Els plans d'actuació s'han ajustat per fer-los pràctics
L'experiència viscuda amb la nevada de fa un any ha permès els ajuntaments ajustar els protocols d'actuació a la realitat, perquè siguin més operatius
Els alcaldes van reclamar fa un any que la Generalitat revisés els protocols d'actuació en cas d'emergència per aconseguir que fossin més operatius i àgils. Un any després tenen la sensació que aquesta reivindicació no ha estat atesa, però aquella nevada sí que va fer que els passessin revista als propis plans d'actuació. Molts van optar per reduir la teoria i fer-los més pràctics. En el cas del Neucat, per exemple, els ajuntaments van poder comprovar que conté molta teoria que, en cas d'una emergència com aquella, no serveix per a res. Hi ha un llistat de persones per trucar a qui no es pot avisar si com fa un any deixen de funcionar les connexions telefòniques. “Els plans d'emergència són molt teòrics i a l'hora de la veritat, com alcalde, tot depèn de tu. O sigui que els hem revisat i ens hem organitzat a nivell intern sense tanta paperassa”, explica l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí. Els ajuntaments s'han espavilat per tenir localitzades les persones que tenen maquinària per treure neu o per tenir localitzades les gasolineres que tenen combustible adient per als generadors. A Tossa s'ha impulsar l'associació de protecció civil amb voluntaris que puguin decidir en cas d'emergència. A Llagostera s'ha pres nota de la seixantena de voluntaris amb què va comptar l'Ajuntament. Mols ajuntaments s'han afegit o s'afegiran a la Xarxa Rescat que és un sistema de comunicació més resistent i que no se satura tant en cas d'emergència. El que tenen clar els alcaldes és que en van aprendre molt d'aquella situació.