“A Barcelona, si estàs sol, estàs sol”
Els immigrants participants en el programa Oportunitat 500, agraïts per l’acollida rebuda, pensen quedar-se
Els alcaldes també subratllen que l’experiència és positiva perquè enriqueix els seus veïns
“Ha estat un bàlsam ser aquí”, diu John Deivis, un colombià que s’ha instal·lat a Pujalt
L’Andrii és ucraïnès i fa de treballador social. En l’últim any ha tingut feina a Senan, a la Conca, on viu amb la seva dona i un germà. Ella també treballa, fa tasques de neteja a l’Espluga de Francolí. El germà, en canvi, és encara a l’atur, però no perd l’esperança. Tots tres encara s’expressen més còmodament en anglès que en català o castellà, però van millorant la llengua, i ho tenen clar: “De moment no volem tornar a Ucraïna.” “Són tres persones d’entre 26 i 30 anys, i han estat un nucli per unir el jovent del poble”, certifica l’alcaldessa, Carme Ferrer. I és que, segons ella, “ara queden per sopar, es veu gent pel carrer... S’ha generat una vida que abans no teníem.” Per això està convençuda que l’experiència enriqueix en els dos sentits. “Nosaltres també ho hem viscut com una oportunitat per conèixer altres cultures, gastronomies, religions...”, descriu. De fet, tots els alcaldes que hi han participat n’estan contents. “Ha estat una experiència molt bona, hem pres consciència de poble i ens ha obert els ulls sobre com de necessari és apostar pel reequilibri territorial”, assenyala Sergi Méndez, d’Ulldemolins (Priorat). “Se’ls ha acollit molt bé i hem vist altres realitats; amb aquestes vivències el poble també s’ha enriquit molt”, conclou Mario Urrea, de Torrebesses (Segrià).
Un altre cas és el del colombià John Deivis Serna, que fa un any que viu a Pujalt (Anoia) amb la seva dona, Mónica Ovalle, i els seus dos fills, que van a col·legi a Calaf. “Al poble s’han compromès des del principi, ha estat increïble per a nosaltres com a família”, explica. Ja tenen clar que volen quedar-se. “Ha estat un bàlsam ser aquí”, intenta explicar-se, en català. Ells vivien a l’Hospitalet, però creuen que un poble petit “és més tranquil”. “I també estalvies més, perquè no hi ha enlloc per anar a comprar”, certifica. I és que, en aquest sentit, lamenta que no tenen transport públic i no poden sortir del poble si no els acompanya algú. El John treballa a la brigada municipal gràcies al programa Oportunitat 500, i la Mónica ha trobat feina a Pastoret, empresa que fa iogurts, si bé no es conforma amb això. Titulada com és en fisioteràpia al seu país, ha tingut ofertes per treballar en algun centre, però li falta la convalidació del títol, que ara està tramitant. En tot cas, el seu somni va més enllà, i és obrir un centre propi en algun nucli proper com Calaf, Cervera, Tàrrega o Guissona. “Allà on sigui”, diu.
Flor Seneth, també colombiana, viu a les Piles, on treballa a la brigada en tasques de jardineria i manteniment de la via pública. Té tres fills, dos dels quals van a col·legi a Santa Coloma de Queralt i la tercera, de 19 anys, ja s’ha independitzat a Capellades, on ha anat per estudiar un grau superior. La Flor s’està movent perquè busca feina, però entretant espera que li renovin el contracte a l’Ajuntament, que de moment també li continua deixant el pis municipal on s’està. “M’estic traient el carnet de conduir a Montblanc, soc a prop de llocs on hi ha moltes possibilitats laborals”, s’esperança. A les Piles, a diferència de Pujalt, hi té combinacions de bus, tot i que sovint sol acompanyar-la algú del poble. I el mateix passa quan va a comprar. “Al poble tenim un grup de WhatsApp i sempre hi ha algú disposat”, explica; en canvi, “a Barcelona, si estàs sol, estàs sol”.
