La gavina corsa s’aferra a la supervivència niant als ports
Les mesures de conservació han creat als espigons de Barcelona i Tarragona un entorn segur per a aquesta espècie en perill d’extinció
Els mamífers depredadors i l’ocupació d’espais dels gavians, principals amenaces per a aquestes aus que migren fins a Gàmbia
Al port de Tarragona, un especialista agafa els prismàtics i es concentra a la recerca del seu objectiu. No vol comprovar si ha caigut algú a l’aigua o si una embarcació fa algun moviment estrany. Com cada matí, revisa que la colònia de parelles nidificants de gavines corses que hi ha instal·lada des de fa uns quants mesos a la zona del far de la Banya continuï progressant sense cap entrebanc. Afortunadament, tot indica que és així. En el darrer recompte en aquest tram d’espigó, a mitjans de maig, s’hi van detectar 694 nius que, sense oblidar els 2 detectats a l’embarcador dels pràctics, representen gairebé un 7% més dels detectats la temporada passada al port de Tarragona.
Que els polls prosperin és crucial per a la conservació d’aquesta espècie protegida i catalogada en perill d’extinció, i les dades indiquen que els entorns portuaris de Tarragona i de Barcelona tenen un paper molt important en aquest sentit.
De fet, al port de Barcelona la colònia nidificant encara és més gran (845 parelles) i té a tocar una zona de teulades a la Zona Franca que, amb 294 nius més, tampoc no es pot menystenir. “Que la gavina corsa estigui en perill d’extinció no vol dir que només es pugui localitzar en entorns o parcs naturals. La podem trobar en llocs humanitzats com els ports, i això ens dona l’oportunitat d’establir sinergies amb les autoritats portuàries perquè estiguin bé i no generin interferències en l’activitat econòmica de la zona”, explica Ricard Gutiérrez, cap de la secció de conservació de fauna del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Segons el darrer recompte de la Generalitat, el 42% de les parelles nidificants s’han instal·lat per criar en aquests espais humanitzats, mentre que la resta es troba a les colònies de la punta de la Banya i de les salines de la Tancada, al delta de l’Ebre. El Departament d’Acció Climàtica ha registrat, enguany, un total de 4.356 parelles nidificants de gavina corsa. Tot i ser 65 parelles menys que les detectades en el cens de l’any passat, els especialistes en conservació remarquen que hi ha una consolidació de la població per sobre de les 4.000 parelles i que s’ha frenat la davallada poblacional registrada ara fa una dècada. “La davallada del darrer any és, en part, perquè el gavià argentat, que no és una au migratòria sinó que viu tot l’any aquí, ha colonitzat unes teulades de la Zona Franca”, explica Gutiérrez.
Gestió compartida
Catalunya és pionera en l’aplicació de mesures de gestió als ports. Al de Barcelona, gràcies a la col·laboració de l’Autoritat Portuària, s’ha pogut incrementar en 521 metres l’espai destinat a la colònia, fent que la immensa majoria criïn en condicions segures. La gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) nia a terra, preferentment sobre grava o sauló i fent un niu acumulant unes quantes branques perquè els ous, que en solen ser tres per posta, no marxin rodolant en cas d’un cop o similar. “Perquè es reprodueixi també necessita una font d’alimentació propera i que sigui una zona tranquil·la, sense depredadors terrestres com ara gats, guineus o senglars, i els ports reuneixen aquestes condicions, perquè queden una mica al marge del creixement generalitzat de mamífers”, explica el responsable de la conservació de fauna de la Generalitat.
Al port de Barcelona s’han instal·lat refugis per a les aus utilitzant pedres, vegetació i tubs per afavorir la nidificació i han estat ocupats en més del 75% dels casos, mentre que el de Tarragona també havia habilitat una zona específica per a les aus amb un tancament perimetral, però enguany encara no l’han feta servir. La cap de la divisió de Medi Ambient-Acció Climàtica i Territori del Port de Tarragona, Cristina Miret, no tem que la colònia de gavines segueixi augmentat dins de la zona industrial del port fins al punt d’afectar-ne l’operabilitat. “En canvi, l’Autoritat Portuària està iniciant la recuperació ambiental dels prats d’Albinyana, on es preveu recuperar una zona d’aiguamolls amb una illa central que esperem que resulti atractiva per a la nidificació d’aquesta espècie i permeti incrementar el nombre de nius”, hi afegeix.
A tots dos ports, en col·laboració amb el departament i els Agents Rurals, cap al mes de febrer comencen les rondes per detectar si el cicle migratori de les gavines corses les ha dut ja cap a les instal·lacions del port. Quan s’hi detecten nius, es protegeix la zona i se’n restringeixen les activitats per garantir la preservació del cicle biològic. Comença llavors una etapa de seguiment dels ous i dels polls que culminarà amb l’anellament d’uns quants exemplars abans no comencin a volar, normalment cap a finals de juliol, amb l’objectiu de poder controlar-ne les migracions mitjançant un sistema GPS. Resseguint la costa, baixen fins a l’estret i, passant per les Canàries, poden arribar fins al Senegal i Gàmbia.
Inicialment pròpia d’illes mediterrànies com ara la que li dona nom, la gavina corsa té potes grises i bec vermell i és més petita que els seus cosins, els gavians argentats (de potes i bec grocs). A principis dels vuitanta van establir la colònia del delta de l’Ebre, que va esdevenir una de les més importants del món. Des del 2010, van començar a mudar-se als port més propers, com ara els de Tarragona i Sant Carles de la Ràpita, i ara ja s’estan expandint pel litoral dels Països Catalans.
Ricard Gutiérrez celebra l’expansió de les zones de cria. “Abans, teníem el 60% de la població mundial niant a la colònia del delta de l’Ebre i això era un risc evident per a l’espècie. Vam fer una acció per ensenyar-los nous indrets per niar simulant colònies amb figures de guix i, amb el temps, ha funcionat. Si aquesta estabilitat dels darrers anys es manté una mica més, en la propera avaluació del catàleg d’espècies, la gavina corsa podria deixar de ser en perill d’extinció i, com a molt, passar a ser vulnerable per la dependència d’aquestes actuacions de gestió”, rebla l’expert.