Societat

URGELL

La marededéu segrestada de Rocallaura reapareix

L'esclat popular contra el rector, que ha amagat la imatge del segle XIV durant setmanes, feia témer aldarulls a l'aplec anual

Públicament, l'arquebisbat de Tarragona se n'ha rentat les mans

Set-cents anys després, la mare­dedéu del Tallat va tor­nar a aparèixer ahir al matí. Aquest cop no ha estat en una cova i davant d'uns pas­tors com diu la tra­dició, sinó al cam­bril de l'església de Sant Llo­renç i enmig dels aplau­di­ments i els plors dels veïns de Roca­llaura. En aquest poble de mig cen­te­nar d'habi­tants del sud de l'Urgell –depe­nent de l'Ajun­ta­ment de Vall­bona de les Mon­ges– la tensió ha anat crei­xent els dar­rers dies a causa de la des­a­pa­rició de la imatge. Fins al punt que diu­menge pas­sat van haver d'inter­ve­nir els Mos­sos d'Esqua­dra per posar pau entre el veïnat i el mossèn del poble, Pere Ramon Mar­tori, que havia ama­gat la talla el mes de maig pas­sat.

La mare­dedéu del Tallat és de vene­ració cen­tenària als pobles d'aquesta zona de l'Urgell i la Conca de Bar­berà. De mida petita i amb algu­nes incrus­ta­ci­ons de pedres pre­ci­o­ses, “més enllà del valor patri­mo­nial, té un fort valor sen­ti­men­tal. Al segle XIX i durant la dar­rera Guerra Civil va ser sal­vada de saque­jos pels vila­tans”, explica Ramon Ber­gadà, alcalde de Vall­bona. Fa 32 anys, el rec­tor va fer una crida perquè algú l'acollís a casa davant pos­si­bles roba­to­ris. La família de Cal Miquel s'hi va ofe­rir i fins ara només en sor­tia per anar a l'església en moments pun­tu­als de l'any, com el 15 d'agost i l'aplec anual al san­tu­ari del Tallat, que es fa aquest cap de set­mana. El mes de maig pas­sat i després d'una pere­gri­nació, Mar­tori va comu­ni­car a la família que la talla la cus­to­di­a­ria ell per­so­nal­ment en un lloc secret. A par­tir d'aquí i fins ahir, se'n perd el ras­tre.

Ramon Benet, alcalde de la peda­nia, ha expli­cat: “Sem­pre ens ha dit que era per motius de segu­re­tat, però això no té cap fona­ment perquè mai hi ha hagut pro­ble­mes. A més, no ens deia on estava.” Els ànims del veïnat es van encen­dre fins a sol·lici­tar en assem­blea la decla­ració de Mar­tori per­sona non grata al poble i la seva dimissió com a rec­tor. Públi­ca­ment, l'arque­bis­bat de Tar­ra­gona s'ha negat a fer cap decla­ració, al·legant que és “un con­flicte entre el rec­tor i els veïns”. Mar­tori tam­poc ha vol­gut fer comen­ta­ris. Fonts molt pro­pe­res al cas, però, han asse­gu­rat que, durant aquests mesos, la mare­dedéu estava en mans de l'arque­bis­bat de Tar­ra­gona.

Duel amb l'arque­bis­bat

L'enfron­ta­ment entre l'Església, el con­sis­tori i els veïns va arri­bar, però, a un punt perillós diu­menge pas­sat. Després de la missa, alguns veïns van incre­par dura­ment el rec­tor, i li van exi­gir que els tornés la mare­dedéu. Mar­tori es va refu­giar al seu cotxe durant dues hores, al llarg de les quals va cal­dre la inter­venció dels Mos­sos. Mal­grat això, l'arque­bis­bat ha con­ti­nuat silenciós, però l'aplec d'aquest diu­menge vinent al san­tu­ari, pre­si­dit pel prior de Poblet, feia pre­veure un esclat popu­lar. Final­ment, s'ha arri­bat a un acord in extre­mis i amb la medi­ació “dels Mos­sos que temíem per la segu­re­tat durant la cele­bració”, ha admès Benet.

Sense entrar en detalls, Benet va lle­gir ahir un comu­ni­cat on s'asse­gura el retorn de la imatge a l'església de Sant Llo­renç. Ara és guar­darà “en un lloc segur, que en tot moment conei­xe­ran l'Ajun­ta­ment i l'arque­bis­bat, fins que s'habi­li­tin les mesu­res de segu­re­tat al tem­ple”. També asse­gura que la mare­dedéu serà pre­sent a l'aplec diu­menge i “per sem­pre” al san­tu­ari del Tallat. Les nego­ci­a­ci­ons amb l'Església con­ti­nu­a­ran al setem­bre. Per curar-se en salut, l'Ajun­ta­ment con­sul­tarà i, si és el cas, bata­llarà per la pro­pi­e­tat legal de la talla.

LA FRASE

Rocallaura ha retrocedit 60 anys, quan el clero manava la societat civil
Ramon Bergadà
ALCALDE DE VALLBONA DE LES MONGES
LA CRÒNICA

Sense explicacions

Eva Pomares

L es aparicions i desaparicions de verges i sants formen part de la cultura catòlica, però els veïns de Rocallaura mai s'haurien imaginat que, aquest estiu, en viurien una que voreja el delicte. De fet, el consistori ha acudit a denunciar el rector per robatori, però no ho ha pogut fer. El problema és establir a qui pertany legalment la centenària talla: a l'Església o al poble que l'ha venerat durant segles. A ulls dels veïns, està clar. Als de Déu, no ho sabem. I als de l'arquebisbat de Tarragona, s'intueix però no se sap, perquè la batalla de la comunicació l'han perduda per golejada. No obstant això, ahir molts es preguntaven per què l'arquebisbat havia callat i com era possible que un rector de poble hagués amagat durant setmanes una talla del segle XIV àmpliament coneguda i venerada sense el consentiment tàcit dels seus superiors eclesiàstics i amb un poble revoltat.

La tenacitat dels veïns i l'Ajuntament, la complicitat amb els mitjans de comunicació i la por d'incidents durant l'aplec de diumenge han forçat l'acord provisional amb l'arquebisbat. “Ha faltat comunicació; només que el mossèn hagués dit on era la imatge, no hauríem arribat fins aquí”, explicava una veïna a la sortida de la rebuda de la talla. “Estic molt indignada, tan sols vull dir que no es pot anar contra tot un poble”, afegia una altra. Moments abans i sota una pluja de crits de “fora, fora”, el rector sortia a pas ràpid de l'església sense obrir boca. “Al poble, ens hauràs de donar alguna explicació, no?”, li cridava la tercera. En va.

Després de cantar el Salve Regina i l'himne del Tallat, els fidels han besat i fotografiat la imatge. El segle XXI i amb les esglésies quasi buides els diumenges, la devoció a la Verge del Tallat ha quedat clarament constatada. Un triomf per a l'Església o una sonora derrota? El temps, que en termes de l'Església s'allargassa més que per a la resta, ho dirà. Potser també els tribunals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.