Joguines per compartir
Els alumnes de tercer d’ESO de l’escola Casa Nostra de Banyoles treballen conjuntament amb els voluntaris de Càritas fent la recollida
Sergi Garcia, voluntari de Creu Roja Girona, hi dedica moltes hores setmanals
A tota la mainada li agraden les joguines. Això és indiscutible, per sobre de religions, condicions socials o llocs d’origen. A Banyoles ho van entendre ja fa molts anys i van iniciar recollides de joguines per fer-les arribar als nens situats al marge del sistema. Primer d’una manera tímida, però a poc a poc de forma molt més seriosa i organitzada. Fa cinc anys, la gent de l’escola Casa Nostra, de la ciutat de Banyoles, es van adreçar a Càritas per fer alguna cosa en el marc del projecte Aprenentatge i Servei, destinat als alumnes de tercer de ESO. D’aquestes converses en va sortir el projecte de fer recollida de joguines d’una manera compartida entre els alumnes i els voluntaris de Càritas. “El tema s’ha consolidat”, ens comenta J.M. Capdevila, president de Càritas Pla de l’Estany, “i cada vegada funciona millor”, hi afegeix.
“Ens hem organitzat per comissions”, explica la Maria Collell, alumna de l’institut Casa Nostra. “Difusió, disseny, caixes i coordinació. Ara estem fent la tria de joguines i farem els lots. Ha d’estar tot llest pel 4 de gener.” “Alguns ho fan per aprovar l’assignatura”, assegura l’Aina, una altra alumna, “però n’hi ha molts que s’hi impliquen de ple. Al principi va començar una mica fluix, però ara està anant molt bé. Hi haurà joguines per a tothom.” La Marina, voluntària de Càritas, ens explica com es fa tot el procés, un procés que comença al centre de distribució d’aliments de Càritas, on una voluntària pregunta a les famílies que atenen si els interessen joguines, quants nens tenen, de quines edat i quines preferències. A partir d’aquí es fa una llista –que s’amplia amb altres famílies que no van al CDA– que permet confeccionar els lots de manera personalitzada. “Aquest any hem fet cent dotze lots, el que vol dir que arribaran a unes cinc-centes criatures. En principi estan destinats als nens de 0 a 14 anys, però també preveiem regals per als més grans, com ara roba, maquillatge, perfum, etc.” Arriben a recollir al voltant de quatre mil joguines, amb les quals confeccionen els lots. Si en sobren es guarden per a l’any següent o es venen a través de Càritas a preus simbòlics.
En realitat, però, tot comença uns mesos abans, a l’octubre, a la Fira del Cop d’Ull, en què la mainada de Banyoles porten a vendre, al mes d’octubre, les joguines que ja no els interessen. Càritas hi té una parada, entre les nou i les dotze del matí, on es recullen algunes joguines que després se seleccionaran i passaran a formar part dels lots.
“No volem convertir-nos en un abocador de trastos vells”, assegura la Dolors, expresidenta de Càritas. “Deixem molt clar que són joguines per compartir, no per llençar. Al principi ens arribaven tota mena d’andròmines, però en els últims anys ha millorat molt, i el que arriba en general està en bones condicions”, explica.
Els criteris de selecció són estrictes. A banda de l’estat de conservació, no accepten joguines bèl·liques ni les que es mouen amb piles, ja que no totes les famílies les poden adquirir. Per qüestions sanitàries tampoc accepten peluixos. Cada lot conté un trencaclosques, un conte, una joguina, llaminadures cedides per Haribo i material escolar per a cada nen. La Marina apel·la a l’ajuda divina pel fet que cada any aconsegueixin quadrar, més o menys, el que es recull i el que es reparteix.
