Societat

L’Escala reflexiona sobre el seu pas ‘de poble a ciutat’

Cinc debats dedicats a les connexions entre el concepte ‘ciutat’ i realitats com ara l’urbanisme, la governança, el turisme, el paisatge i la cultura van aplegar ahir experts al Museu de l’Anxova i la Sal

El simposi Diàlegs de l’Escala. De poble a ciutat. que es va celebrar al llarg del dia d’ahir al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala va marcar-se l’objectiu d’arrancar una prospecció reflexiva sobre la transformació profunda de l’Escala en la primera dècada del segle XXI, en el qual ha doblat la població i s’ha situat, en paraules del poeta i lingüista Carles Duarte, en els paràmetres d’una ciutat. Duarte considera que el canvi d’escenari (de poble a ciutat) creava la necessitat d’exposar una visió crítica, que és el que van aportar els participants en els cinc debats, amb les seves mirades expertes i externes en diversos àmbits.

La introducció als diàlegs va fer-los el catedràtic emèrit de la UdG i director de l’Institut Català de Recerca i Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, al matí. El primer debat va agrupar els arquitectes Itziar González i Carles Llop, que van debatre l’urbanisme. S’hi va escoltar que en l’urbanisme és fonamental prioritzar l’interès general i que cal incorporar-hi mecanismes de participació i de cooperació. També es va assegurar que el planejament és necessari sempre que s’hi incorporin eines d’acompanyament.

El segon debat va aplegar Pere Macias i Oriol Nel·lo i es va debatre al voltant de la governança. Es va exposar que “les formes de governança estan en constant renovació”, es va remarcar que ara el “territori està molt més interconnectat i les àrees urbanes s’eixamplen, i que això requereix governança més transversal”.

En la segona meitat del matí, la consellera de Territori del Consell Insular de Formentera i el catedràtic d’Esade J.F. Valls van reflexionar sobre turisme. En aquest debat es va afirmar que “cal afrontar el desafiament de ser ciutat sense deixar de ser poble” i s’hi va exposar el cas de Formentera, que es va definir “com a singular”, on es vetlla per la “convivència entre turistes i la gent de l’illa”.

Seguidament, el doctor en ciències ambientals Martí Boada i l’arquitecta Maria Rubert van dirigir la seva prospecció reflexiva cap al paisatge. En el debat va exposar-se la idea que l’Escala “s’hauria de poder repensar com un cercle d’influència paisatgística”, i es va remarcar que la població és “l’exponent d’un paisatge profundament humanitzat”. Es va reforçar la idea que cal destacar la riquesa i varietat paisatgística.

Van tancar el darrer debat l’historiador Ferran Mascarell i la regidora de Barcelona Gemma Sendra. En l’intercanvi d’opinions es va sentir que la cultura té noves formes d’expressió i nous llenguatges. Es va posar sobre la taula, entre altres idees, que ciutats com l’Escala, on es combina patrimoni i paisatge, són escenaris idonis per al desplegament d’un projecte cultural d’una gran ambició. Havia obert el simposi al matí l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, i va tancar-lo a la tarda el president de la Diputació, Miquel Noguer.

LA XIFRA

15
persones
van participar en els cinc debats que es van organitzar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

La zona de banys del Fòrum continua tancada per la presència d’una rajada

Barcelona
societat

El final de juliol més calorós dels últims 20 anys

barcelona

Campmol i Ricart, Dracma de Plata per la seva aportació en la detecció del càncer de pell amb IA

ROSES
Infraestructures

Bonet recorda als comuns que el tramvia no es pot connectar sense pressupost per al 2025

Barcelona

Els Ports de la Costa Brava creen una guia per promoure les bones pràctiques dels navegants

GIRONA
societat

wSocial, una nova eina d’IA per optimitzar els recursos socials i sanitaris

barcelona

Calonge i Platja d’Aro s’uneixen per arranjar els més de 4 quilòmetres de camí de ronda

CALONGE I SANT ANTONI

Instal·len un sistema d’avís d’animals a la carretera a tres punts de l’Alt Empordà

CABANELLES
societat

Absolen l’exalcalde de Torredembarra en el cas dels lloguers de dos locals

Tarragona