Medi ambient

El pla per intervenir a les rieres de Terrassa es redactarà el 2025

El Pla Estratègic de Rena­tu­ra­lit­zació i Adap­tació al Canvi Climàtic de les rie­res de Ter­rassa –les de les Are­nes i la del Palau– no es començarà a redac­tar fins l’any que ve i, segons ha anun­ciat l’equip de govern, la seva lici­tació no s’ini­ciarà fins aquest any. Abans, però, l’equip d’estratègia de rie­res i de la Comissió de Rie­res –inte­grada per enti­tats veïnals dels bar­ris per on pas­sen el 17 quilòmetres de riera– orga­nit­za­ran el pro­per 21 de setem­bre una jor­nada monogràfica sota el títol El futur de les rie­res amb dife­rents experts per incor­po­rar-ne les con­clu­si­ons a l’ela­bo­ració del pla.

El procés de rena­tu­ra­lit­zació de les rie­res amb un horitzó entre el 2035 i el 2040 el va anun­ciar l’alcalde, Jordi Ballart, en un acte el juny del 2022 al tea­tre Prin­ci­pal, i sem­blava que algu­nes actu­a­ci­ons podrien ser imme­di­a­tes aco­llint-se als fons euro­peus Next Gene­ra­tion. En tres oca­si­ons els van arri­bar a pre­sen­tar, però no van ser inclo­ses perquè no s’hi adjun­tava un trac­ta­ment glo­bal, fet que va com­por­tar la decisió d’ela­bo­rar el pla estratègic. Amb el pacte de Tot per Ter­rassa, ERC i Junts, el pro­grama de govern aposta per millo­rar les rie­res pel que fa al seu man­te­ni­ment, segu­re­tat i dis­seny amb l’objec­tiu de tren­car el seu efecte bar­rera entre els dife­rents bar­ris de la ciu­tat. En ante­ri­ors governs soci­a­lis­tes, i com s’havia defi­nit al pla d’orde­nació urbana del 2003, s’havia plan­te­jat el cobri­ment de la riera del Palau en una ope­ració des­car­tada i els cos­tos de la qual havien de reper­cu­tir en els pro­mo­tors de nous habi­tat­ges que s’hi havien d’aixe­car al vol­tant.

L’11 de juliol pas­sat la regi­dora de Rie­res, Patrícia Reche, va pre­si­dir la tro­bada de la Taula de Segui­ment de Rie­res on es va infor­mar sobre el segui­ment de l’exe­cució del Pla Direc­tor de Rie­res i el con­veni sig­nat el maig amb l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) per tirar enda­vant la redacció dels estu­dis pre­vis i dels pro­jec­tes cons­truc­tius que s’emmar­quen dins aquest pla de rie­res i que inclo­uen l’ela­bo­ració del pla estratègic de natu­ra­lit­zació. També van infor­mar de les actu­a­ci­ons de millora i des­bros­sada i sobre el tre­ball que s’està fent per com­me­mo­rar, el setem­bre, el 62è ani­ver­sari de les tràgiques riua­des que van dei­xar cen­te­nar de morts i des­a­pa­re­guts.

Fomen­tar la par­ti­ci­pació

Les jor­na­des del 21 de setem­bre es faran a la sala d’actes de l’Escola Supe­rior d’Engi­nye­ries Indus­tri­als, Aero­es­pa­cial i Audi­o­vi­sual de Ter­rassa. Es divi­dirà en qua­tre eixos de tre­ball: Valor ecològic, Con­nec­tor urbà, Gestió hídrica i Espai de tro­bada. Les ses­si­ons serna ober­tes amb la intenció de fomen­tar al màxim la par­ti­ci­pació i només caldrà ins­criure’s prèvia­ment al web a https://​www.​terrassa.​cat/​futur-​de-​les-​rieres o envi­ant un cor­reu electrònic a rie­res@​terrassa.​cat.

Comp­tarà amb la par­ti­ci­pació del doc­tor en geo­gra­fia, pla­ni­fi­cació ter­ri­to­rial i gestió ambi­en­tal, Albert San­ta­su­sagna, que par­larà sobre l’estat actual de les rie­res i de Maria Carme Lla­sat, catedràtica de física de l’atmos­fera de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona; de Narcís Prat, catedràtic emèrit d’eco­lo­gia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona; de la doc­tora en arqui­tec­tura, Marta Bena­ges i de les arqui­tec­tes, Mar San­ta­ma­ria i Ana Bonifácio.

El pro­grama tindrà dife­rents ponències i tau­les rodo­nes que ana­lit­za­ran l’estat actual i pre­sen­ta­ran experiències sobre el procés que podrien seguir aques­tes infra­es­truc­tu­res flu­vi­als per retor­nar al seu estat més pro­per al seu fun­ci­o­na­ment natu­ral.

S’ha pre­vist també un espai de tre­ball per trac­tar el valor que poden tenir les rie­res com a con­nec­tors urbans, entre els dife­rents bar­ris de la ciu­tat; com un espai per poten­ciar les rela­ci­ons soci­als amb acti­vi­tats de lleure, esport o cul­tura; com a valor ecològic, pre­ser­vant les seves fun­ci­ons natu­rals i la seva bio­di­ver­si­tat i, final­ment, ana­lit­zant la seva funció hídrica, pel que fa a la seva segu­re­tat i millora de la seva capa­ci­tat hidrològica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.