UPC i UAB creen hivernacles intel·ligents amb cultius urbans per regenerar l’aire d’edificis
Integrar l’agricultura urbana per aprofitar el procés de fotosíntesi que converteix el diòxid de carboni (CO2) en oxigen per incorporar-lo en els sistemes de ventilació dels edificis. Aquest és una síntesi molt reduïda del treball del Grup de Recerca d’Innovació de la Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya- BarcelonaTech (UPC) en col·laboració amb el grup Sostenibilitat i Protecció Ambiental (Sostenipra) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que s’ha presentat avui a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ETSEIAAT) on s’aplica en un despatx i una de les aules amb 80 alumnes. De fet és el primer laboratori viu on s’experimenta amb la intenció que la infraestructura i la incorporació de la intel·ligència artificial, pugui amplificar en un futur no molt llunyà en els sistemes de ventilació comercials.
El professor i investigador del GRIC, Marcel Macarulla, així ho ha explicat avui , admetent que a més de la vessant de recerca i docència mantenen converses amb empreses en el marc de projectes de recerca, validant els models de control perquè es pugui anar implantant, una idea que va prendre més força arran de la importància dels sistemes de climatització amb l’aparició de la covid i la necessitat d’avaluar la qualitat de l’aire. El projecte Air Quality & Green Infraestructure Living Lab (Airgilab), com s’ha batejat el sistema, consta d’una construcció amb dos hivernacles al terrat de l’edifici amb cultius hortícoles –tomaqueres, mongeteres i enciams– que absorbeixen CO2 emès a l’aula i el despatx a través d’uns conductes ventilats i el converteixen en oxigen. S’avalua llavors si l'aire té la qualitat suficient amb diversos paràmetres, entre ells l’olor o la temperatura, per veure si pot fer el recorregut invers per tornar als dos espais. El sistema està totalment digitalitzat i controlat des del núvol amb les dades que s’extreuen des de l’estació de confort ubicat al despatx i està pensat per reduir els costos de ventilació i generar estalvi energètic als edificis.
L’hivernacle amb una estructura de policarbonat i acer està dividit en dos hivernacles sensoritzats i automatitzats que recullen dades de temperatura, humitat, etc, i tenen un sistema de reg mentre que l’altre incorpora suports de llums led , un de cortines o vidres fotovoltaics al sostre tot automatitzat i programat que deixen passar la llum que és útil per les plantes i la resta se’n fa electricitat. En aquest punt és on hi entra el grup Sostenipra dins el projecte BINAFET per implantar millores tècniques per a l’agricultura integrada en edificis per a una transició energètica efectiva i que avalua el desenvolupament i creixement de les plantes. Macarulla explica que “es tracta d’aprofitar els fluxos energètics i el CO2 de l’edifici per millorar la productivitat dels cultius”, però que també s’investiga “com l’hivernacle podria reduir la demanda de ventilació de l’edifici preescalfant l’aire o netejant l’aire brut de l’edifici entre altres aspectes”. Les dades generades es recolliran en una base de dades que estarà a disposició de la comunitat UPC per tal d’utilitzar eines d’intel·ligència artificial
Aquests projectes han estat finançats amb fons de l’Agencia Estatal de Investigación del Ministerio de Ciencia e Innovación, fons Next Generation i fons del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, amb un total de 600.000 euros repartits entre els dos grups de recerca.