Societat

Pobles perduts, abandonats o oblidats

A les comarques gironines hi ha com a mínim una vintena de pobles o veïnats abandonats

L’editorial Sidillà publica un tercer volum dedicat als nuclis sense població

Els canvis de l’activitat econòmica van ser, en la majoria dels casos, la causa de l’abandó

Tenen en comú que en la majo­ria dels casos són nuclis on ja no hi viu ningú. Amb la publi­cació d’Els pobles per­duts del Piri­neu català i aranès, l’edi­to­rial Sidillà (vegeu la peça) ja té una llista d’una vin­tena de pobles de les comar­ques giro­ni­nes res­ca­tats de l’oblit i que aca­ben for­mant una història demogràfica, econòmica i humana de la demar­cació a través de nuclis avui des­po­blats. La llista no pretén ser exhaus­tiva, però poble a poble hi des­co­brim els múlti­ples motius que fan que un nucli pugui des­a­parèixer, a vega­des en sen­tit lite­ral: Querós va que­dar sub­mer­git sota el pantà de Sus­queda. Bri­olf hau­ria pogut aca­bar igual, perquè durant la dic­ta­dura del gene­ral Franco hi va haver el pro­jecte de fer-hi un embas­sa­ment. El pro­jecte estava ben avançat, però els engi­nyers van arri­bar a la con­clusió que era impos­si­ble con­ti­nuar perquè el subsòl de guix no retin­dria l’aigua. “En la memòria de Bri­olf encara hi ha qui diu que tot ple­gat va ser gràcies a santa Àgata, una imatge de la qual es con­serva i es venera a l’església par­ro­quial de Sant Miquel de Camp­ma­jor”, recull l’autor d’aquest apar­tat.

Mines i ser­ra­do­res

Més sovint, però, els pobles aban­do­nats han estat vícti­mes dels can­vis econòmics i soci­als que des­pla­cen les pobla­ci­ons. Molinàs va ser creat al segle XVIII en plena extensió del cul­tiu de la vinya, “amb tines de vi a cada casa”, abans de ser tocat de mort per la fil·loxera i defi­ni­ti­va­ment des­po­blat a mit­jans dels setanta. La rama­de­ria i la feina de pagès i del bosc han estat els últims sec­tors d’acti­vi­tat que han resis­tit per man­te­nir actius aquests nuclis, però els pobles des­ha­bi­tats també ens recor­den que tenien indústria: a cada comarca el recor­re­gut ens fa des­co­brir mines avui embar­dis­sa­des, de coure, plata o ferro, en llocs on avui se’ns fa difícil ima­gi­nar, com ara Bas­se­goda; anti­gues ser­ra­do­res i cen­trals hidroelèctri­ques o fàbri­ques de pipes, a Reque­sens o Querós, entre altres. Amb tanta acti­vi­tat no hi fal­ta­ven hos­tals: a Sant Cebrià de Lladó, “a l’hos­tal de can Cabruja diuen que tenien un vi més fort per als cli­ents i un altre, més suau, per als de la casa; i si algú els ho dema­nava, ana­ven al galli­ner, arre­ple­ga­ven un parell d’ous i ser­vien una truita. El diu­menge hi juga­ven a la brisca”. Tam­poc hi fal­ta­ven els repre­sen­tants de l’Església, i en alguns casos sem­bla que n’hi havia més del compte: Santa Maria de Vida­bona i Sant Julià de Sal­tor rea­gru­pa­ven sis masos i tenien dos rec­tors.

Ban­do­lers i con­tra­ban

Les cases aban­do­na­des es pres­ten a con­ver­tir-se en esce­na­ris de fets històrics i lle­gen­des: ban­do­lers tra­bu­cai­res, con­tra­ban­dis­tes i maquis han dei­xat pet­ja­des en molts d’aquests indrets. Un altre punt en comú dels pobles reco­llits en aquests lli­bres és que amb tota pro­ba­bi­li­tat no tor­na­ran a tenir vida o tenen un futur incert, com en el cas de Sant Marçal de Qua­ran­te­lla, que a prin­cipi d’aquest 2018 es posava a la venda per un preu de dos mili­ons d’euros. Però sem­pre hi ha excep­ci­ons, i la més emblemàtica és a Lliu­rona: el poble va ser aban­do­nat als sei­xanta i repo­blat als vui­tanta pels que en aquell moment s’ano­me­na­ven neo­ru­rals o hip­pies. Avui, amb l’antiga església con­ver­tida en local social i bibli­o­teca, Lliu­rona té una escola amb setze alum­nes i dues mes­tres.

Una trilogia de l’editorial Sidillà

Els llibres ‘Els pobles perduts’ (2012, quatre edicions, 5.000 exemplars), ‘Els pobles oblidats’ (2014, esgotat, properament reeditat) i ‘Els pobles perduts del Pirineu català i aranès’ (2018), han estat co- ordinats per Xavier Cortadellas i Judit Pujadó i publicats per edicions Sidillà (nom d’un poble abandonat del Baix Empordà). En total, aquesta trilogia ha recuperat la memòria d’uns 90 pobles d’arreu dels Països Catalans: en cada volum s’incorporen indistintament nuclis del Principat, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i fins i tot de Mallorca, i els textos també reflecteixen les peculiaritats de la llengua en aquests territoris. Cada llibre reuneix una trentena d’autors amb el repte de recollir testimoniatges de veïns que encara recorden aquests nuclis quan eren plens de vida. “És una història de Catalunya a través de la gent, gent que ha resistit fins a l’últim moment”, diu Pujadó. El quart volum no es preveu immediat, però queden pobles per rescatar de l’oblit: “Al Pirineu n’hi ha molts”, assegura Cortadellas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia