“El futbol no deixa de ser una excusa per poder unir persones”

A Monis­trol, tot i que és un poble petit hem tin­gut tres casos de càncer infan­til i vaig tenir la idea d’inten­tar fer alguna cosa per sumar per a la inves­ti­gació del càncer infan­til. Em vaig posar en con­tacte amb Pul­se­ras Can­dela i vam començar a fer braçalets amb els colors de la Monis­tro­lenca. Vam fer tallers al poble. La gent venia a fer braçalets i se’ls que­dava, i era una manera de recap­tar diners. Com que havíem de fer la samar­reta del cen­te­nari, també vam dema­nar a Pul­se­ras Can­dela si hi volien posar el seu logo i per cada samar­reta que venguéssim, donar cinc euros.

En aquest camí vam conèixer la Yolanda, de Moià [Les Cose­tes de l’Anna]. La seva filla, que ha tin­gut càncer, fa cla­uers. Ini­ci­al­ment els vam ven­dre amb els colors de la Monis­tro­lenca però ens vam ado­nar que si volíem fer alguna cosa més havíem d’obrir vies dife­rents. Vaig deci­dir con­tac­tar amb els equips que venien a jugar a Monis­trol per plan­te­jar-los fer els cla­uers amb els colors del seu club. Ha tin­gut molt bona aco­llida en els equips que venen a jugar. Un me’n demana deu; l’altre, vint. Tot suma. Ho vam començar l’any pas­sat i durant 2017 entre cla­uers, samar­re­tes i braçalets hem acon­se­guit 3.315 euros que hem des­ti­nat a l’hos­pi­tal Sant Joan de Déu de Bar­ce­lona.

Abans de començar el par­tit expli­quem tant a l’àrbi­tre com al capità de l’equip rival per què hem deci­dit fer això. I entre­guem un cla­uer soli­dari a l’àrbi­tre i també a l’equip con­tra qui juguem. En expli­car-ho, hi ha hagut gent que s’hi ha interes­sat i després del par­tit li ho hem expli­cat millor.

Penso que l’esport és una eina per unir per­so­nes. El fut­bol no deixa de ser una excusa per poder unir per­so­nes. És un tei­xit que dona molta força. Gent que ve de fora que no parla gai­rebé ni cas­tellà ni català, en l’idi­oma del fut­bol s’han pogut intro­duir en un grup de gent i s’han pogut sen­tir més ben aco­llits a casa nos­tra. L’esport també és una eina que uneix per­so­nes. Per què no ho podem enca­mi­nar a fer pro­jec­tes soli­da­ris?

Pel que fa al poble, s’hi ha abo­cat molt. En ser una enti­tat cen­tenària, el club tira molt. Té 250 socis. Quan vam expli­car el pro­jecte vam dir que ens calia que la gent s’impliqués i que ens donés un cop de mà. Per sort, el club som una enti­tat inde­pen­dent que la gent se sent molt seva. La res­posta és molt bona. Però hi ha d’haver algú al cap­da­vant que estiri. Si volem poten­ciar-ho hem d’obrir noves vies. Tenir tres nens al poble que han tin­gut la malal­tia vul­guis o no vul­guis col­peix. Com a poble marca i t’afecta. L’únic que pots fer és inten­tar fer el màxim. Les famílies han estat molt con­ten­tes i nosal­tres més. Que en un poble de 500 habi­tants, un club de quarta cata­lana acon­se­gueixi 3.300 euros és un orgull. A més, vam tenir la sort que la Fun­dació de la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol ens va ator­gar un premi a la soli­da­ri­tat. Ens va ver molta il·lusió.

Hem d’obrir-ho a clubs de bàsquet, a empre­ses, a enti­tats com esbarts dan­sai­res. Inten­ta­rem bus­car noves vies per fer més braçalets i més cla­uers perquè per a aquest any ens pro­po­sem que l’import reco­llit sigui molt més gran. Farem actes espor­tius perquè els guanys d’aques­tes acti­vi­tats engran­dei­xin la guar­di­ola. A més, ens volem posar en con­tacte amb l’hos­pi­tal Sant Joan de Déu per si la Monis­tro­lenca pot por­tar uns quants juga­dors i fer algun acte a l’hos­pi­tal. Volem sumar, expli­car la causa i obrir-la a la màxima gent pos­si­ble. Com més gent ho sàpiga, més braçalets i més cla­uers es ven­dran. Només són 5 euros . Tot­hom hi pot col·labo­rar. És tenir ganes d’invo­lu­crar-se en el pro­jecte i pen­sar que hi ha famílies que estan pas­sant per un moment molt difícil emo­ci­o­nal­ment i que pos­si­ble­ment el dia de demà podem ser nosal­tres. Hem de col·labo­rar perquè hem de fer un món millor. Amb aquests diners que des­ti­nem a l’hos­pi­tal Sant Joan de Déu es poden fer mera­ve­lles. És un dels cen­tres pio­ners del món en inves­ti­gació del càncer infan­til i el tenim prop de casa. Hem de tei­xir una tera­nyina de petits imports per fer una gran ajuda.