Societat

Les càrregues policials apaguen les espelmes

Les concentracions convocades per Òmnium i l’ANC aconsegueixen mobilitzar els ciutadans arreu del país amb actes de suport i encesa d’espelmes per recordar els presos independentistes

Les manifestacions acaben en enfrontaments entre policies i manifestants, que desemboquen en violentes càrregues policials

Els efectes de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem es van continuar notant ahir amb mobilitzacions i actes de rebuig al càstig judicial imposat als presos independentistes.

Les mobilitzacions més massives es van desenvolupar a la tarda, amb actes convocats per Òmnium i l’ANC. A Barcelona, a dues illes de cases de la Delegació del Govern de l’Estat, una manifestació va aplegar milers de persones que van omplir tot el carrer Mallorca. Una seguda i una encesa d’espelmes van precedir els parlaments d’amics i familiars dels presos, alguns d’ells escrits expressament per a l’acte d’ahir. Aquest va ser el cas de la carta d’Oriol Junqueras en què afirmava: “La sentència ha refermat les meves conviccions republicanes.” També vaticinava que els autors de la sentència “seran recompensats amb càrrecs importants” i acabava assegurant que “arribarà el dia que mirarem enrere amb un somriure”. Per la seva part, Carme Forcadell recordava, en el seu missatge, la seva convicció d’haver estat condemnada per haver estat presidenta de l’ANC: “Vaig votar el mateix que la resta de membres de la mesa i el nostre vot valia el mateix”, insistia en la missiva. En la seva carta, Dolors Bassa feia una crida a “mantenir l’esforç, el treball i la valentia”, i hi afegia: “No oblidaré mai ni un sol dia de la llibertat que ens han pres.” A aquests missatges van seguir lectures d’intervencions que Quim Forn i Josep Rull van llegir durant el judici.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va llegir una carta de Jordi Sànchez en la qual aquest instava a “continuar mobilitzats i actius de la no-violència”, acció que és, segons afegia: “La millor eina contra un Estat que ha perdut el nord dels drets humans.” Per la seva part, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, va posar veu al missatge escrit per Jordi Cuixart en què aquest assegurava sentir-se “fort i més a prop que mai de la Carme i la Dolors”. Segons Cuixart, “l’única resposta a la sentència és la reincidència”, i va acusar l’Estat espanyol “de confondre llibertat d’expressió amb sedició perquè té por”, i va acabar responsabilitzant de tota la repressió Felip VI. El missatge de Cuixart va concloure afirmant que “actuar com si fóssim lliures és la manera de ser lliure”. Els parlaments i les lectures es van alternar amb les actuacions de Gemma Humet i Cesc Freixas. Va tancar l’acte Lluís Llach, que va cantar On vas amb les banderes i avions i L’estaca.

A Girona, unes 9.000 persones, segons les informacions dels Mossos, es van concentrar al vespre al centre de la ciutat, on van tallar la Gran Via de Jaume I, davant de la Subdelegació del Govern espanyol. L’acte, organitzat per Girona Vota, va incloure la lectura de cartes dels condemnats. Crits de llibertat i proclames en solidaritat amb els presos polítics i el cant d’Els segadors van precedir l’encesa d’espelmes per il·luminar Jaume I. El grup de folk L’Escamot va posar l’aire festiu a l’acte reivindicatiu interpretant Bella Ciao i L’estaca.

Hi havia concentracions previstes a les quatre capitals catalanes i les accions de record als presos van ser molt similars. Encesa d’espelmes i càntics i proclames per reclamar la llibertat dels condemnats. Però també en altres ciutats, lluny de les subdelegacions del govern espanyol, es van convocar accions. A les Terres de l’Ebre, un miler de ciutadans es van reunir al vespre al pont de l’Estat en l’acte convocat per ANC i Òmnium. Va ser un acte molt emotiu, sobretot quan Josep Ribera, amic de l’ebrenca Carme Forcadell, va llegir una carta de la presidenta del Parlament escrita aquest dimarts des de la presó de Mas Enric. Hi va haver jotes de denúncia contra la sentència, crits de llibertat i l’encesa d’un miler d’espelmes i llanternes de mòbil quan la cantautora Montse Castellà va cantar Què volen aquesta gent. A Amposta es va fer una seguda popular i un posterior tall de la carretera N-340.

A Puigcerdà, més de 200 persones es van concentrar a les vuit del vespre davant dels jutjats per mostrar el seu rebuig a la sentència de l’1-O. L’acte, convocat per l’ANC i Òmnium, va arrencar duent a terme cinc minuts de silenci i va continuar amb la lectura de diverses cartes escrites pels presos independentistes el mateix dia en què el Tribunal Suprem donava a conèixer la resolució del judici al procés. Durant tota la mobilització, els assistents anaven amb una espelma a la mà i, per acabar, van cantar l’himne nacional de Catalunya. Finalment, els Castellers de Cerdanya van aixecar un pilar i van desplegar una pancarta on es podia llegir “Llibertat presos polítics”.

Càrregues policials

Les concentracions arreu del país van tenir una participació massiva, però acabats els actes en diversos llocs es van registrar aldarulls amb la policia. A Barcelona, una batalla campal entre manifestants i antiavalots dels Mossos i de la policia espanyola va derivar en barricades en flames al centre de la ciutat. Els agents van actuar amb contundència per dispersar manifestants que intentaven arribar fins a la Delegació del Govern espanyol. Les càrregues policials van provocar la dispersió dels concentrats i, posteriorment, els incidents i les fogueres es van reproduir al passeig de Gràcia o l’avinguda Diagonal. Segons l’agència ACN, els Mossos van confirmar almenys tres detencions pels aldarulls.

També a Tarragona hi va haver càrregues dels Mossos i de la policia espanyola contra alguns manifestants davant de la Subdelegació del Govern espanyol. Els agents van actuar després que alguns manifestants els haguessin llançat objectes i, per dispersar els manifestants, es van disparar projectils de foam. A Girona les càrregues policials van venir després que alguns dels manifestants que estaven concentrats davant de la Subdelegació del Govern espanyol llancessin als agents les espelmes que havien servit per il·luminar l’acte de record als presos. A Lleida, on es van concentrar fins a 6.000 persones, les càrregues de la policia també van tenir com a detonant el llançament d’alguns objectes contundents contra el cordó policial. La portaveu del govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va lamentar els incidents i els va atribuir a “persones violentes que van amb la cara tapada, amb actituds provocadores”. Budó va dir que la policia havia “hagut d’actuar”.

Vagues en l’ensenyament
El Sindicat d’Estudiants ha convocat tres dies de vaga a partir d’avui, i preveu organitzar actes de protesta en diferents ciutats, com ara Sabadell, Badalona i Mataró. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha convocat per la seva banda vaga demà i divendres. Tots dos sindicats convoquen a les manifestacions que demà, a les dotze del migdia, es faran a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. L’últim dia coincidirà amb la vaga general.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia