Societat

XAVIER APARICIO

GERENT DEL PATRONAT DE MONTSERRAT

“La voluntat és ampliar el parc”

“Del que estem més contents és de la regulació de l'escalada”

“No podem posar barreres o decidir que només poden pujar mil persones”

“L'efecte Picas i Jornet no ajuda”

Setze anys en el càrrec
Xavier Aparicio és el gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, l'ens que gestiona tot el que té relació amb el massís, des que es va crear l'any 1950. Xavier Aparicio està al capdavant de la gestió des de fa setze anys, des del gener del 2001.
Quin balanç fa de la feina feta pel Patronat fins ara?
No diré èxit, però del que estem més contents és de la regulació de l'escalada. Es regula des del 2008 i en aquest moment el col·lectiu no hi està disconforme, al contrari. Hem demostrat que amb la regulació ha tornat l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí està consolidat i hem recuperat l'aufrany, que vam prendre fa molts anys.
Ha millorat la biodiversitat, doncs?
Sí. I ho demostra la recuperació de l'aufrany. Va marxar perquè va deixar de tenir menjar. I ha tornat perquè s'han recuperat conreus perquè puguin venir els conills, i si hi ha conills vindrà l'àguila. Amb el projecte LifeMontserrat ho estem consolidant.
Què comporta la massificació?
En determinats moments, la qualitat del gaudi en un entorn fantàstic no serà la que t'esperes. En determinats dies de l'any passa i passarà. No és el que toca en un entorn natural? No. Però no podem posar barreres, o decidir que només poden pujar 1.000 persones. Hem d'intentar que tinguin una educació ambiental perquè siguin conscients que estan en un entorn natural i s'ha de tenir net.
Aquesta massificació ve per la proximitat amb Barcelona?
Sí, jo considero Montserrat un parc urbà, perquè estàs a 40 minuts de Barcelona i té molt fàcil accés. Però cal tenir en compte que la majoria de visitants van al monestir. Els que venen al parc són menys. De fet, els 750.000 que arriben al parc estan bastant conscienciats. És el turista el que hem de convèncer que vingui amb vambes, no amb xancletes o talons. Que si compra un refresc no deixi la llauna dalt de la muntanya.
Noten que ve a fer esport gent poc preparada per fer-ne?
Sí. En diem l'efecte Decathlon. I l'efecte Núria Picas i Kilian Jornet tampoc hi ajuda. Perquè de Picas i Jornet n'hi ha dos. Cal estar preparat. El tema dels rescats és un dels grans temes amb què treballem.
Com s'han de compatibilitzar tots els usos que té la muntanya?
És molt difícil i cada vegada els usos són més. Però no pots dir: tu vine els dijous i tu els dimarts...
Què és el pla d'estabilització de la muntanya i per què cal?
Fem el pla d'estabilització des del 2010, quan hi va haver dos grans despreniments. Cada any consolidem un, dos o tres blocs segons el que marca el programa creat per l'Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya. Si hi ha un bloc que es considera inestable s'assegura o es posa una xarxa de protecció. A la muntanya hi ha 200 despreniments cada any, que poden anar des d'un còdol fins a una llesca de dues tones. Prioritzem els llocs on hi ha afluència de gent pel perill que suposaria. El monestir és prioritari i també l'aparcament i el cremallera. Gastem entre 400.000 i 450.000 l'any.
Es farà l'ampliació?
La voluntat del patronat com a òrgan gestor és ampliar el parc sempre que hi hagi els recursos. Com més terreny protegit hi hagi al voltant de Monserrat, millor. El Departament de Territori té unes quantes ampliacions de parcs naturals que van abans que Montserrat, i jo calculo que s'iniciaran els tràmits el 2018. Ens anirà bé tenir un parc amb mes extensió perquè donarà preu a renovar el pla especial de protecció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia