Joan Oliva, activista i dirigent veïnal del barri dels Cendrassos de Figueres

Joan Oliva i Romero, un dels grans activistes veïnals de Figueres, va morir dissabte als 72 anys, deixant una petjada que tots els que el van conèixer trigaran a oblidar. Oliva, nascut en una família arrelada a la ciutat, va ser durant molts anys el president de l’Associació de Veïns dels Cendrassos, barri on vivia, al carrer Josep Azemar. El seu pare havia estat el practicant de la farmàcia Perxas de la Rambla.

Va ser un home que va lluitar perquè les diferents associacions de veïns dels barris actuessin plegats a l’hora de reivindicar que les millores que planificava l’Ajuntament no anessin només destinades al centre de la vila. Això va fer que el 2014 fos nomenat també president de la Federació d’Associacions de Veïns SUF de la ciutat.

Oliva era conegut també perquè anava a gairebé a tots els plens municipals per fer escoltar la seva veu i la dels veïns. “Deixarà un buit molt gran. Moltes de les coses que ha reclamat potser no s’han fet, però ha deixat la llavor perquè més endavant es puguin materialitzar. A la ciutat coneixia tothom i tothom el coneixia”, recorda Enric Oliva, un dels seus fills. “Estava al dia absolutament de tot, i més ara amb les xarxes socials. Ho guardava tot en paper, sobretot allò que afectava la política municipal i que trobava a les hemeroteques”, hi afegeix. L’Ajuntament de la ciutat es va afegir al condol per Oliva recordant la figura de l’activista en un missatge a les seves xarxes socials.

En l’àmbit laboral va començar treballant a Indústries Fita, la metal·lúrgia que hi havia al centre de Figueres i que posteriorment, quan va tancar, va ser substituïda per un gran supermercat de Mercadona. Els signes dels temps. Després es va instal·lar pel seu compte com a comercial fins que es va jubilar. “Aquests últims anys havia tingut una salut fràgil, pel cor, però fins l’últim moment ha estat al corrent de tot el que passava a la ciutat i sempre amb un somriure”, reconeixen els seus fills.

Oliva, vinculat un temps al PSC, no va estar mai interessat a formar part del govern municipal. Va ser casteller i un gran aficionat al futbol quan l’equip de la ciutat va viure els seus millors anys. “De petit recordo que ja ens portava al camp del Far.” També era un dels convidats habituals a les tertúlies matinals de Ràdio Vilafant. Tenia quatre fills.