Recerca
Ni carn ni peix: pioners en proteïnes alternatives
Un nou projecte de recerca català treballarà amb vegetals, algues, insectes i fermentació de fongs i altres microorganismes per a la transformació alimentària del futur
El Centre d’Innovació en Proteïnes Alternatives vol ser un espai de referència a Europa en un àmbit que desperta cada cop més interès a escala mundial
Les proteïnes alternatives amb les quals ens podem alimentar són aquelles que no procedeixen ni de la carn ni del peix. Les que més coneixem són les vegetals, com ara les de la soja, els pèsols, el bròquil i els llegums. El fet que el sistema alimentari actual estigui basat sobretot en proteïnes animals té conseqüències en clau ambiental i també nutricional. És per això que des de fa quatre dècades s’hi estan buscant alternatives: la primera hamburguesa feta amb verdures, arròs i formatge es va comença a comercialitzar el 1985 al Regne Unit. Des de llavors, la progressió de les alternatives a la carn ha estat espectacular, sobretot en els últims anys, quan aquests productes han superat estrictament el consum per part de vegetarians i vegans i han començat a interessar al públic general. El gran salt es va produir l’any 2021: aquell any el mercat va captar prop de 5.000 milions de dòlars, un 60% més que el 2020, i cinc cops més que el 2019. La consciència ambiental –el consum de carn té un gran impacte en el planeta– segurament és un dels motius.
Catalunya no ha quedat al marge de la recerca en aquest àmbit i des de l’IRTA (l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) ja fa temps que s’hi ha estat treballant a partir de diversos projectes. Ara s’ha impulsat la creació del Centre d’Innovació en Proteïnes Alternatives, “per tenir encara més força, impulsar la innovació amb nous instruments i poder ser competitius”, explica Massimo Castellari, l’expert de l’IRTA que coordina aquesta línia estratègica d’investigació. “Treballem en les proteïnes sostenibles –hi afegeix– des d’un punt de vista molt ampli. Investiguem les noves fonts, però també la sostenibilitat de les fonts tradicionals d’origen animal, que són la base de la nostra alimentació tradicional”. De fet, Castellari puntualitza que s’ha d’entendre el que anomenem “proteïnes alternatives” com a proteïnes complementàries. “En un futur proper s’afegiran a la nostra dieta per fer-la més saludable i més sostenible. A l’IRTA tenim una visió que no va darrere de les tendències, sinó més enllà”, hi afegeix.
El CiPA no tindrà una localització única, sinó que es distribueix pel territori català aprofitant l’expertesa del personal científic de l’IRTA. Bona part de la investigació se centrarà al centre de Monells. Però també disposarà d’altres equips de Girona (Mas Badia), Lleida (Fruitcentre), i Tarragona (Mas Bové i IRTA La Ràpita). Els equipaments tecnològics es desplegaran fins a l’any 2027, a través del Departament d’Acció Climàtica i amb el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).
Pa de color verd
L’espirulina (Arthrospira platensis) és una microalga que ja es pot comercialitzar per enriquir aliments tradicionals, aportant-hi nutrients i proteïnes. No seria estrany que d’aquí a poc temps veiéssim pa de color verd a les fleques gràcies a aquest microorganisme. “Estem treballant amb diverses fonts alternatives. A part de les microalgues, també investiguem processos de fermentació. Per exemple, poden millorar la qualitat nutricional dels llegums, que tenen moltes propietats positives però també tenen elements que poden limitar l’absorció de proteïnes o de sals minerals”, assegura Massimo Castellari. L’IRTA també ha fet recerca amb insectes com a font alternativa de proteïna, “però considerem que de moment són més adequats per a l’alimentació animal”. Finalment, també hi ha les proteïnes d’origen fúngic. Es poden aconseguir utilitzant diferents substrats, com subproductes de la indústria alimentària que actualment es llencen. “Aquí tenim molts vegetals i hortalisses que són processats. Així es podrien reaprofitar parts que ara es llencen i que també són riques en nutrients. A més, els fongs tenen un perfil d’aminoàcids més semblant al de la proteïna animal i això és interessant també per qüestions com el gust i la textura”, assegura. Precisament, a les instal·lacions de l’IRTA a Monells, s’hi han previst laboratoris de neurociència per poder determinar els gustos dels consumidors respecte als nous productes.
