Creix l’interès pel vehicle compartit
A Barcelona, la bicicleta és el vehicle compartit més utilitzat, segons un estudi elaborat pel RACC
Les empreses operadores en el sector destaquen els avantatges ambientals que suposa aquesta pràctica
La majoria dels usuaris no tenen cotxe en propietat
És possible tenir accés a un vehicle sense ser-ne propietari. A més dels avantatges per als usuaris, que s’estalvien les despeses de compra, lloguer d’aparcament i assegurança, qui hi surt guanyant de forma clara és el medi ambient, perquè compartir un vehicle representa que n’hi hagi menys en circulació i redueix la contaminació. Cada cop són més els conductors que s’interessen pel cotxe multiusuari, el carsharing, i en grans ciutats també es pot optar per motos i bicicletes en el mateix règim.
A la ciutat de Barcelona, l’ús dels serveis de mobilitat compartida encara és incipient, ja que menys del 10% de la població l’ha fet servir. L’estudi Ús dels vehicles compartits a Barcelona, elaborat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), recull que entre tots els serveis disponibles a Barcelona, la bicicleta compartida és el que més usuaris han provat (8,7%), seguit del cotxe compartit (7,3%) i la moto compartida (3,6%).
Es tracta de modalitats de mobilitat que interessen sobretot a la generació menor de 35 anys en el cas de la moto i la bicicleta compartida. El 51% dels usuaris de la bici compartida i del carsharing i el 47% de la moto compartida provenen del transport públic, segons el mateix estudi, que també recull que set de cada deu usuaris de la mobilitat compartida declara que no té vehicle propi.
El president de l’Associació Espanyola de Carsharing, Pau Noy, destaca que hi ha diferents tipologies de vehicles compartits i, en alguns casos, no ajuden a millorar la mobilitat a les grans ciutats, sinó que l’empitjoren. Aquest és el cas de ls que es coneix com free floating que, segons Noy, en ciutats com Madrid està saturant el centre, treu viatgers al transport públic i empitjora la circulació. “És com l’Uber sense conductors, i ajuntaments com Madrid l’estan afavorint oferint aparcament gratuït.” També existeix la modalitat del vehicle privat compartit, el que es coneix com a car pooling en què diversos usuaris es posen d’acord per compartir cotxe en un mateix trajecte de forma habitual o bé per a desplaçaments puntuals i redueix el nombre de vehicles contaminants a les carreteres. En aquesta modalitat, la plataforma de cotxes multiusuari BlaBlaCar guanya usuaris sobretot en trajectes que no tenen equivalent en transport públic.
L’associació que presideix Martí Noy aplega quatre empreses i quatre cooperatives que es dediquen al carsharing. Es tracta d’opcions en què els cotxes s’han de recollir i retornar en un mateix punt, un aparcament normalment accessible a través del transport públic. D’aquesta manera s’afavoreix la mobilitat sostenible i es treuen vehicles privats dels centres urbans. “La majoria de vehicles de carsharing es fan servir en ocasions puntuals per cobrir rutes o horaris que el transport públic no cobreix”, assegura Noy. A Catalunya, algunes empreses com Ubeqoo ja ofereixen serveis fora de la ciutat de Barcelona i tenen presència a municipis com Badalona i Sant Cugat. Segons dades de la mateixa companyia, cada vehicle que posen a disposició dels usuaris aconsegueix eliminar fins a vint cotxes privats. També va més enllà de Barcelona el model de Som Mobilitat, la cooperativa de vehicles elèctrics compartits amb comunitats de socis usuaris a Rubí, Olot o Mataró, entre altres municipis.
L’estudi del RACC conclou que l’actual usuari de cotxe compartit a Barcelona prové d’un vehicle motoritzat i que la meitat també dels que ara fan servir el carsharing feia viatges en transport públic. A diferència de la moto i la bici, l’usuari habitual té més de 35 anys i el 80% són treballadors. De fet, la meitat dels trajectes es deuen a motius laborals; el 31% són d’oci dins de la ciutat; el 17% són escapades de cap de setmana, i només el 2%, viatges més llargs. El 81% d’usuaris de cotxe compartit no tenen cotxe en propietat, i d’aquests un 35% asseguren que no en tenen pel cost que suposa l’adquisició i el manteniment. A aquest perfil, el president de l’Associació Espanyola de Carsharing hi afegeix que, en molts casos, els usuaris de cotxe compartit no necessiten vehicle privat perquè tenen “alternatives de transport públic”. Explica que utilitzen els serveis de carsharing “entre cinc i sis cops l’any per fer front a necessitats puntuals, i en alguns casos el vehicle compartit funciona “com el segon cotxe familiar”.
