Les mascaretes antipol·lució, útils si s’ajusten
El CSIC demostra que importa més la col·locació que la qualitat del filtre
L’ús de màscares anticontaminació, una pràctica cada cop més habitual entre ciclistes i corredors urbans, redueix un 43% l’exposició a la contaminació PM2,5 –partícules en suspensió de menys de 2,5 micres– i també resulta eficaç contra el carboni negre o les partícules ultrafines, si bé en aquest cas l’eficàcia baixa fins a valors del 15% o 20%. Ho ha comprovat un estudi fet a Barcelona per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (Idaea). Els investigadors remarquen la importància d’ajustar bé les mascaretes, ja que la seva eficàcia no depèn tant de la qualitat dels filtres sinó de com s’ajusta a la fesomia dels usuaris. “El millor material no serveix per a res si la màscara no s’ajusta bé, perquè llavors hi ha fuites”, expliquen Fulvio Amato i Xavier Querol, investigadors del centre dependent del CSIC.
Els científics adverteixen que actualment la certificació de les màscares té a veure amb la qualitat del filtre que incorporen, però no amb el disseny i adaptabilitat de la màscara. “En la vida real, cada cara és diferent i l’ajust de la màscara varia d’una persona a una altra, de manera que és convenient emprovar-les per veure quina s’adapta millor”.
En l’estudi, fet amb col·laboració del Bicicleta Club de Catalunya, es van provar nou models de màscares diferents de gamma mitjana i baixa aplicades sobre maniquins. Un conducte a la boca connectat a una bomba d’aspiració permetia ajustar la freqüència de respiració i analitzar les partícules que es captaven en una zona de Barcelona amb una densitat de trànsit normal.
