Política
Mor Encarna Jordan, activista independentista, antifeixista i internacionalista
Durant els anys de la transició va ser duta a presó, juntament amb la seva família
L’activista independentista Encarna Jordan Guil, va morir dissabte, a l’edat de 96 anys. En paraules de Conxita Bosch, amiga que ha fet pública la notícia a través de les xarxes socials: “Una lluitadora incansable per la llibertat i independència de Catalunya que es va mantenir fidel fins al final”.
Provinent d’un poblet prop d’Almeria (Espanya), va instal·lar-se a la capital catalana amb la família quan encara era molt petita. A Barcelona va conèixer el que seria el seu marit, Ramon Rocabayera, un treballador de la SEAT i militant del Partit Comunista Internacional (PCI). Va col·laborar des de la clandestinitat amb la lluita antifranquista i ja a mitjans dels 70, en plena transició, va participar de les grans vagues laborals de l’època, com la històrica de Motor Ibérica del juny de 1976 on unes 200 dones es van tancar amb els seus fills a l’església de Sant Andreu de Palomar, avui dia recordada com una de les primeres reivindicacions protagonitzades per dones després de la Guerra Civil. Però sobretot va mobilitzar-se en contra de la repressió. Una repressió ferotge que es va emportar la vida de diversos independentistes com Jordi Martínez o Gustau Muñoz i que ella va patir en la seva pròpia pell, essent detinguda, torturada i empresonada durant cinc mesos de l’any 1978, juntament amb membres de la seva família. Va formar part de l’Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics (AFAPP) i del Tribunal Popular en contra la tortura.
Un altre dels seus grans compromisos va ser la lluita internacionalista. Va pertànyer a la Plataforma de Solidaritat amb Euskal Herria; va integrar-se a la llista Iniciativa Internacionalista de les eleccions europees del 2009; i va ser membre destacada del Comitè de Solidaritat Internacionalista (CCSI), des d’on va estrènyer lligams amb diversos pobles oprimits del món com el sahrauí, palestí, kurd, sard, cors, de Nova Caledònia o de Timor, entre altres. És també fundadora de l’Associació Catalunya-Còrsega i del Grup de Suport Internacional Catalunya-Nova Caledònia.
Era una militant històrica d’Estat Català, partit del qual va ser membre del Consell Consultiu des de l’any 2000. Participava activament dels actes del fossar de les Moreres de cada 11 de setembre i no va fallar mai a cap de les manifestacions per a l’alliberament nacional d’aquesta darrera dècada, segons ens ha explicat la seva amiga Conxita Bosch.
A través de les xarxes socials, diverses personalitats com l’expresident de l’Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, o el ministre d’exteriors de Nova Caledònia Mickäel Forrest, han volgut traslladar el seu condol. També ho han fet personalitats i partits independentistes catalans.
La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dia 16, a 3/4 d’11 del matí, al tanatori Sancho de Ávila de Barcelona, i aquest 11 de setembre, a l’acte de les 12 del migdia, al fossar de les Moreres, se li farà un homenatge.