La Dansa de la Mort
Cinc esquelets ballen constantment seguint el ritme d'un timbal, en una reminiscència de ritus ancestrals de culte als difunts
A la processó de Verges destaca la presència de cinc persones disfressades amb vestits negres, que porten un esquelet pintat a sobre, i ballen constantment al ritme del compàs de dos per quatre que marca el timbal. A cada nota, els esquelets fan un moviment de peu. Un d'ells porta una gran dalla de segar a la mà, símbol de la dalla que sega vides humanes. Un altre esquelet porta un rellotge vell en una mà i amb l'altra assenyala una hora qualsevol, indicant que la mort vindrà quan menys se l'espera. Dos esquelets més porten cadascun un atuell de cendra per recordar la matèria en què al final de tot ens hem de convertir. Un cinquè esquelet porta una gran bandera negra amb una calavera pintada al mig i la inscripció llatina Nemini parco (‘No perdono ningú'), la mateixa inscripció que també figura a la base de la dalla.
Del «Costumari català» de Joan Amades
El folklorista català Joan Amades quan parla de la Dansa de la Mort destaca: «... un interessant entremès que no dubtem a qualificar de notable i probablement únic al món; tal és una simulació de la dansa de la mort, representada per quatre personatges que, al so d'un gros tabal, salten i evolucionen de graciosa manera.» El 1950, al Costumari català. El curs de l'any, Amades ja deia que «és probablement l'única representació de la dansa de la mort avui existent», i assenyalava que «en temps reculats hom la trobava en la majoria de pobles empordanesos i rossellonesos...».
