Societat

Al cul més petonejat ja no s’hi pot arribar

La mort d’un turista va fer retirar les escales que facilitaven l’accés al cul de la Lleona, el petó més ritual de la ciutat

Si considerem les mosques com l’animal gironí per excel·lència, en el segon lloc hi col·locarem la Lleona, l’animal amb el cul més petonejat de la ciutat, tot i que ara ja no sigui fàcil arribar-hi. Al carrer Calderers, abans conegut com a carrer dels Perolers, a l’altura del número 19, hi havia una columna romànica per on s’enfilava un lleó de pedra. Aquesta escultura servia de reclam del famós hostal de la Lleona, que va estar funcionant durant l’edat mitjana i moderna. Aquest hostal estava situat en un bon lloc, a l’entrada de la ciutat, i hi anaven a parar tots els viatgers que arribaven a Girona des de França, per l’entrada del nord.

Una part de la columna estava encastada al sòl del carrer, i això feia que, estirant-se un xic, la quitxalla podia arribar a tocar el cul de l’animaló. Aquest ritu ciutadà, tocar el cul a la Lleona, tenia confuses significacions, mig eròtiques mig escatològiques, però en tot cas sembla que era garantia que qui ho feia, o mai se n’aniria de Girona o, si se n’anava, hi tornaria indefectiblement.

Encara que l’animal representa clarament un lleó mascle, per no se sap quins estranys desconeixements zoològics, primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet d’enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat per la tradició ciutadana. S’ignora si es tractava d’un animal transvestit. L’estàtua original, força apedaçada, es guarda al Museu d’Art, mentre que una correcta reproducció en fibra de vidre s’alça ara a prop del lloc original d’emplaçament.

L’escultura s’havia convertit en un dels atractius turístics més icònics de la ciutat, i les autoritats hi havien posat unes escaletes per fer més fàcil l’arribada al cul. El novembre del 2015, un turista francès (aquesta vegada no van ser les mosques) de 75 anys va caure de l’estructura i va deixar-hi la pell. L’Ajuntament va tardar poc a treure unes escales sense barana i que feia més de vint anys que facilitaven l’accés al cul de la bèstia. Es va parlar de substituir-les per altres de més segures, però de moment el més calent és a l’aigüera, motiu pel qual la Lleona està perdent prestacions enfront de la petja de sant Narcís.

Una altra escultura que va arribar a ser molt popular és la de l’anomenat home de Sant Domingo. A la porta del convent de Sant Domènec hi va estar col·locada l’estàtua d’un home, quasi de mida natural, amb característiques molt poc usuals en una església. Un corpulent home nu, que cobreix púdicament el seu sexe, sens dubte descomunal, amb una gran fulla de parra. Quan algú destacava per la seva lletjor, alguns poc compassius gironins li deien que era més lleig que l’home de Sant Domingo. Ara, lluny del brogit d’estudiants de la plaça de Sant Domènec, reposa en una de les sales del Museu d’Art, ben a prop del cul de la Lleona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Renfe endarrereix l’entrada en servei de l’RL4 entre Lleida i Manresa

barcelona
ciència

Troben una possible via per crear vacunes per al càncer de fetge

Barcelona
URBANISME

Els primers pisos de lloguer assequible de la Terra Alta es faran en edificis municipals

Bot
Societat

Mor Gabriel Escursell, 50 anys fotografiant la vida de Cerdanyola del Vallès

Es suspèn per ara el tancament de les parades dels ocellaires de la Rambla

barcelona
administracions

Collboni rep l’alcalde de Madrid en la primera visita institucional a Barcelona

Barcelona
ADMINISTRACIONS

Barcelona vol canvis a les lleis i reforçar els jutjats contra els lladres multireincidents

Barcelona

Més de 3.000 nens i nenes participen en els casals d’estiu municipals 

GIRONA
medi ambient

Mataró habilita sis equipaments municipals com a refugis climàtics

Mataró