Societat

RIPOLL

Un programa per atraure talent dispara l’interès per anar a viure al Ripollès

Un pro­grama de cap­tació de talent de la Unió Inter­sec­to­rial d’Empre­sa­ris del Ripollès (UIER) ha dis­pa­rat l’interès per viure a la comarca. És una pla­ta­forma que, a més de borsa de tre­ball, inclou enllaços d’immo­biliàries i altres ser­veis per aju­dar-los a fer el pas. “Volíem fer venir talent de fora perquè som una comarca enve­llida i es neces­si­ten molts per­fils, però no ens esperàvem aquesta res­posta”, explica a l’ACN la res­pon­sa­ble de For­mació, Anna Pri­eto. De les 1.500 visi­tes al web el 2022 s’ha pas­sat a 32.000 i amb interac­ci­ons supe­ri­ors a les 1.500. “Hi ha molta gent que vol can­viar i viure a prop de la natura”. La patro­nal alerta d’una limi­tació estruc­tu­ral, la falta d’habi­tatge, un pro­blema que impe­deix com­ple­tar con­trac­ta­ci­ons.

“Tenim ofer­tes de tre­ball i empre­ses potents, només fal­ta­ria com­ple­men­tar l’habi­tatge”. Aquesta és la sen­sació agre­dolça que tenen des de la patro­nal UIER arran del crei­xe­ment expo­nen­cial que ha tin­gut el pro­grama Viu i Tre­ba­lla. Fa uns anys que ja estava en marxa, però l’any 2022 li van donar un nou impuls vin­cu­lant-ho a ser­veis neces­sa­ris i reforçant l’acom­pa­nya­ment amb la con­trac­tació d’una tècnica més. El resul­tat ha superat les expec­ta­ti­ves, segons admet Pri­eto, que asse­gura que la comarca i espe­ci­al­ment el seu entorn natu­ral s’ha con­ver­tit en un destí desit­jat. Des del juliol del 2022, han ori­en­tat 313 per­so­nes, de les quals 25 han can­viat la residència pel Ripollès. “I podríem ampliar molt més si hi hagués habi­tatge”, remarca.

Laia Baca­ri­ses n’és un exem­ple. Pro­ce­dent de Molins de Rei, por­tava 15 anys com a mes­tra d’una escola bres­sol i fa sis mesos que viu a Ribes de Fre­ser, on ha obert una cafe­te­ria que es tras­pas­sava, fent de la seva afició per la bri­oi­xe­ria la nova pro­fessió. “Per sor­tir de l’estrès de la ciu­tat, tenia molt en ment anar a viure a un poble de mun­ta­nya, a prop de la natura, per gua­nyar en qua­li­tat de vida”, explica. Fa uns mesos, va saber del traspàs del negoci i, en visi­tar el poble, ho va veure clar. Explica, a més, que l’aco­llida ha sigut molt bona amb els veïns de la zona.

És una de les per­so­nes que s’ha aco­llit al pro­grama Viu i Tre­ba­lla i en fa una valo­ració molt posi­tiva. “M’han aju­dat molt amb la tra­mi­tació del negoci”, asse­gura. Arran de la seva experiència, té clar que la falta d’habi­tatge és el prin­ci­pal pro­blema. “Molta gent jove vol venir a viure a la natura i es podrien obrir més nego­cis, però ho difi­culta molt”, afirma. En el seu cas, va donar veus i va acon­se­guir final­ment tro­bar un pis de llo­guer.

“Estic molt con­tenta del canvi”

Ain­hoa Dols és una jove de 24 anys que fa dos mesos va dei­xar Rubí per anar a viure a Ripoll. Explica que va conèixer el pro­grama gràcies a les xar­xes soci­als i que, després de con­tac­tar-hi, li van fer una entre­vista per vide­o­con­ferència i tot es va començar a moure. “He vin­gut sola i vull com­pa­gi­nar-ho amb seguir estu­di­ant”, afirma. La seva il·lusió seria dedi­car-se al sec­tor pri­mari. Ha estu­diat admi­nis­tració, tre­ba­llava a un empresa de jar­di­ne­ria i ara està a la recepció i de cam­brera a la Solana del Ter a Ripoll. “Tenir tot ple de mun­ta­nyes o poder anar al riu o a peti­tes boti­gues”, són alguns dels aspec­tes que més valora.

