Millet es queda a presó en no poder pagar la fiança

Els magis­trats de la secció 10 de l’Audiència de Bar­ce­lona que van jut­jar el cas Palau de la Música estan con­vençuts que qui en va ser pre­si­dent i màxim res­pon­sa­ble de l’espoli de la ins­ti­tució, Fèlix Millet, amaga diners en algun lloc que no li han pogut ser inter­vin­guts i per això con­si­de­ren que si el con­dem­nat vol sor­tir de la presó men­tre la sentència no sigui ferma té prou capa­ci­tat econòmica per pagar 400.000 euros de fiança. Però Fèlix Millet no té aquests diners, o almenys això és el que argu­menta el seu advo­cat, Abra­ham Cas­tro, i per aquest motiu es que­darà ingres­sat a la presó de Bri­ans 2, encara que ahir els jut­ges li ense­nyes­sin una mica la porta de sor­tida.

Els magis­trats van fer públi­ques ahir dues reso­lu­ci­ons en què modi­fi­quen de manera par­cial la que van dic­tar el 5 de febrer quan van enviar a la presó Fèlix Millet i Jordi Mon­tull. A cri­teri dels jut­ges el motiu per a l’empre­so­na­ment encara es manté i aquest no és cap altre que el del risc de fuga apro­fi­tant l’even­tual existència de diners a l’estran­ger, però tot i això s’entén que amb el paga­ment d’una fiança ele­vada es con­jura aquest perill. Per a Millet es fixa el paga­ment de 400.000 euros, men­tre que a Jordi Mon­tull se li fixa una fiança de 100.000 euros, que tam­poc pot assu­mir, segons el seu advo­cat, Jordi Pina.

Es dona la cir­cumstància que el tri­bu­nal ha actuat amb la mateix lògica numèrica amb què van actuar Millet i Mon­tull durant l’espoli del Palau i que va con­sis­tir a repar­tir-se els diners que van sos­traure i en el fet que el pre­si­dent de la ins­ti­tució es que­dava el 80% i el 20% res­tant era per al seu col·labo­ra­dor. Si se sumen les dues fian­ces fixa­des ahir, del total de 500.00 euros, Millet en paga un 80% i Mon­tull el 20%.

En valo­rar la reso­lució, l’advo­cat Cas­tro va asse­gu­rar en decla­ra­ci­ons a aquest diari: “Es tracta d’una reso­lució decre­tant presó perquè el meu cli­ent no té ni un duro i no hi pot fer front.” Con­tra els escrits dic­tats ahir no es pot pre­sen­tar cap recurs, però l’advo­cat sí que inten­tarà convèncer el Tri­bu­nal a través d’un nou escrit perquè aquesta fiança pugui sor­tir dels diners que ja ha apor­tat Millet durant la ins­trucció del cas per fer front a una pos­si­ble res­pon­sa­bi­li­tat civil. Ara per ara, l’expre­si­dent del Palau té tots els seus béns embar­gats i a dis­po­sició de la justícia, cir­cumstància que li impe­deix fer cap venda per acon­se­guir la quan­ti­tat deman­dada.

La reso­lució de la secció 10 de l’Audiència insis­teix en el fet que l’estat de salut de Millet no l’impos­si­bi­lita per inten­tar empren­dre una fugida a l’estran­ger. Reco­neix que la pato­lo­gia que té li afecta la mobi­li­tat però no ho con­si­dera sufi­ci­ent per jus­ti­fi­car un alli­be­ra­ment per raons de salut. Tam­poc con­si­dera que el fet que durant tots els anys de la ins­trucció del cas hagi vis­cut al mateix domi­cili suposi un arre­la­ment que con­juri el risc de fugida.

D’altra banda, la dona de Fèlix Millet, Marta Vallès, va fer públic ahir a través dels micròfons de l’emis­sora RAC 1 un males­tar que des de fa anys té la família amb el que va ser el seu pri­mer advo­cat en el cas, Pau Molins. Vallès con­si­dera que l’estratègia dis­se­nyada per Molins perquè Millet con­fessés l’espoli a través d’una carta va ser una estra­ta­gema perquè la inves­ti­gació se centrés en el pre­si­dent del Palau des­vi­ant l’atenció sobre el finançament irre­gu­lar de CDC. Vallès con­si­dera que la con­fessió va per­ju­di­car el seu marit.