Bicing en creixement
L’ús de la bicicleta compartida a Barcelona té una especial incidència entre els joves, ja que el 74% dels usuaris són menors de 35 anys i dos de cada tres usuaris s’hi han incorporat en els dos darrers anys per l’aparició d’operadors privats que s’afegeixen al servei de Bicing, que Barcelona ofereix des del 2007. Sobre el seu perfil, sis de cada deu són treballadors i tres de cada deu són estudiants, i pel que fa la freqüència de l’ús, el 68% en fa un ús molt habitual: el 54% l’utilitza entre tres i cinc vegades setmanals i el 14% el fa servir cada dia. A més, el 39% dels usuaris valoren que el seu cost és més econòmic que un vehicle de propietat i la proximitat a les parades de transport públic.
El cas de les motos
Pel que fa als usuaris de les motos compartides, el 77% ho han fet substituint els viatges a peu o en bicicleta i el 47%, el transport públic, mentre que el 12% abans utilitzaven una moto privada i un 9%, el cotxe, inclòs el taxi. En la mateixa línia que la bicicleta, molts dels usuaris –fins a nou de cada deu– han incorporat aquest tipus de mobilitat en els últims dos anys. No obstant això, cal tenir en compte que només la meitat dels conductors reconeixen que tenen experiència prèvia en la conducció dels vehicles de dues rodes, un 19% admeten que no en tenen cap, i un 28% prefereixen no contestar, un fet que els autors de l’estudi consideren preocupant. Quant a la freqüència d’ús, la majoria –un 63%– no l’utilitza de manera habitual i un de cada tres ho fa entre tres i cinc vegades a la setmana.
Tot i la incidència en els beneficis ambientals del vehicle compartit, l’aposta pels vehicles elèctrics està lluny de generalitzar-se en el cas del cotxe compartit. El president de l’Associació Espanyola de Carsharing explica que el model de negoci amb cotxes elèctrics no està més estès a causa de les limitacions de les bateries, que dificulten la rotació per fer-los rendibles. “El temps que triga a carregar-se la bateria i la manca d’espais per poder-ho fer limiten l’ús dels cotxes elèctrics compartits”, manté Pau Noy, que es mostra escèptic sobre la viabilitat dels cotxes elèctrics com els que hi ha ara al mercat perquè la potència elèctrica necessària representa un fre. Pau Noy apunta als vehicles d’hidrogen com una alternativa en el futur.
L’associació considera “imprescindible” el suport de les administracions per impulsar la mobilitat compartida i en critiquen la falta d’implicació. “Tenen al cap que som negocis privats, però el nostre objectiu és d’interès public”, remarca el president de l’associació. En aquest sentit, destaca la diferència entre l’aposta que s’està fent a altres ciutats europees amb la que es troben a l’Estat. “Si a Europa són a la primera divisió, aquí encara juguem a primera regional”, es lamenta Noy, que fa una crida perquè Barcelona impulsi i lideri l’aposta pel cotxe compartit a l’Estat. “Tenint en compte la capacitat d’innovació tecnològica de Barcelona, cal un esforç concertat amb les administracions en matèria de cotxe compartit.”
LES FRASES
Més alternatives de transport elèctric sostenible
A final d’any, Som Mobilitat tindrà una cinquantena de cotxes elèctrics compartits circulant per tot Catalunya. La cooperativa, que es va constituir el 2016 i va ser pionera a l’Estat pel que fa a mobilitat compartida amb vehicles elèctrics, ha posat en circulació vehicles de diferents tipologies però amb la mateixa filosofia: compartir vehicle per contaminar menys i abaratir els costos que han d’assumir els usuaris. “Constituïm cooperatives de consum perquè les persones s’organitzin per compartir la mobilitat”, explica el seu coordinador, Arnau Vilardell. A hores d’ara ja hi ha 45 grups constituïts amb uns 1.500 socis inscrits.
Per donar resposta a les necessitats dels usuaris estan apareixent altres vehicles impulsats des dels socis de la cooperativa, com ara dues bicicletes de càrrega, amb remolc per poder transportar mercaderies, que circulen ja pels districtes de Gràcia i Sants, a Barcelona. També estan experimentant en la posada en funcionament de furgonetes elèctriques.
Vilardell manté que des de Som Mobilitat tenen molt clar quin ha de ser l’objectiu final de la mobilitat compartida: “És una aposta per reduir l’impacte dels vehicles privats en el medi ambient.” Perquè això sigui possible apunta cap a la necessitat de reforçar les alternatives de transport públic, fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta, i que el vehicle compartit sigui un complement a la resta de mitjans per desplaçar-se que menys contaminen. La clau per al creixement del vehicle compartit elèctric és que es faciliti aparcament i s’habilitin prou punts de recàrrega dels vehicles. “Els vehicles elèctrics han vingut per quedar-se”, afirma convençut el coordinador de la cooperativa,
Des de Som Mobilitat, el setembre de l’any passat van constituir una nova cooperativa de segon grau per al desenvolupament tecnològic d’aplicacions per al carsharing destinat a altres cooperatives europees que desenvolupin el mateix model de negoci.