Nudistes sense treva

El col·lectiu naturista obre nous fronts per defensar aferrissadament un terreny conquerit a còpia de “tradició” i democràcia, però que continuen veient trontollar per la pressió creixent de banyistes –amb majoria tèxtil– a la recerca d’un pam quadrat addicional de sorra per desplegar-hi la tovallola. La darrera batalla que lliuren, aquesta temporada, té com a escenari la cala sa Boadella, a Lloret. Després de la carta que a finals de juliol van trametre, a escala general, al Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat per defensar els seus drets, afegits als de banyar-se amb burquini o fer topless en qualsevol piscina, el president del Club Català de Naturisme (CCN), Segimon Rovira, explica que aquesta setmana han adreçat una altra missiva a l’Ajuntament de Lloret perquè defensi el dret a banyar-se despullats en una de les platges emblemàtiques per al col·lectiu de la seixantena llarga que hi ha escampades pel litoral català.

El problema a sa Boadella és comú al d’altres platges i cales on la llibertat acaba arraconant els nudistes davant una majoria tèxtil. El litoral és de tothom, però si hi predominen banyistes amb vestit de bany, la situació es torna recíprocament incòmoda. Ho corrobora un dels seus usuaris habituals, naturista, Marc Cantero Gubert, que admet que “la convivència educada entre els dos col·lectius era la norma, però cada cop arriben més turistes desinformats i tèxtils”. I això, diu, fa que aflorin més conflictes: els menors queden en simples mirades de desaprovació dels vestits cap als nudistes, però no és estrany que acabin derivant cap a les paraules. “Alguns ens diuen que ens tapem, que hi ha nens”, diu Cantero, que recorda que teòricament cap llei impedeix banyar-se despullat enlloc de cap platja, però el col·lectiu intenta circumscriure’s allà on aquesta pràctica és tolerada per les administracions, però sense cap control que sigui tolerada pels altres usuaris.

Rovira, des del CCN, explica que la reivindicació a Lloret és bàsicament “la millora de la senyalització de la cala o la definició d’una zona” en què el col·lectiu pugui gaudir amb tranquil·litat del bany, una reivindicació que al consistori ja han rebut i de moment de manera constructiva. “S’està treballant en la millora de la senyalització, per substituir un cartell força antic que s’actualitzarà”, admeten fonts municipals. Però també remarquen que la platja és de “tradició nudista”, potser una decisió salomònica per mirar de preservar el dret dels naturistes però rentant-se les mans en el cas que els cartells no acabin de resoldre el conflicte, i estalviar desplaçaments de personal –si n’hi ha– en un indret relativament inaccessible en vehicles motoritzats. L’aparcament més proper, si hi ha lloc a l’estiu, no estalvia haver de recórrer un sender de 200 metres de descens fins a la sorra, un peatge que en ple estiu ja podria ser dissuasiu per a la massa de banyistes tèxtils, però que, alhora, és un atractiu per als que cerquen llocs menys freqüentats. És un fenomen que ja va fer repartir el públic de la platja Gran de Lloret cap a Fenals, els estius pandèmics del 2020 i el 2021, i que des d’aleshores també n’expulsa de Fenals cap a sa Boadella. Les llistes i rànquings de platges idíl·liques que turistes i visitants potencials consulten a través d’internet sovint tampoc no acaben de contribuir a esclarir la realitat sobre les tradicions de cada indret.