Ja fa temps que tenia al cap dei­xar la ciu­tat, però no s’ima­gi­nava que ani­ria a parar al Ripollès. “S’ha de tenir la ment oberta perquè no hi ha tan­tes faci­li­tats com un cen­tre comer­cial o quinze super­mer­cats, però a mi m’agrada i animo a aquells que vul­guin un canvi d’estil de vida”, subrat­lla. Gràcies al pro­grama i a la seva “per­sistència” d’anar tru­cant a immo­biliàries, ha pogut fer rea­li­tat el seu somni. “Estic molt con­tenta del canvi”, diu. Anna Pri­eto també explica que les immo­biliàries, de la seva banda, els dema­nen “referències” dels pos­si­bles inqui­lins per asse­gu­rar que són un bon per­fil.

Qui també està molt agraïda al pro­grama és Teresó Casas, gerent del negoci hote­ler. “Ens ha anat molt bé perquè estem molt con­tents amb la feina de l’Ain­hoa i com s’ha inte­grat, se la veu con­tenta i això ens fa con­tents”. La res­pon­sa­ble admet que els costa tro­bar can­di­dats quan tenen una baixa pels hora­ris que implica aquest sec­tor. En cas de tre­ba­lla­dors a cuina, per exem­ple, dema­nen que la per­sona vis­qui a la zona. I per tant, si és algú de fora, com l’Ain­hoa, el tras­llat a la comarca és indis­pen­sa­ble per poder fer-ho via­ble. Actu­al­ment bus­quen dife­rents per­fils i està “molt satis­feta” de com fun­ci­ona la pla­ta­forma Viu i Tre­ba­lla. “És una bona eina”, afe­geix.

“Ens costa molt tro­bar per­fils espe­ci­a­lit­zats”

El Grup Sodeca de Ripoll també té “mol­tes difi­cul­tats” per tro­bar per­so­nal tècnic i espe­ci­a­lit­zats, per­fils “indis­pen­sa­bles” per la seva acti­vi­tat, admet la res­pon­sa­ble de recur­sos humans, Núria Casas. “Som una comarca molt petita amb mà d’obra limi­tada i amb molta més oferta perquè som dife­rents empre­ses que bus­quem talent i mol­tes coin­ci­dim amb els matei­xos per­fils”, deta­lla. Per tro­bar ope­ra­ris, en canvi, les difi­cul­tats són menors.

Actu­al­ment estan bus­cant una dot­zena de can­di­dats per dife­rents posi­ci­ons i uti­lit­zen tot tipus de canals per bus­car-los. “La pressió és alta i ho estem cobrint, però no amb els ter­mi­nis que voldríem; els pro­ces­sos (de recerca i con­trac­tació) s’allar­guen molt quan la neces­si­tat és imme­di­ata”, diu. Gràcies al pro­grama de la UIER, han con­trac­tat dues per­so­nes de fora del Ripollès i en fan una valo­ració molt posi­tiva. També creu que la falta d’habi­tatge frena les pos­si­bi­li­tats de con­trac­tació de la comarca.

Des de la UIER remar­quen que fal­ten sobre­tot cases amb jardí i habi­tatge amb més espais oberts, més que no pas pisos perquè el que volen els pro­fes­si­o­nals més for­mats és “millo­rar en qua­li­tat de vida” perquè molts ja viuen en un pis a l’àrea metro­po­li­tana. “Estar a prop de la natura i tenir espais oberts és el que més dema­nen”, afe­geix Pri­eto. Però per solu­ci­o­nar-ho, diuen, cal la impli­cació de les admi­nis­tra­ci­ons i l’aposta de les pro­mo­to­res i cons­truc­to­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.