BANYOLES
Els veïns reclamen l’ús públic dels jardins del monestir
Els últims monjos benedictins del monestir de Sant Esteve de Banyoles, bressol de la capital del Pla de l’Estany, van ser exclaustrats arran de la desamortització del 1835, quan tot el recinte va passar a mans de l’Ajuntament. En un document que es guarda a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, del 1864, se cedeix al Bisbat de Girona amb la finalitat de construir-hi la Casa Missió, com a centre espiritual i una comunitat de clergues. A l’entorn de la Casa Missió hi ha una extensió de terrenys, uns jardins en estat de deixadesa, i el grup de treball d’urbanisme de l’associació de veïns del barri vell de Banyoles en reclama la recuperació i l’ús públic tenint en compte aquest document de cessió amb un ús molt concret. Un dels responsables del grup de treball d’urbanisme de l’associació de veïns del barri vell, Joan Grabuleda, assenyala que el barri no disposa de cap parc i l’obertura i recuperació dels jardins serviria de pulmó verd per a la zona i se’n podrien beneficiar uns 1.500 veïns, segons l’últim cens del 2023. L’associació recorda, a més, precedents de recuperació d’espais del Bisbat per a l’ús ciutadà: a Cornellà del Terri, el Bisbat cedirà els terrenys de darrere de la rectoria de Santa Llogaia per a ús dels veïns.
Cosir la ciutat
L’arquitecte i veí del barri vell Josep Callís destaca la importància de l’entorn del monestir per “cosir la ciutat”, la qual, a partir del segle XIX, va créixer entorn de l’estany. En aquesta reflexió urbana, Callís destaca que els barris que es van formar a partir dels anys seixanta, Canaleta i Can Puig, van quedar desconnectats de la ciutat i per aconseguir la connexió “és indispensable el paper del monestir”. El pla general del 1984 de l’urbanista Manuel de Solà-Morales i Rubió (1939-2012) ja recollia aquesta connexió. Callís remarca aquesta funció del monestir “més enllà del valor històric, patrimonial i arqueològic” que té. En aquest sentit, la recuperació i obertura dels jardins serviria de primer fil per teixir la ciutat. L’associació preveu dur a terme diverses accions per difondre la iniciativa.
El 2016, a la Casa Missió, el Bisbat hi havia projectat una setantena de pisos tutelats a través de la Fundació Tomàs de Lorenzana. Els tècnics d’Urbanisme de la Generalitat i l’Ajuntament van obligar a retocar els plànols perquè el febrer d’aquell any s’hi van trobar restes medievals.
