Els nitrats dels purins envaeixen el Pla de l’Estany
És l’única comarca gironina que té tot el territori a la llista dels més contaminats
En tres municipis no podran ampliar les granges en els pròxims dos anys
El decret de la Generalitat de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, que acaba d’entrar en vigor, impedeix que en els pròxims dos anys s’obrin més granges o s’augmenti la capacitat de les ja existents en els territoris considerats més vulnerables des del punt de vista dels efectes dels purins i altres fertilitzants orgànics. Hi ha 66 municipis afectats, dels quals tres són al Pla de l’Estany (Camós, Porqueres i Banyoles) i dos, a l’Alt Empordà (Lladó i Santa Llogaia d’Àlguema). En un segon grup de municipis es donaran permisos, sempre que l’empresa ho justifiqui i es comprometi a destinar els purins en territoris considerats no vulnerables. La comarca del Pla de l’Estany és l’única de la demarcació que té tots els municipis dins de la llista de zones vulnerables. La resta de comarques es veuen afectades parcialment, excepte la Cerdanya, que està neta.
El document s’havia presentat fa cinc anys i des d’aleshores s’ha mirat de consensuar. Des del govern expliquen que es vol “assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies i alhora garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català”. La moratòria forma part d’un paquet de mesures repartides en tres grans línies: la millora en origen de la gestió de les dejeccions (això inclou el seu tractament); la innovació i millora en les aplicacions al terreny, a través d’una “fertilització orgànica d’excel·lència” i el control i seguiment d’aquestes accions. Paral·lelament, es reforçarà el control als sòls per saber si s’excedeix dels límits permesos. També es redueixen els períodes d’aplicació i enterrat dels purins i altres fertilitzants orgànics a menys de 500 metres dels nuclis urbans en festius i caps de setmana. Per fer realitat el que es proposa al decret, les explotacions es veuran obligades a fer inversions. La Generalitat, per la seva banda, preveu destinar-hi 800.000 euros.
Camós, com a exemple
En aquest municipi del Pla de l’Estany hi ha 20 granges de capacitat molt diversa que, en total, tenen aproximadament 20.000 caps de bestiar porcí. Pel seu alcalde, Josep Jordi (ERC), la moratòria és convenient. En la seva opinió ja s’ha arribat a una saturació que està perjudicant de manera greu el medi ambient. “Les aigües dels pous estan contaminades per nitrats, no estan en les millors condicions i no són aptes per al consum humà”, es queixa. Es dona la paradoxa –hi afegeix– que hi ha granges que no poden donar aquesta aigua als porcs i l’han de tractar. En els últims anys les instal·lacions s’han anat posant al dia. “Podem dir que ara la situació està força controlada, però si el sector creixés ens veuríem desbordats”, assegura. Al municipi veí de Palol de Revardit han desistit de buscar noves captacions d’aigua per a la xarxa local, després que en les perforacions fetes han trobat sempre l’aigua contaminada, sobretot amb nitrats. Finalment han optat per connectar-se a la xarxa d’aigua procedent de l’estany de Banyoles.
“No és la solució”
El portaveu d’una de les empreses afectades de Camós i amb més presència a la demarcació, Xavier Quer, es mostra escèptic respecte del decret. “És una restricció important i no crec que la moratòria sigui la solució”, afirma, i assegura que la millora de les instal·lacions ja fa temps que s’està fent. “Es continuaran produint purins i es continuaran tirant als camps; el que en realitat molesta més és la pudor”, afirma, i recorda que els nitrats no només els aporten els purins, sinó diversos fertilitzants químics. D’altra banda, indica l’alternativa d’usar les dejeccions per alimentar les plantes de cogeneració elèctrica, una possibilitat que –diu– no prospera perquè hi posen traves.
LES XIFRES
Prop d’un milió de caps de porcí
Tot i que el decret es refereix a les granges en general, les que generen més purins són les de porcs. Dels 7,8 milions de porcs que hi ha a Catalunya (any 2018), més de 923.000 estan en explotacions gironines. En aquest territori hi ha 898 granges (a tot Catalunya, 5.950), amb capacitat per a més d’un milió de caps. La comarca on hi ha més granges i hi ha més capacitat per tenir porcs és l’Alt Empordà (300 explotacions amb 467.000 caps), seguida del Pla de l’Estany (155 i 191.665). Les que menys són el Ripollès (60 i 20.000) i la Cerdanya (7 i 172.000).
Unió de Pagesos demana que hi hagi un control efectiu
R. EstébanUnió de Pagesos va presentar al·legacions al document inicial del decret i la majoria han estat ateses. Per això, el sindicat està d’acord amb la moratòria, en línies generals. No obstant això, el coordinador del sindicat a la demarcació de Girona, Xavier Frigola, indica que caldrà vetllar pel seu compliment. “Tenim els nostres dubtes de fins a quin punt serà controlable”, afirma, sobretot en referència al seguiment de les dades que els GPS donen del moviments dels transports de purins, implantats ja fa un temps. D’altra banda, lamenten que la moratòria pugui arribar a perjudicar els que no són el principal objectiu del decret, com per exemple algú que volgués incorporar un petit nombre de vaques. “De totes maneres, els efectes del decret els veurem d’aquí a uns mesos”, conclou Frigola.
“Arriba tard”
Els sectors ecologistes són molt crítics amb la cabana de porcs –per excessiva– i l’ús dels purins com a adob, ateses les conseqüències mediambientals que això comporta. El Grup de Defensa del Ter troba insuficient el decret –una opinió que comparteix l’entitat naturalista del Pla de l’Estany, Limnos– i, a més, pensen que arriba tard: “Hauria estat funcional fa uns 15 anys, quan el sector estava en ple desplegament a Catalunya; ara, amb les masses d’aigua hipotecades, la petita pagesia desapareguda i el monopoli dels grans grups empresarials, una moratòria és un acte polític.” D’alternativa proposen “adaptar la cabana porcina al territori reduint el nombre de caps de bestiar per adequar-los als que es poden alimentar amb les terres que pertanyen a la granja”.
L’avís del Síndic
Tres anys enrere, el Síndic, amb dades proporcionades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), alertava en un informe que el 89 % dels municipis catalans tenien excedents de nitrats a la seva xarxa d’aigua i que 139 en tenien una alta concentració. En resum, un 41% de les aigües superficials i subterrànies del país (coincidents amb les zones de granges de porcí) estaven contaminades, malgrat que en els anys anteriors s’havia desplegat un paquet d’iniciatives per erradicar o minimitzar el problema.