Ciutat de creadors
L’arxiu comarcal de la Selva guarda la memòria i els fons d’autors fonamentals per a la història de Catalunya, com ara Joan Vinyoli, Joaquim Jordà, Jesús Carles de Villalonga i Katherine Slusher
-
Jesús Carles de Villalonga artista total JOSEP LOSADA. -
D’esquerra a dreta: Salvador Espriu, Tomàs Roig i Llop, Joan Vinyoli, Maurici Serrahima (tapat: desconegut), Carles Riba, Xavier Benguerel, Josep M. de Sagarra, Miquel Estradé, Carles Soldevila, Lluís Valeri, Josep Miracle, Frederic Udina Martorell i Ramon Muntanyola EL PUNT AVUI. -
Joaquim Jordà cineasta i professor, a baix .ARXIU ELPUNT.
El 1873, en plena guerra carlina, a l’antic carrer de l’Hospital va néixer Frederic Clascar Sanou, fill de Manuel Clascar i Raimunda Sanou, el primer farmacèutic, originari de Sant Martí Surroca. Havia arribat a Santa Coloma de Farners el 1864 i va llogar una botiga al carrer d’Avall 9, avui plaça Lluís Rodés. EL 29 de juny del 1875, el nen de dos anys va quedar orfe de pare, cosa que va fer que la mare es vengués el negoci la família es traslladés a Santa Coloma de Queralt. Després d’estudiar la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, ser ordenat sacerdot i ocupar diferents càrrecs en la jerarquia eclesiàstica, es va llicenciar en dret canònic a Roma, va ser capellà de la Casa de Maternitat, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Clascar, que havia destacat per les traduccions bíbliques (era lingüista i biblista), no va tornar a Santa Coloma de Farners i la seva trajectòria té un cert paral·lelisme amb un altre fill de la ciutat, Salvador Espriu, nascut l’any 1913, quan el pare hi exercia de notari.
Inicialment, la relació d’Espriu amb Santa Coloma es va trencar quan el progenitor va obtenir plaça a Barcelona i la família es va traslladar a la Ciutat Comtal, alhora que mantenia la casa d’estiueig que tenia al carrer de la Perera d’Arenys de Mar, poble on residien tots els seus parents i que el futur literat va convertir en Sinera, el paisatge mític en què va centrar les seves esperances i frustracions. Malgrat que l’estada d’Espriu a Santa Coloma va ser relativament curta, el 1981, la ciutat li va retre homenatge. El 3 d’abril, Raimon el va encetar amb un recital que va obrir amb Inici de càntic en el temple per, a continuació, desgranar les cançons del disc Cançons de la roda del temps (amb poemes d’Espriu). S’iniciava un seguit d’actes que es van cloure el 2 de maig, quan, amb l’assistència del que aleshores era president de la Generalitat, Jordi Pujol, a qui van rebre més de tres mil persones, Santa Coloma va ser proclamada ciutat pubilla de la sardana i Salvador Espriu –que va excusar la seva assistència a causa del seu estat de salut– i el cardenal Narcís Jubany van ser proclamats fills predilectes d’una ciutat amable que ha intentat mantenir la memòria i ha vist com alguns dels creadors que, per circumstàncies de la vida, s’han vist obligats a abandonar-la temporalment hi han tornat i hi han cedit els fons propis perquè en puguin gaudir les noves generacions.
Persones com ara Joaquim Jordà, també fill de notari –va néixer a la mateixa casa que Salvador Espriu– i també obligat a marxar per circumstàncies familiars. Va cursar la carrera de dret a Barcelona, posteriorment, cinema a Madrid i es va convertir en un dels fundadors de l’Escola de Barcelona, una resposta experimental al Nuevo Cine Español. Després d’una etapa d’obra militant que el va portar a Portugal i Itàlia i de treballar com a traductor i guionista, va viure un temps a Madrid i va tornar a Barcelona. El 1996, va convertir els boscos de les Guilleries en l’escenari d’un thriller rural, Un cos al bosc, que li va comportar la tornada als orígens, la recuperació de la infància, el redescobriment de la ciutat i un acte d’afirmació que es va segellar amb la donació del seu arxiu personal i biblioteca a l’Ajuntament.
Fill d’una nissaga de propietaris amb arrels a Santa Coloma de Farners, Sant Martí Sapresa i Vilanna, com explica Sebastià Goday a la Revista de Girona, Jesús Carles de Villalonga “se’n va anar a estudiar a Madrid, on va fer enginyeria de camins, ports i canals, i a Barcelona, on va cursar belles arts (1949). Després, va començar el periple per l’estranger: primer, París, a l’École de Beaux-Arts, del 1952 al 1954, on va tenir de mestre Marcel Gromaire; després, Roma i el Canadà”. Villalonga, que va viure l’etapa decisiva com artista a Montreal i va exposar a Nova York, Chicago, Filadèlfia, Los Angeles, Londres, Berlín, Viena, Roma, Bilbao, Madrid i Barcelona, mai no va perdre el contacte amb Santa Coloma. El 2015, va inaugurar l’escultura La Colometa a la plaça Farners, es va presentar a la Casa de la Paraula l’exposició Jesús de Vilallonga. Dibuixos, símbols i signes/Drawings, Symbols and Signs i va ser nomenat fill predilecte de la ciutat. El 2016, va cedir a l’Ajuntament, per un període de 15 anys, el fons documental de la família Vilallonga i del matrimoni Vilallonga-Slusher.
La pomada d’en Panxo
Fill d’una família pagesa i bosquerol, als vint anys va anar a Cuba a fer la mili i quan va tornar ho va fer amb una pomada miraculosa que havia inventat. La pomada Pancho li va donar notorietat i el va fer ric. Era un crac de la publicitat i els més vells encara explicaven les cercaviles que, acompanyat d’un cavall blanc i un lloro, feia en Panxo per poder vendre l’ungüent que tot ho curava. Després, va obrir el cafè Panxo a la plaça Farners decorat amb frescos de totes les dones del món. Desgraciadament, avui han desaparegut en mans de l’especulació.
L’herència de Vinyoli
Fill de Barcelona, del 1924 al 1935, la família de Joan Vinyoli Pladevall va passar els estius al carrer Beat Dalmau, 34 de Santa Coloma de Farners. L’estada a la capital selvatana va marcar l’univers simbòlic de la seva poesia. El 15 d’agost del 1927, va guanyar el primer premi literari en uns jocs florals celebrats al pati de Can Geronès. Tres anys més tard, el 1930, va entrar a treballar a entrar a l’editorial Labor fins a la seva jubilació, el 1979. El 1991, i a títol pòstum, va ser nomenat fill adoptiu de Santa Coloma i el 2002, la biblioteca, que va passar a ser de titularitat municipal, es va batejar amb el seu nom, mentre què els seus descendents van cedir els seu fons a l’arxiu comarcal, que custodia el llegat i està fent una gran tasca de difusió de l’obra. Entre altres propostes, s’han organitzat simposis internacionals i el 2014, coincidint amb el centenari del seu naixement, es va engegar l’Any Vinyoli amb actes com ara el Festival Domini Màgic de Poesia.
