Ciència

Elon Musk: poder i polèmica en la IA

Audàcia i controvèrsia marquen el seu impacte en el futur de la IA i les topades amb experts com Yan LeCun

En el camp de la intel·ligència arti­fi­cial, Elon Musk ha estat un ferm defen­sor de la seva regu­lació i ha expres­sat pre­o­cu­pa­ci­ons sobre els perills que pot com­por­tar. És cone­gut per la seva posició alar­mista, adver­tint que la IA podria repre­sen­tar un risc exis­ten­cial per a la huma­ni­tat si no es con­trola ade­qua­da­ment. Aquesta visió ha pro­vo­cat dis­cus­si­ons i debats amb altres experts del camp, inclo­ent Yan LeCun, amb qui ha tin­gut inter­can­vis inten­sos a la xarxa social X (Twit­ter).

Musk va ser un dels cofun­da­dors d’Ope­nAI el 2015, una orga­nit­zació cre­ada per garan­tir que la IA bene­ficiï tota la huma­ni­tat, però es va dis­tan­ciar de l’orga­nit­zació el 2018, citant diferències filosòfiques amb Sam Alt­man i altres mem­bres de la direcció. Musk sosté que la missió ini­cial d’Ope­nAI s’ha des­viat, espe­ci­al­ment després de la tran­sició cap a un model híbrid entre orga­nit­zació sense ànim de lucre i empresa amb ànim de lucre.

Musk és cone­gut per les seves con­tri­bu­ci­ons a diver­ses indústries tec­nològiques. Com a CEO de Tesla, ha estat al cap­da­vant de la revo­lució dels vehi­cles elèctrics, impul­sant l’adopció mas­siva de tec­no­lo­gies sos­te­ni­bles. A Spa­ceX, desen­vo­lupa coets reu­ti­lit­za­bles amb l’objec­tiu final de fer pos­si­ble la colo­nit­zació de Mart. A Neu­ra­link, explora la interfície entre el cer­vell humà i les màqui­nes per millo­rar les capa­ci­tats huma­nes i trac­tar malal­ties neu­rològiques.

Musk ha con­ti­nuat impul­sant els seus pro­jec­tes per­so­nals, com el desen­vo­lu­pa­ment del sis­tema de trans­port Hyper­loop i l’expansió de les capa­ci­tats de Tesla en l’àmbit de l’ener­gia reno­va­ble. Després de l’adqui­sició de Twit­ter, Elon Musk va imple­men­tar diver­sos can­vis sig­ni­fi­ca­tius, inclo­ent-hi la rees­truc­tu­ració de la direcció i la intro­ducció de noves polítiques de mode­ració de con­tin­gut. Va anun­ciar la seva intenció de trans­for­mar Twit­ter en una pla­ta­forma per a la “lli­ber­tat d’expressió”, tot i que això ha gene­rat con­trovèrsia per les seves deci­si­ons sobre la res­tau­ració de comp­tes sus­pe­sos i la desin­for­mació.

Pel que fa als robots, ha lide­rat el desen­vo­lu­pa­ment de robots avançats a través de Tesla, amb la pre­sen­tació del pro­to­tip del robot huma­noide Opti­mus. Aquest robot està dis­se­nyat per rea­lit­zar tas­ques repe­ti­ti­ves i peri­llo­ses, amb l’objec­tiu d’aug­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat i millo­rar la segu­re­tat labo­ral.

Amb xarxa social pròpia
Nascut a Pretòria, Sud-àfrica, el 1971. Va estudiar economia i física a la Universitat de Pennsilvània. CEO de SpaceX, Tesla, Neuralink i The Boring Company, va ser cofundador de PayPal i OpenAI.
El més ric del món
És un dels homes més rics del món, amb una fortuna que sovint fluctua però que generalment es manté entre les primeres posicions. Té dotze fills amb tres dones diferents. Amb la seva primera esposa, Justine Wilson, en té cinc: uns bessons i uns trigèmins. Amb la cantant Grimes (Claire Boucher), en té tres. Té dos bessons i un fill més amb Shivon Zilis, executiva de Neuralink.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia