Ensenyament crearà 26 nous instituts escola per al curs vinent
El model vol garantir la continuïtat i la coherència de l’ensenyament entre les diverses etapes educatives
Aquests nous instituts escola s’afegeixen als 53 ja en funcionament
El curs vinent es posaran en funcionament 26 nous instituts escola a Catalunya, segons va anunciar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en roda de premsa. Aquests centres s’afegiran als 53 que ja estan en marxa actualment, un fet que suposarà una xarxa de 79 instituts escola arreu del territori català. En la majoria de casos, hi haurà una ampliació de les escoles de primària i es començaran a impartir els cursos de secundària, i cinc dels 26 nous instituts escola es crearan mitjançant la fusió d’escoles amb instituts ja existents.
La demarcació que tindrà més instituts escola de nova creació serà la de la Catalunya Central amb set nous centres situats a Sant Cebrià de Vallalta, Folgueroles, Hostalets de Pierola, Òdena, Hostalets de Balenyà, Sant Llorenç de Morunya, Piera i Sant Pere de Torelló. A continuació hi ha el Vallès Occidental, amb cinc nous centres, i Girona, amb quatre més.
Pel secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, els instituts escola són una aposta per la transformació educativa i una oportunitat perquè l’educació s’adapti als nous temps. “Per aconseguir un sistema educatiu competencial, hem de fer el possible perquè l’alumnat en entorns complexos pugui resoldre situacions més enllà de les matèries específiques”, va declarar. I hi va afegir que el model 3-16 –en què l’educació obligatòria dels 3 als 16 anys s’imparteix en un mateix centre educatiu– evita les transicions educatives, obliga a articular un projecte educatiu únic i continuat i garanteix la implicació de les famílies.
Per altra banda, els instituts escola es conceben com una eina per combatre la segregació i l’abandonament escolar. El model vol donar resposta a la necessitat de continuïtat i coherència educativa entre l’educació infantil, primària i secundària garantint als alumnes l’orientació i l’atenció personalitzada, i el manteniment dels referents en l’àmbit escolar. D’aquesta manera, es pretén garantir un acompanyament dels alumnes en els diversos estats maduratius i oferir les mateixes oportunitats a tots els alumnes.
Aposta territorial
El director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray, també va exposar quins criteris s’havien seguit per decidir quins centres havien de convertir-se en instituts escola. Va explicar que en primer lloc es detecta una necessitat educativa a la zona i que, tot seguit, s’intenta consensuar amb l’administració municipal i amb la comunitat educativa si la construcció de l’institut escola és una resposta adient.
Sovint, la necessitat no és simplement educativa, sinó també territorial. I és que des del departament estan convençuts que els centres educatius poden contribuir a mantenir l’equilibri territorial i a evitar el despoblament rural.
Aquest és el cas dels alumnes de l’escola Vall de Lord de Sant Llorenç de Morunys. Fins ara, un cop acabada l’educació primària, havien de desplaçar-se cada dia fins a Solsona, on hi ha l’institut més proper, un fet que, d’una banda, disminueix la vida social que els alumnes fan al municipi, i, de l’altra, els obliga a fer uns horaris poc saludables, ja que arriben a quarts de cinc a casa i sense haver dinat. En aquest sentit, el conseller va assumir que “l’horari dels nostres alumnes comença quan pugen al bus per anar a l’escola i s’acaba quan en baixen”, i hi va afegir que “revertir allò que la Logse va significar contra l’escola rural és també una de les voluntats d’aquest model”.
