Homenatge al valor afegit
L’exposició ‘BCN Dol’ recorda les víctimes dels atemptats de la Rambla i Cambrils
La furgoneta que va matar 14 persones enceta aquesta mostra
El recull serveix també per reivindicar la feina dels professionals de la imatge
-
Els comissaris de la mostra Bcn Dol, Paulina Flores, i Manel Sanz, am,b la foto de la furgoneta autora de la massacre Laia Bruguera. -
Mostres de suport als Mossos d'Esquadra dies després dels atemptats Charlie Pérez. -
Ofrenes amb la foto del jove assassinat Pau Pérez Dani Codina. -
Ofrenes al Mosaic de Joan Miró Roser Villalonga.
No hi ha sang ni ferits, però provoca calfreds. És només un vehicle, però és que és el vehicle, la furgoneta que el fatídic 17 d’agost del 2017 va assassinar 14 persones que passejaven tranquil·lament per la Rambla. La imatge escollida per encetar l’exposició BCN Dol, que es pot visitar fins al 24 d’abril als jardins del Palau Robert, provoca angoixa perquè retrata, asèpticament, l’arma homicida de l’atemptat de Barcelona. L’autor, el fotoperiodista Ferran Nadeu, va arribar a la Rambla poques hores després de la massacre i l’instint el va fer anar contra corrent. Mentre que la majoria dels seus companys es van dirigir cap a la plaça de Catalunya, ell va optar per treballar a la part de baix del passeig. “Vaig estar fotografiant carrers tallats –relata–, els turistes espantats, als hotels, i vaig intentar anar-me acostant el màxim possible al lloc dels fets.” Com recorda Nadeu, “el cordó policial era molt bèstia”, però va aconseguir saltar-se’l i es va col·locar al mig de la Rambla, a l’altura de Drassanes.
Va fer tres o quatre fotos, fins que les forces de seguretat el van fer fora, però va tenir prou temps per fer la foto. La cara frontal de la furgoneta, amb la Rambla buida al fons. “En el moment de fer aquesta instantània –explica–, ja em vaig adonar que era una imatge important perquè m’estava encarant amb l’arma del crim, el vehicle que havia matat tanta gent.” Com reflexiona Nadeu, “d’aquell dia hi ha moltes fotos mogudes i escenes de sang i fetge fetes per gent que era allà i totes elles tenen un valor documental innegable, però després reuneixes les fotos dels professionals i t’adones que la seva mirada és diferent: ensenyant molt poca cosa, transmeten molt”.
Homenatjar les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils i reconèixer la feina feta pels Mossos d’Esquadra, la policia local, els sanitaris, els psicòlegs, però també els professionals de la imatge, és l’objectiu de BCN Dol, la mostra organitzada pel Sindicat de la Imatge Upifc. Paulina Flores, especialitzada en edició gràfica, i Manel Sanz, vocal de projectes del sindicat, en són els comissaris. En èpoques de grans retallades, condicions laborals més que precàries i mòbils que fan fotos a tothora, la mostra deixa constància i reivindica el valor afegit de les fotos fetes pels professionals.
Escenes avui irrepetibles
El desconcert inicial, la por i el dolor, però també l’exemplar resposta ciutadana, el mític lema de “No tenim por”, les ofrenes espontànies i les mostres de suport als Mossos o la Guàrdia Urbana, desfilen pels ulls de qui es vulgui acostar aquests dies al Palau Robert. La mirada intrèpida i respectuosa dels fotoperiodistes Jordi Boixareu, Jordi Borràs, Dani Codina, Àngel García, Ferran Nadeu, Charlie Pérez, Alberto Tallón, Josep Lluís Vecino i Roser Vilallonga, ens tornen a emocionar i ens fan reviure el millor i el pitjor d’aquells dies.
