“Nosaltres pensem Déu des de la societat catalana, un goig i un repte”

Sí, que des­criu la missió de la ins­ti­tució, la visió que té de la seva situ­ació i la seva posició ins­ti­tu­ci­o­nal. Nosal­tres par­tim de la idea que volem ser el pulmó intel·lec­tual de l’Església a casa nos­tra, que pensa Déu en la soci­e­tat i des de la soci­e­tat cata­lana. Som una ins­ti­tució cata­lana i en català, amb una men­ta­li­tat d’una tra­dició de cent anys. Cata­lu­nya, en les cir­cumstàncies en què es troba, con­ti­nua pen­sant Déu, i això és un goig i un repte.

Evi­dent­ment, perquè l’Església cata­lana neces­sita tenir aquesta dimensió de for­mació. Els semi­na­ris ja no hi són en cada diòcesi i els semi­na­ris­tes neces­si­ten aquesta dimensió de for­mació. Allò que es feia als semi­na­ris, en cada bis­bat, ara es fa aquí a la facul­tat. Per tant, això és una estruc­tura essen­cial de l’Església de Cata­lu­nya, dels deu bis­bats de Cata­lu­nya.

I del Con­cili Tar­ra­co­nense, el nos­tre, que és el que va apli­car el Con­cili Vaticà II, i del qual va sor­gir la neces­si­tat de crear la Facul­tat de Teo­lo­gia, que va ser seguida per les altres. Nosal­tres pre­pa­rem els alum­nes per al minis­teri, però estem oberts a tot­hom. Les nos­tres facul­tats tenen el nos­tre segell, que és el plus afe­git de conei­xe­ment del pen­sa­ment cristià. La Facul­tat de Teo­lo­gia, és evi­dent, però també les altres. Mirem la Facul­tat de Filo­so­fia, per exem­ple: hi ha una colla d’autors que ja no s’estu­di­a­ran en altres facul­tats del sis­tema, bé perquè són autors cris­ti­ans o pares de l’Església. Doncs nosal­tres cre­iem que és essen­cial conèixer-los. Un altre exem­ple: tot­hom es veu amb cor de fer molta història de l’art, però no es pot ense­nyar sense conèixer els símbols cris­ti­ans i la història cris­ti­ana. Rei­vin­di­quem la història des de la mateixa Església, les fonts ori­gi­nals. Per això nosal­tres volem donar-nos a conèixer i esta­blir rela­ci­ons amb les altres uni­ver­si­tats cata­la­nes, perquè tenim aquest plus que podem ofe­rir. Volem esde­ve­nir un cam­pus uni­ver­si­tari cohe­si­o­nat, plu­ral i obert a la soci­e­tat amb pres­tigi inter­na­ci­o­nal.

És el nos­tre objec­tiu, tenir-hi relació, fer inter­canvi de conei­xe­ment. Aquest any, i per pri­mera vegada com a rec­tor, estic en el con­sell interu­ni­ver­si­tari de Cata­lu­nya. Cal dir que, amb les uni­ver­si­tats pròximes a l’Església, sí que hi tenim relació, i també amb la UB i la UAB, però la idea és que aquesta presència nos­tra sigui de relació amb tots i tot­hom, i que es cone­gui l’espe­ci­fi­ci­tat nos­tra.

La docència, evi­dent­ment, perquè som una uni­ver­si­tat; la recerca, també, perquè aquí fan recerca tots els pro­fes­sors i els depar­ta­ments... Ara aca­bem de fer un congrés sobre el Con­cili de Nicea, que el curs que ve tindrà una segona part; a final de mes farem la Set­mana de Gaudí, amb els millors experts que hi ha; vam fer unes jor­na­des sobre les basíliques històriques... Però tenim una ter­cera missió.

Les uni­ver­si­tats i les facul­tats eclesiàsti­ques tenim la missió de donar a conèixer, de for­mar, d’expli­car a tot­hom aque­lles coses que són específiques nos­tres. Per exem­ple, la gent avui anirà a un museu i què entendrà? Què en saben, els guies, de tota la dimensió cris­ti­ana que hi ha en un museu? Nosal­tres hem de pre­pa­rar, for­mar, divul­gar l’essència de l’Església i del cris­ti­a­nisme als his­to­ri­a­dors, als guies, a la gent que ha d’expli­car l’art. Això és la ter­cera missió: ser útils a la soci­e­tat. A la Sagrada Família, per exem­ple, hi ha història i arque­o­lo­gia, tot és el sim­bo­lisme religiós, bíblic i catequètic que tenia Gaudí. El pro­fes­sor Tor­ralba, per exem­ple, ha fet una tesi monu­men­tal sobre la façana que s’ha de fer de la Sagrada Família, la façana de la Glòria. Això és ter­cera missió.

Publi­quem coses que no es publi­ca­rien. Ara, amb la col·lecció Grans Tex­tos Cris­ti­ans, en què con­fron­tem el text ori­gi­nal amb la tra­ducció al català, hem publi­cat les Con­fes­si­ons de sant Agustí, que ja no es tro­ba­ven en català. Simultània­ment, hem començat a fer el pri­mer volum dels Comen­ta­ris als salms, també de sant Agustí, una obra amb cinc volums, monu­men­tal, i que tam­poc estava traduïda al català. Estem fent un ser­vei de tra­ducció al català de lli­bres impres­cin­di­bles, un ser­vei al país.

Les actes dels con­gres­sos que fem: les del Congrés Inter­na­ci­o­nal sobre el Con­junt de Cent­ce­lles, les Jor­na­des de les Basíliques Històriques de Bar­ce­lona –ja n’hem fet vuit volums–... Si no ho fem nosal­tres, no ho fa ningú.

Quan et poses a par­lar de l’arque­o­lo­gia d’una basílica, per exem­ple, cal saber què és una basílica, cal saber la litúrgia cris­ti­ana... Aquesta és la riquesa que nosal­tres podem apor­tar a la nos­tra soci­e­tat. I així donem visi­bi­li­tat a la nos­tra història i en pre­ser­vem la memòria.

S’han confós les qüesti­ons de reli­gi­o­si­tat amb les de cul­tura i amb això han con­dem­nat els alum­nes a no tenir cap conei­xe­ment no només del fet cristià, sinó del fet religiós. Però: és que es pot enten­dre el con­flicte d’Israel i Gaza, o el pro­blema de Pales­tina, sense el fona­ment religiós? O la guerra d’Ucraïna?

Ens per­toca la dimensió acadèmica, intel·lec­tual, teològica de la for­mació i, per tant, aquesta és la que nosal­tres hem de fer. Sigui algú “con­ser­va­dor” o sigui “pro­gres­sista”, la Bíblia és la mateixa per a tot­hom. No ens per­toca fer ide­o­lo­gia. Tenim pro­fes­sors i alum­nes de tot l’arc ideològic i és un goig poder ser plu­rals. No som un movi­ment, som la Santa Mare Església, catòlica, apostòlica i romana.