Tornen les llegendes del Pla de l’Estany en contes
El Consell Comarcal recupera la col·lecció, interrompuda fa set anys
La col·lecció de contes inspirats en llegendes del Pla de l’Estany s’ha reprès, després d’un parèntesi de set anys degut a la manca de recursos. El volum que obre la nova etapa és La Matabous, escrit per Eulàlia Sànchez i il·lustrat per Joan Manel Fernàndez, veïns de Palol de Revardit i de Cornellà del Terri, respectivament. És el setè lliurament de la col·lecció, editada pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany, que a partir d’ara disposa de la col·laboració de la Diputació. La sèrie acabarà tenint onze títols, un per cada municipi de la comarca.
Adaptació
La Matabous correspon a Palol de Revardit i té com a protagonista una bruixa, però, a diferència de la llegenda en què es basa, en el conte la dona es redimeix. “He tret la càrrega masclista de la història i he fet que les dones hi tinguin un paper més positiu”, va explicar Eulàlia Sànchez en la presentació del llibre. A més dels autors, en l’acte van assistir també l’alcalde de Palol i president de l’ens comarcal, Jordi Xargay (va elogiar el conte perquè recorre tot el municipi, va dir), el vicepresident de la Diputació Albert Piñeira (segons el seu parer, la col·lecció compleix el doble objectiu d’incentivar la lectura als més petits i donar a conèixer el territori on viuen) i el conseller comarcal de Cultura, David Juan (“és una bona eina per reforçar el sentiment identitari del municipi”, va afirmar).
La col·lecció
El Pla de l’Estany és l’única comarca de la demarcació de Girona que té una col·lecció d’aquesta mena. Iniciada el 2008, fins ara s’havien publicat els contes de llegendes corresponents a Banyoles (L’estany de Banyoles), Camós (Llops a l’era), Cornellà del Terri (El Maig de Cornellà), Crespià (La cova del Gegant), Esponellà (El mal caçador) i Fontcoberta (El clot de Melianta). Ara falten les de Porqueres (es titularà La pedra de can Rovira), Sant Miquel de Campmajor (La resclosa del Diable), Serinyà (Una provatura) i Vilademuls (L’encantada de Parets), que han de sortir publicats al llarg dels pròxims dos anys, segons la previsió del Consell Comarcal.
