“L’educació de persones adultes no és a l’agenda pública”

Som un grup de persones que treballàvem en formació d’adults, treballs comunitaris i temes d’immigració. Érem de Sants, però no treballàvem aquí; vam veure que a Sants-Montjuïc, on viuen més de 100.000 persones, no hi havia cap oferta d’escola d’adults, l’any 2015, motivats pel canvi de govern municipal, vam decidir posar-nos a treballar en aquest tema. Els comuns tenen un discurs polític molt en sintonia amb el que és l’educació permanent. I en sentir aquesta sintonia vam exposar el que faríem, i com. Som gent treballadora; ara mateix som 25 persones, de les quals 17 són de Sants.

Volem una escola comunitària i amb participació de la gent. Per això el 2017 fem tot un projecte on preguntem a les diverses associacions i moviments socials de la zona, als serveis socials, als col·lectius del poble gitano, i als veïns de la zona, com ha de ser un projecte de formació d’adults. Els preguntem per les seves necessitats formatives. Amb totes aquestes respostes vam fer quatre sessions informatives, perquè la nostra idea no és ensenyar matemàtiques o anglès; hem de fer tallers per entendre el rebut de la llum o una nòmina, o bé temes de salut o de gestió emocional, donar a conèixer els recursos que té el barri i com gestionar-los. I ja, des de gener del 2018, vam començar a funcionar com a escola.

El nostre somni era poder tenir l’escola a Can Batlló però no hi havia cap espai lliure. Ara som a l’edifici de la Lleialtat Santsenca, lloc històric, espai veïnal polivalent que funciona amb gestió comunitària. Allà ens han cedit un lloc on fer les formacions; com que vam veure que calien més ordinadors públics hem creat un àrea d’informàtica oberta al barri on cal una alfabetització digital, cal ensenyar informàtica bàsica.

Sols hi havia un lloc on s’ensenyés llengües per a persones migrades; català no en fem perquè això ja ho fa el Consorci de Formació Lingüística amb una important oferta al barri. Però hi ha una demanda gran de gent que vol aprendre castellà; el curs d’alfabetització ara mateix el tenim ple, són moltes les dones estrangeres que venen. Tenim dones amb pocs estudis i acabades d’arribar que desconeixen tant el castellà com el català. Generalment primer han arribat els marits, i quan ja tenen la situació estabilitzada ve la dona, però comencen a tenir fills, i ella, que els ha de cuidar, no té temps per anar a aprendre la llengua. Nosaltres els oferim poder venir a l’escola amb els nadons.

Som un projecte de formació ofert a totes les persones que viuen als barris d’aquest districte perquè puguin desenvolupar-se en totes les competències que com a persones adultes es trobaran. Som un espai de trobada de persones diverses, amb diversos coneixements que volem potenciar en xarxa; moltes persones saben coses que altres desconeixen, i en aquesta xarxa oferim diverses opcions d’ensenyament basades en l’experiència de la gent, això és el que ens fa diferents de les escoles tradicionals, com les d’adults que depenen financerament de la Generalitat. Proposem una via intermèdia que pugui conjugar les necessitats personals amb la fortalesa que dona el fet de tenir un finançament adient on el model de gestió el decidiríem l’administració i els usuaris, les persones del barri, la comunitat educativa i la comunitat del territori. Tot ho decidiríem entre tots.

L’any passat vam guanyar el premi de la Qualitat Democràtica donat per l’Ajuntament de Barcelona, i arran d’ell hem tingut diners per poder començar aquest projecte amb el compromís de l’Ajuntament de tenir un finançament per fer una prova pilot del gener al juliol d’aquest any. El treball fet ha estat interessant, hem fet formació, inclusió social i de comunitat, hem parlat amb tothom i hem creat un espai de democratització cultural. Estem en sintonia amb Barcelona en Comú, però en la pràctica no acaben d’apostar per fer un conveni amb nosaltres; entenem que no és una porta tancada, possiblement cal més temps. Mentrestant seguim presentant sol·licituds de subvencions, però amb això no assolim el cost del projecte, que és de dos salaris i mig.

L’educació de persones adultes, sobretot d’aquelles que tenen menys competències, no és a l’agenda pública. Barcelona en Comú ens ha donat suport; potser altres partits ni ho haurien fet. Moltes de les persones que necessiten aquesta formació és gent invisible, amb poca capacitat d’incidir en l’aspecte públic, que no vota, i això fa que aquest no sigui un problema rellevant per als partits polítics.