estat espanyol
El TS rebutja una denúncia contra Ayuso per les morts a les residències durant la pandèmia
L’alt tribunal espanyol diu que la demanda no pot prosperar perquè està plantejada en termes genèrics
La sala penal del Tribunal Suprem (TS) espanyola ha arxivat una denúncia presentada per un particular contra la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per la mort de 7.291 persones en les residències madrilenyes durant la pandèmia de la Covid-19. En la demanda s’acusa Díaz Ayuso de suposats delictes d’homicidi imprudent, omissió del deure d’auxili, dret a tractament mèdic i delicte de prevaricació amb l’agreujant de premeditació. Els jutges de l’alt tribunal espanyol expliquen que la demanda no pot prosperar perquè està plantejada en “termes genèrics i indeterminats”. En l’àmbit penal, es requereix “vincular la mort de persones específiques amb mesures o decisions concretes adoptades per la persona denunciada”, la qual cosa no s’especificava en la denúncia.
La interlocutòria del Suprem afegeix que “no disposem, ni la denúncia proporciona, dades precises per determinar en quina mesura els criteris de derivació hospitalària anomenats protocols de la vergonya van ser mèdicament correctes i rigorosos, considerant la situació epidemiològica i hospitalària de cada moment. Tampoc s’especifica el grau de compliment d’aquests protocols o quins pacients van poder haver mort a causa de la seva aplicació”.
En relació amb l’atribució de responsabilitat, l’alt tribunal assenyala que per acusar penalment a una persona aforada és necessari demostrar una relació de causalitat clara i específica entre les morts i les mesures adoptades o no adoptades. La denuncia, afegeixen els jutges, no planteja aquesta relació de manera concreta o precisa. A més, el tribunal recorda que hi ha nombroses demandes davant la fiscalia i jutjats d’instrucció pels mateixos fets, però amb relació a residències i persones concretes, com diu la mateixa denúncia. “És en aquests procediments on es pot aclarir el que va passar, determinant quines morts podrien estar associades a decisions polítiques, administratives o de gestió, i com, per qui i de quina manera es van prendre les decisions sobre la no derivació hospitalària”, conclou la interlocutòria del Suprem.
