El tren que va de Salou a la feina

Qualsevol usuari de la línia de tren regional que uneix Barcelona i Tarragona per la costa ja sap que des de fa uns quants anys l'estació de Sant Vicenç de Calders, a Coma-ruga (el Vendrell), s'ha convertit en una mena d'intercanviador per als venedors de top manta. És el lloc on els trens que procedeixen del sud deixen cada matí riuades d'homes carregats amb bosses on amaguen els productes que després vendran a les zones de platja, i on al vespre, amb el que ha sobrat de la jornada, emprenen el camí cap a casa.

Per tal d'observar aquest desplaçament diari, ens plantem a l'estació de Salou (on viu la major part de la població senegalesa resident a Catalunya) un dia d'agost, a les deu del matí. A aquella hora surt el tren que ens deixarà a Coma-ruga poc abans de les onze, a punt per l'inici de l'horari de platja. En aquesta terminal, repleta de turistes i que esdevé una mena de torre de Babel de les llengües, és fàcil passar desapercebut, com intenta un jove que carrega dos carretons plegables, preparats per transportar un material que encara no té. No és fins que falten pocs minuts perquè arribi el tren que més homes, i també algunes dones (carregant cadires plegables), comencen a concentrar-se en un dels extrems de l'estació. Al tren, finalment, la majoria seuen en un mateix vagó i uns pocs deixen al portamaletes bosses esportives ben plenes, probablement dels DVD, camises i ulleres que després estendran sobre les mantes. La majoria, en contra del que s'espera, porten el bitllet: tres euros per un trajecte que els serveix de transport de mercaderies. A l'estació de Port Aventura pugen encara més venedors, però a partir de Tarragona el degoteig s'atura. Tots dormiten al seient, o com a molt parlen entre ells. Se saluden entre vagons, donant mostres de complicitat i d'organització; un d'ells fins i tot avisa la resta que s'apropen a l'estació de Sant Vicenç.

Al Vendrell, el tren es buida de venedors. Cap d'ells, però, no es queda a Coma-ruga, que l'any passat va ser tot un paradís del top manta. Tots creuen l'andana i passen a un rodalies que els portarà cap a d'altres mercats: altres pobles del Baix Penedès, la costa del Garraf o la del Baix Llobregat.