Les benaurances de Torralba

El filòsof Francesc Torralba va presentar dimecres a la parròquia de Santa Anna, l’hospital de campanya del cor de Barcelona, el seu llibre Benaurances per a agnòstics (Fragmenta Editorial), un intercanvi epistolar entre ell (el creient) i un amic seu agnòstic. El cas, però, és que l’amic és fictici i, per tant, l’agnòstic també és (en part) el mateix autor. Vicenç Villatoro –que fa uns anys amb Torralba es va creuar cartes per parlar d’Amb Déu o sense (també de Fragmenta)– va explicar en la presentació del llibre (en una intervenció gravada i vista en pantalla) que al seu parer el creient i l’agnòstic de Benaurances per a agnòstics són, “en major o menor percentatge, potser un 80% i un 20%, el mateix autor”. Torralba, al marge de percentatges, hi va estar d’acord. “És una proposta de les benaurances com a lloc de trobada”, on poden anar a parar creients i no creients”, va dir Villatoro, que va recordar que, com tot el que escriu Torralba, des de la més profunda intel·lectualitat i profunditat, és planer i no “intenta fer proselitisme”. “Ningú intenta convèncer ningú. “És un llibre que s’assembla, en part, al llibre de Ramon Llull Els tres savis i el gentil, on s’entra en el diàleg amb l’altre d’una manera constructiva, sense cap superioritat moral.” “Les benaurances –va dir Torralba– és un programa de felicitat que, no obstant, no es pot arribar mai a complir perquè sempre hi ha un si no fos”. La parròquia de Santa Anna es va omplir perquè Torralba arrossega molta gent. És un dels autors més llegits a casa nostra, un home avui colpit per la mort, aquest estiu farà un any, del seu fill. Un cop que, com va recordar Mn. Xavier Morlans –un dels promotor de Santa Anna–, no ha fet que “deixés de creure en Déu”. “Com a cristians li hem d’agrair, a Francesc Torralba, que digui que malgrat tot continua creient en Déu encara que admeti que no l’entén.”