Sergi Garcia, que és voluntari de Creu Roja Joventut Girona, entitat que des del 1992 impulsa la campanya de joguines, per cobrir les necessitats d’infants de famílies d’arreu de Catalunya amb dificultats econòmiques, assegura que dedica entre cinc i deu hores a la setmana a una feina agraïda que a les comarques gironines l’any passat va beneficiar 3.202 infants, entre els quals es van repartir 6.450 joguines. Quan li preguntem per què en els últims anys Creu Roja tan sols accepta donacions de joguines noves, contesta: “D’acord amb la nostra forma de veure la campanya de joguines, no hi ha infants de primera ni de segona categoria; totes i tots es mereixen estrenar una joguina nova.”
El raonament de Creu Roja xoca amb la forma de funcionar d’altres entitats que s’han vist immerses en determinades contradiccions, com la viscuda a Vidreres, on la junta de govern va denegar la utilització de la plaça de l’Església a l’entitat Urbanística de Puigventós, que l’havia reclamat per fer una recollida solidària de joguets. Tot i que finalment es va celebrar el 24 de desembre després que Jesús Becerra, advocat i regidor de l’oposició, demanés l’espai a la Generalitat, en la notificació del 19 de desembre es pot llegir que la recollida de joguets és un tema delicat del qual s’encarrega l’Ajuntament, “ja que té tancat amb Serveis Socials tota la tasca d’identificació i seguiment de casos, i amb l’entitat Jamia Kafo, col·laboradora, està fent la recollida de manera discreta”. Els Reis, sigui amb polèmica o no, intenten arribar a tothom; les joguines esperen.
Ni bèl·liques ni sexistes, i si es pot, que siguin noves
Pau Lanao / Miquel TornsUna de les crítiques que ha rebut Creu Roja a l’hora de recollir joguines per a la campanya de Reis és que les demanin noves, però segons es pot llegir al fullet d’informació: “Quan rebem una joguina de segona mà sense l’embolcall original no podem garantir que compleixi amb les directives en matèria de seguretat i qualitat de la Unió Europea, el segell de seguretat CE. D’altra banda, tampoc podem saber si el producte és segur, està complet, se n’ha fet un mal ús que l’hagi deteriorat, si és un producte que no està recomanant per a totes les edats, si calen instruccions de muntatge o d’ús, etc. Només a Catalunya –continua– es mobilitzen prop de 80.000 joguines. Actualment no disposem de la infraestructura necessària per rebre joguines de segona mà, garantir que estan en condicions d’ús (què fem si ens falta una peça al puzle?,...), netejar-les i preparar-les degudament, etc. Afortunadament existeixen altres entitats que fan aquesta tasca.”
Les entitats consultades, tant Càritas com Creu Roja, coincideixen en la idea que els joguets que es recullen han de complir determinades condicions. Per una banda, aposten per treballar la sensibilització i la responsabilitat del consum responsable, i ho fan amb un exercici continuat al llarg de l’any en què es potencien les joguines educatives com elements vehiculars per treballar el respecte, la tolerància i la igualtat.
Psicòlegs i educadors reconeixen que les joguines no són neutres, que tenen un paper fonamental en la creació de l’univers simbòlic dels infants, i potser per això, en un moment que la societat està canviant i des de ben petits quan als nens se’ls proposa nous divertiments per omplir els seu oci, han proliferat les campanyes per aconseguir que les joguines no siguin sexistes i ajudin a avançar per eliminar els estereotips que fins ara s’han imposat en la nostra societat. En aquest aspecte es treballa perquè els nens i nenes tinguin accés al mateix tipus de jocs i joguines, i puguin gaudir sense distinció de rols per diferència de sexe. Fent un pas endavant, els responsables de les campanyes també defensen que el joguet sigui una eina de diversió, però també d’aprenentatge de matèries com ara ciència, art o coneixement del món i alhora actuï com element de socialització enfront de l’individualisme. També desterren qualsevol proposta bèl·lica, siguin pistoles de plàstic o de la Guerra de les Galàxies. Tot per un futur millor.