Pim-pam-pum i fins l’any que ve

El pim-pam-pum de final de festa serveix per retornar la ciutat a la normalitat. Van folrar el cel d’artifici una estona per proclamar que ja n’hi ha prou, de festa, i que com més dies passin més a prop serà la vinent. La Pirotècnia Valenciana es va encarregar del castell de focs, des del parc de les Ribes del Ter, el punt des del qual es van enlairar els coets per dissenyar una escenografia visual i eixordadora que va certificar la tornada ciutadana a la normalitat.

El matí va estar marcat per la trobada de gegants, capgrossos i bèsties diverses al parc del Migdia, on centenars de persones van disfrutar de la tradicional trobada anual; primer, amb la plantada, des de les deu del matí, perquè la mainada vegi i visqui de prop la fascinació que transmeten gegants, capgrossos i bèsties diverses i se’n senti partícip, i, a partir de quarts de dotze, amb la cercavila, cerimoniosa, rítmica, ballable i de lluïment. Una parada festiva a la zona sud de la ciutat, que, en un matí més lluminós del que és habitual per aquestes dates, es va convertir en una concentració familiar, amb mares, pares, àvies i avis, i en què es van veure cares d’alegria desbocada i col·lapses de cotxets que riu-te’n tu de la mobilitat complicada del centre de les ciutats.

Per als més matiners, el parc del Migdia va servir l’esmorzar per arrencar la diada amb força: xulles i botifarres amb pa amb tomata per als que volien fer cua, i els que preferien seure i recórrer al cafè amb llet i croissant tenien el Cafè del Parc. Entre les deu i l’hora d’inici de la cercavila, el parc es va anar atapeint de gent i l’expectació va anar creixent fins a dos quarts de dotze, quan es va iniciar la cercavila. Al capdavant, la colla més antiga de la ciutat, la Fal·lera Gironina, amb les bastoneres i els grallers de la Fal·lera, seguits dels quatre gegants de la ciutat (els centenaris Fèlix i Àngels i en Carlemany i l’Anna Gironella), que, majestuosos, es van convertir en la referència visual d’un seguici que va iniciar el camí fins a la plaça Calvet i Rubalcaba. Amb els Diables de l’Onyar pel mig, els va seguir la colla més jove de les gironines, els Gegantons de Girona, i la colla més nova, la de la Gegantona del Pont Major. El premi a la fidelitat va ser per a la colla que va venir a continuació, la d’Arenys de Mar, la que ha vingut més cops a la trobada de Girona. La desfilada ja no va tenir treva. Els van seguir la Colla Gegantera d’Argelaguer, la Faràndula de Badalona, els Gegants Petits del Pi de Barcelona, la Colla Gegantera de Bescanó, la Caixa de Trons, la Colla Gegantera de Campllong, els Gegants del Barri de Gràcia de Barcelona, els Gegantons de Manresa, els Gegants del Barri del Poble Nou de Manresa, la Colla Gegantera de Molins de Rei, la Colla Gegantera de Sarrià de Ter, la de Vacarisses i la Colla Gegantera de Vilobí d’Onyar.

Al parc del Migdia, el primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, va valorar aquesta edició de les Fires. En va destacar els dos eixos que, al seu parer, han definit tota la programació: l’aposta per la cultura popular i per la descentralització. Va assegurar que les Fires d’aquest any han estat molt concorregudes, i que han estat “un èxit”. “Precisament, en els actes de cultura popular, com els gegants, els diables i les havaneres, és on més hem notat aquest augment d’afluència”, declaracions que pronunciava en diversos mitjans i que recollia l’ACN. El segon eix era el de la descentralització. Pel que fa a l’augment de la presència d’activitats de Fires als barris de la ciutat, Ayats va assegurar que l’objectiu és “acostar molt més la festa major a les gironines i gironins”, perquè “la ciutat és sencera i les Fires les ha de viure tothom”. Aquesta línia s’havia encetat l’any passat i la intenció és “continuar-la reforçant”. “Creiem que aquestes apostes necessiten un temps i un recorregut i aquest any tenim les evidències que això funciona”, va manifestar el regidor de Cultura, que va posar d’exemple el parc del Migdia, ple a vessar coincidint amb la celebració de la Trobada de Gegants i Bestiari de Girona.

Els concerts que més públic van congregar a la Copa van ser els de dissabte a la nit, durant l’actuació de Smoking Souls, Zoo i Auxili. El grup valencià Zoo va sorprendre tothom amb l’aparició del raper Valtònyc, que va demanar l’alliberament de Pablo Hasél. Entre les novetats d’aquestes Fires de Sant Narcís, han destacat la festa major dels 4 Rius, que ha canviat de format amb un enfrontament de dos grups (els Agullana i els Sarriera) en comptes de quatre (Ter, Onyar, Güell i Galligants). Els participants han pogut escollir lliurement en quin grup volien participar, independentment del barri on viuen. El correfoc infantil també s’ha transformat, amb un recorregut que va passar pels carrers del Barri Vell i amb un espectacle de llum i foc final a la Copa: Lluminàries de Fires.

Com que augmenta l’activitat a la ciutat de dia i de nit, el nombre d’incidències creix. Tot i això, en aquest sentit, Quim Ayats va assegurar que se’n van produir menys que altres anys. “S’han produït les incidències més habituals, furts i robatoris, que es cometen sobretot a la zona de la Copa i les atraccions”, va indicar el regidor de Cultura, que va deixar clar que, tot i que se n’han registrat menys en aquesta edició, “cal prendre totes les mesures per combatre-les”.