Relacionen l’amplificació d’una regió cromosòmica amb la resistència a un medicament quimioteràpic en càncer de mama

Un estudi ha rela­ci­o­nat l’ampli­fi­cació d’una regió cro­mosòmica amb la resistència a un medi­ca­ment qui­mi­o­teràpic en càncer de mama. El tre­ball, rea­lit­zat per inves­ti­ga­dors de l’ Ins­ti­tut d’Inves­ti­gació Biomèdica de Bell­vitge (IDI­BELL) amb la par­ti­ci­pació del Bay­lor College of Medi­cine de Hous­ton i l’Ins­ti­tut Uni­ver­si­tari d’Onco­lo­gia d’Astúries, plan­teja com com­ba­tre aquesta resistència i un pri­mer bio­mar­ca­dor per pre­dir si aquesta pot aparèixer o no.

L’estudi s’ha publi­cat aquest dimarts a la revista Can­ver Rese­arch. El fàrmac ana­lit­zat és el doce­ta­xel. Els inves­ti­ga­dors han des­co­bert que pro­voca una sub­po­blació de cèl·lules tumo­rals resis­tents, però que aques­tes són sen­si­bles a un altre medi­ca­ment.

La qui­mi­o­teràpia segueix sent el trac­ta­ment més efi­ci­ent per com­ba­tre el càncer. Un dels medi­ca­ments més este­sos és el doce­ta­xel, un com­post químic que actua sobre les cèl·lules tumo­rals impe­dint-ne la cor­recta divisió.

El pro­jecte d’inves­ti­gació s’ha cen­trat en el sub­ti­pus de càncer de mama més agres­siu: l’ano­me­nat càncer de mama tri­ple nega­tiu (TNBC). Aquest sub­grup es carac­te­ritza per ser molt hete­ro­geni, no exis­tei­xen teràpies diri­gi­des per abor­dar-lo i sol estar asso­ciat amb un mal pronòstic.

Tot i que la res­posta ini­cial a la qui­mi­o­teràpia sigui posi­tiva, és freqüent que durant el trac­ta­ment es desen­vo­lupi resistència al fàrmac. Un dels rep­tes és la selecció del fàrmac de qui­mi­o­teràpia que més bene­ficiï els paci­ents amb càncer de mama tri­ple nega­tiu. Aquesta selecció es fa en la major part dels casos de forma arbitrària.

Per dur a terme l’estudi, els científics han tre­ba­llat amb models ani­mals amb cèl·lules tumo­rals pro­ce­dents del paci­ent, de manera que la mos­tra és molt més repre­sen­ta­tiva que un cul­tiu cel·lular con­ven­ci­o­nal. En aquests models ani­mals es poden tes­tar diver­sos fàrmacs per veure si són efec­tius, així com fer estu­dis de resistència.

Els resul­tats han mos­trat que la resistència al doce­ta­xel emer­geix durant el trac­ta­ment, i han com­pa­rat el genoma de tumors sen­si­bles a aquest medi­ca­ment i tumors apa­re­llats que deri­ven d’ells una vegada ha sor­git la resistència. Els inves­ti­ga­dors han iden­ti­fi­cat un aug­ment en el nom­bre de còpies d’una regió del cro­mo­soma 12 en tumors resis­tents, fins i tot després de trac­ta­ments curts amb el fàrmac. Aquests resul­tats impli­quen que una sub­po­blació de cèl·lules tumo­rals resis­tents al doce­ta­xel és pre­sent en el tumor i sobre­viu al fàrmac, a diferència de les altres que moren durant el trac­ta­ment.

A més, els inves­ti­ga­dors han des­co­bert que aquesta sub­po­blació és molt vul­ne­ra­ble al trac­ta­ment amb un altre fàrmac de qui­mi­o­teràpia, el car­bo­platí, raó per la qual es pro­posa apli­car un trac­ta­ment seqüencial que com­bini pri­mer doce­ta­xel i després car­bo­platí, en lloc d’uti­lit­zar ambdós fàrmacs de manera indi­vi­dual o de manera simultània.