“A Nicaragua el masclisme reprodueix la dictadura”

Com moltes adolescents i joves he estat víctima de múltiples assetjaments però l’agressió més greu la va patir una cosina per part del meu padrastre i jo ho vaig denunciar.

Al principi sí però finalment en vaig pagar les conseqüències. La meva mare va marxar amb l’agressor i l’economia de la casa se’n va anar en orris. La resta de la família me’n va donar la culpa, va treure la denúncia i em va deixar al carrer.

Des dels 14 anys feia ràdio i teatre a la Casa d’Adolescents d’Estelí per promoure l’educació sexual i puc dir que el teatre i el feminisme m’han salvat la vida perquè m’han permès un canal d’expressió contra les agressions i el qüestionament del poder que les tolera i estimula. El 2015, un grup de joves vam fundar el col·lectiu teatral Las Amapolas, un lloc de trobada, de complicitat i de suport per a dones violentades que no acudirien a una institució per por del càstig social. També va ser un lloc de reflexió crítica i de presa de consciència per reclamar justícia, muntar estratègies de resistència i vèncer la nostra soledat i vulnerabilitat.

Els abusos i les violacions són temes dels quals no es parla, no reben censura pública i moltes famílies tapen la vergonya. Si demanes orientació sexual, ets mal vista, per això vam crear espais alternatius entre joves, uns espais que fins a la primavera del 2018, quan es va desencadenar la repressió més forta, van ser molt actius.

En sensibilització sobre els drets de les dones que són drets humans, malgrat les dificultats. A les comunitats les joves no podien acudir als tallers sense l’autorització del pare o de la parella i sovint aquests homes no tenien cap interès en el fet que elles adquirissin informació i veu pròpia. També és cert que se’ns acostaven nois joves amb intenció de canviar la seva mentalitat masclista, fet que és altament encoratjador per a la transformació de la societat.

Perquè a Nicaragua el masclisme reprodueix la dictadura. És un home el que mana a la casa o al país, decideix sobre la teva vida i si vol et viola mentre la resta de la família no et defensa; al contrari, nega la realitat. Hi ha un paral·lelisme clar.

Amb aquesta llei el govern ven una imatge de portes enfora però internament la va desmuntant i ens fa retrocedir. Ha eliminat la part que permetia a les dones no haver de mitjançar amb el seu agressor i ha establert que siguin els líders comunitaris els qui decideixin si s’ha produït o no una violació; com és d’esperar es posen a la defensiva i ho neguen, molts d’ells practiquen abusos sexuals. Qui dona suport a les víctimes de violència de gènere, garanteix atenció psicològica i protesta davant un feminicidi? El moviment de dones. I ens referim també a la violència infantil, hi ha un alt percentatge d’embarassos entre adolescents.

Sí i reclamen la derogació de la llei fruit del pacte que va fer Daniel Ortega amb l’Església per guanyar les eleccions i recuperar el poder. El govern ha creat polítiques de comunicació que engloben tota l’estructura del partit perquè l’abús sexual es mantingui ocult. Més greu encara: la vicepresidenta Rosario Murillo es refereix als embarassos adolescents d’una manera romàntica, com una benedicció divina, com si les víctimes estiguessin en condicions de decidir lliurement sobre el seu cos.

Per un tema de seguretat, va arribar un moment en què les amenaces eren molt directes, tenien les nostres cares, direccions, anaves pel carrer i no sabies si tornaries a casa. Totes les companyes van sortir, algunes van entrar en programes per a defensores dels drets humans. Visc a Catalunya des del juny del 2018 i continuo la lluita a través del col·lectiu Feministas Autoconvocadas, que agrupa dones de Catalunya i de Nicaragua. La repressió no s’ha aturat però tinc l’esperança que la dictadura caurà i que els exiliats –73.000 a Costa Rica– tornarem per ajudar a reconstruir el país.

Jo sí, com moltes persones. Qui no ho és és l’actual govern, que ha traït la revolució i a sobre qualifica de cop d’estat les mobilitzacions populars contra la corrupció, les polítiques neoliberals extractives i la vulneració dels drets humans. Sé que en alguns sectors és complicat assumir que aquest home (Daniel Ortega) actualment no és d’esquerres, que el poder el va corcar, però és la realitat.