Sanz i Flores destaquen instantànies com la dels diputats aplaudint després de llegir una declaració de condemna dels atacs al Parlament –“Avui molts d’ells són a l’exili o empresonats”, recorden els comissaris– o la del major Josep Lluís Trapero –apartat del càrrec i processat per l’1 d’octubre–, perquè són imatges avui irrepetibles i que ja formen part de la memòria del país. Flores té una menció especial per una bonica foto amb flors i espelmes i, entre les ofrenes, un foli amb la foto del jove assassinat dins el seu cotxe per l’autor de la massacre de la Rambla amb la frase “Pau Pérez, ets etern”.
Com destaca Sanz, les dates de les fotos no són correlatives: “S’ha volgut crear un relat per deixar constància que davant de la mort hi ha la reacció de donar-li a tot plegat un sentit de lluita.” També hi ha el ja icònic retrat del pare del Xavi, un dels nens morts en l’atemptat de Barcelona, abraçant-se a l’imam de Rubí, o la manifestació de la comunitat musulmana “que intenta desvincular la violència d’una religió”, remarca Flores. La mostra la tanca una foto d’un tècnic municipal traient les ofrenes dipositades al mosaic de Joan Miró, onze dies després de la barbàrie. “L’Ajuntament ha documentat les peces de l’altar i es poden visitar en una pàgina web –recorda Sanz–, i de nou apareix la fotografia com un element de record, de donar valor a la vida.”
L’origen de la mostra, que es pot veure fins a finals d’abril, és el número 66 de l’Agenda de la Imatge, la revista que publica el Sindicat de la Imatge Upifc per difondre i potenciar els projectes fotogràfics dels seus afiliats. En el monogràfic dedicat als atemptats es van reproduir gairebé un centenar de fotos dels seus socis, i ara se n’ha fet una tria. Finalment, les imatges escollides per exposar-les al Palau Robert han estat les que, pel relat que es volia crear però també per les característiques de l’espai, s’hi adaptaven millor.
En l’acte d’inauguració de la mostra, Lluís Salom, el secretari d’organització d’Upifc, va destacar que “l’honestedat periodística no és sinònim d’asèpsia ni de distància, sinó que ben sovint té molt més a veure amb el compromís vers la professió i la societat”. “Cal dir que la informació quotidiana dels conflictes i les guerres la cobreixen bàsicament els fotògrafs locals –va recordar–, els que ja hi són abans no desembarquin les grans agències, els que s’hi juguen la vida i sovint la perden, per dos duros, els que s’hi queden quan les estrelles del periodisme se’n van.”
Són dos quarts de deu del matí i molta de la gent que s’atura avui a veure les fotos va de pressa perquè fa tard a la feina, però encara que van amb el temps just, paren un moment perquè no poden evitar-ho. “Hauria de ser ja a la cafeteria on treballo però estic mirant les fotos perquè trobo que és necessari pair de debò tot el que va passar aquell 17 d’agost. Després dels atemptats vam passar tantes coses que no hem tingut temps de digerir-ho, ho vam oblidar massa ràpid”, opina la Laia Alvet, de 39 anys, a qui li ha agradat especialment la foto de centenars de persones al voltant de les ofrenes, de Roser Villalonga, perquè “demostra que del pitjor també en pot sortir el millor, la unió i la força del poble”.
Un dels visitants grava des de fa estona totes les fotos amb el seu mòbil. És Pere Soler, fins a l’aplicació del 155 director dels Mossos. “M’ha emocionat veure com la gent reconeixia la seva policia”, explica assenyalant la foto d’un agent plorant davant les mostres de suport i estima dels ciutadans. “Les enquestes ja deien que érem la segona institució més ben valorada del país, però això no exclou que aquell reconeixement explícit fos important.” Un informe del Cidob assegurava fa un any que havíem girat full massa de pressa i que la falta de reflexió i diàleg va ser un dels trets diferenciadors dels atacs a Catalunya, cosa que no ha passat amb altres atemptats d’arreu del món. La voràgine política hi té molt a veure, però per això hi ha l’exposició BCN Dol. Per homenatjar els protagonistes i, sobretot, per fer-nos reflexionar i recuperar les preguntes pendents.