patrimoni arquitectònic
Corbera d'Ebre vol aturar la degradació del Poble Vell
El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre projecta una actuació d'arranjament de carrers i edificacions
La comissió d'Urbanisme ha d'aprovar el document per preservar el bé d'interès cultural
La degradació del Poble Vell de Corbera d'Ebre s'agreuja amb el pas dels anys i es fa palesa la inacció de l'administració per preservar un símbol de les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola que el 1993 va ser declarat bé d'interès cultural, dins la categoria de Lloc Històric. “Cada episodi de pluja i cada ventada contribueixen a la degradació del Poble Vell, és necessària una actuació d'urgència”, ha explicat l'alcalde de Corbera d'Ebre, Antonio Álvarez, que admet que l'Ajuntament i l'Associació del Poble Vell només tenen capacitat per fer-hi actuacions puntuals. “Posem tanques a la zones més perilloses per evitar que ningú prengui mal”, ha dit Álvarez.
Enguany l'Ajuntament ha projectat una actuació d'urgència als carrers Pinyeres, Ravaleta, Sant Pere, Presó, Budell i Corraló, que inclou també la rehabilitació de Cal Sec, Casa Macià, Casa Mossèn Joaquim i Cal Metget. Són unes obres que finançarà el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) amb un pressupost de 250.000 euros que, d'aquí a pocs dies, publicarà el concurs per la redacció del projecte. “Estem pendents d'una subvenció del fons Feder per afegir 250.000 euros més a l'aportació que farà el Comebe; si no l'aconseguim, haurem de buscar una altra via de finançament”, ha assenyalat l'alcalde de Corbera d'Ebre.
Les obres d'urgència consistiran a apuntalar els edificis, retirar-ne la runa i la vegetació acumulada i fer-hi transitables els carrers, per facilitar-hi el pas dels visitants.
A part d'aquesta tasca, l'Ajuntament ha aprovat el pla director del Poble Vell, un document que concreta les actuacions que cal dur a terme per preservar-lo i reivindicar-lo. La previsió de l'Ajuntament és que el pla director rebi el vistiplau de la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre en una de les pròximes reunions. El document de l'Ajuntament pretén aturar la degradació del Poble Vell, incentivar la recerca, reivindicar-ne el valor i fer-lo accessible als visitants, així com promoure-hi la creació artística. Entre les actuacions del pla director, s'hi inclou la recuperació de l'entramat urbà, l'adequació selectiva dels edificis amb la intervenció en aquells que han de tenir un ús públic, la recuperació de la cripta de l'església de Sant Pere, l'eliminació d'elements estranys –teulades d'uralita o parets de totxana– i el trasplantament de pins, ja que tant l'arbrat com la destrucció dels habitatges han contribuït a desfigurar el Poble Vell. El document també esmenta les intervencions museogràfiques.
De manera paral·lela a la tramitació del pla director, l'Ajuntament de Corbera d'Ebre ha iniciat la redacció del pla especial. “És un pla d'actuació concret, que estem consensuant amb Patrimoni”, ha explicat Álvarez.
LA FRASE
LA XIFRA
Es triplica el nombre de visitants
El Poble Vell de Corbera d'Ebre ha triplicat el nombre de visitants els últims anys. Per tant, dels 4.033 visitants que va rebre el 2013, es va passar a 12.137 persones comptabilitzades el 2015. I això, els dies en què l'Associació del Poble Vell controla l'accés i obre l'església de Sant Pere, perquè al recinte del Poble Vell s'hi pot accedir tot l'any i, segurament, hi ha visites que no queden registrades. Amb tot, el pla director del Poble Vell preveu que el nombre de visitants a l'espai històric s'enfili fins a les 28.000 persones quan hi facin les obres de rehabilitació i desenvolupen el projecte museogràfic. Entre el públic potencial, el pla director inclou els centres d'ensenyament, els turistes, les famílies, els especialistes i els creadors.
Pel que fa al projecte museogràfic, el pla planteja la recreació d'un habitatge de principi del segle XX a Cal Sec així com la senyalització de l'entramat urbà per facilitar-hi la visita autoguiada. La vida a Corbera, abans dels fets històrics del 25 de juliol del 1938 de la Guerra Civil Espanyola, dels bombardejos i del trasllat de la Muntera a la carretera seran els temes que es faran servir per explicar la història d'un poble que va ser destruït i abandonat.
