Noves eines didàctiques en la divulgació de la història

Els alumnes recorden més allò que programen, organitzen i viuen en primera persona amb llenguatges i formes d’expressió diferents, com ara la pintura, la música o l’expressió corporal. Amb aquesta premissa s’ha traçat la seqüència didàctica sobre la participació italiana en la Guerra Civil i els bombardejos sobre les ciutats de Barcelona, Granollers i Gernika. A Granollers, les encarregades de coordinar aquesta unitat didàctica basada en la filosofia per projectes han estat Agnès Boixader, professora jubilada, docent a secundària durant 40 anys en centres educatius de Granollers i associada a la Facultat de Ciències de l’Educació a la UAB, i Lorena Jiménez, professora de secundària en actiu, juntament amb tècnics de Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau. Han dissenyat una unitat didàctica perquè siguin els mateixos alumnes els qui pensin, planifiquin i executin l’itinerari d’aprenentatge amb llenguatges no habituals en el món de la docència històrica. Boixader assegura: “Els alumnes s’han hagut d’organitzar, i que no fos la típica classe d’història d’un itinerari amb els fets; està bé per a les generacions grans, però no arriba als adolescents. Si volem que hi hagi transmissió de la memòria, d’allò que no ha de tornar a passar, i que sigui una transmissió fluida, hem de canviar els llenguatges expressius.” Per això van fer la crida a tots els centres d’ensenyament secundari del Vallès Oriental i Granollers, perquè de forma voluntària els professors convidessin els alumnes a participar-hi, establissin el marc dels bombardejos del 1938 i després assistissin al seminari com a alumnes. “Un aprenentatge conjunt, el món al revés”, detalla Boixader; els alumnes fan de professors, o transmissors, i els professors d’assistents. En total, hi han participat una vintena d’alumnes dels instituts Marta Estrada, Carles Vallbona i Celestí Bellera de Granollers, i de l’Escola Pia de Caldes de Montbui i Granollers. L’itinerari planificat per Boixader i Jiménez ha passat pels principals escenaris dels bombardejos. “Hem dut a terme una narrativa circular. Comença a Can Jonch, on han llegit un relat de testimonis, i han donat als assistents una targeta amb un número, que no sabien a què corresponia, i a darrere unes preguntes que s’havien d’anar qüestionant a mesura que anàvem passant pels carrers. A la porxada han simulat l’atac dels avions, han llegit una breu història i un parell de poemes, i al refugi de la plaça Maluquer i Salvador una altra simulació de com es devien viure des de dins els atacs i han cantat una cançó. Han acabat a la sala Tarafa, on hi havia una llista de les víctimes, la llista del cementiri. Han vist que cada número que duien els assistents correspon a un nom. La idea és que en tot bombardeig quan mor algú no és un número, sinó que hi ha una persona amb nom i cognom, amb una vida i un projecte de futur”, assegura Boixader.

És una prova pilot que s’ha dut a terme dins el segon seminari Descobrir el que ha estat silenciat, organitzat per Eurom, Can Jonch i el Museu de la Pau de Gernika. Boixader assegura que ara la feina serà “endreçar el material perquè sigui una seqüència formativa, una unitat didàctica o una situació d’aprenentatge que pugui traspassar a centres i professors d’altres llocs, tenint en compte les connotacions temporals i de context”. A Barcelona també s’han presentat altres metodologies d’aprenentatge més clàssiques, per transmetre als joves l’interès per la història.