies o les deixés fer als seus companys. Una hipòtesi és que el propietari de la càmera sigui precisament l’oficial que més apareix a les imatges, però que encara no s’ha pogut identificar. “Per això seria tan important tornar a localitzar la noia que va vendre els rodets. Segurament el seu avi i el propietari de la càmera eren amics o familiars, però de moment no s’ha confirmat”, assegura. Els rodets i les imatges escanejades ja es troben actualment al Centre Documental de la Memòria Històrica i s’estan estudiant. “Quan un fons com aquest arriba a una institució arxivística oficial, el que fan els tècnics és revisar el material, investigar cada fotografia, descriure-la i catalogar-la. També es contextualitza el fons i s’explica el seu origen. La feina dels arxivers no és només fer de guardes, sinó també d’investigadors. “Es va acordar que les imatges anessin al centre de Salamanca perquè allà hi ha molta documentació relacionada amb la legió Còndor. Els tècnics arxivers del centre són les persones que estan en millor disposició per poder identificar tot allò que apareix en aquestes fotografies”, assegura Thomàs.

El catedràtic de la URV, que ha pogut revisar totes les imatges, té la sospita que n’apareixeran de fetes a Catalunya. “Hi surt algun aeròdrom que podria ser el de la Sénia, però evidentment s’haurà de confirmar”, remarca.

S’ha de tenir en compte que el març i l’abril del 1938 les tropes franquistes van aconseguir arribar al mar Mediterrani per Vinaròs i van ocupar tota la part sud de l’Ebre. “En tota aquella franja catalana hi va haver elements de la legió Còndor. Sempre tenim la idea al cap dels soldats alemanys com a pilots d’avions bombarders, però el cert és que també n’hi havia d’altres, com ara tanquistes, d’artilleria antiaèria... Per tant, és de suposar la seva presència en aquella primera fase de l’ocupació de Catalunya, que continuarà després a la batalla de l’Ebre. No seria cap disbarat que a les imatges apareguessin llocs com Santa Bàrbara o Ulldecona. Els arxivers ho hauran d’investigar”, insisteix Thomàs.

El professor confirma la importància d’aquest petit tresor fotogràfic i recorda que contínuament poden anar apareixent documents en indrets poc sospitats –maletes antigues, darrere una paret...– que permeten reconstruir les històries del passat.