Eutanàsia, ara sí
El Congrés admet a tràmit la llei per a la despenalització de l’eutanàsia per tercera vegada en tres anys
Aquest cop té el suport de tots els grups, excepte del PP i de Vox
Diversos col·lectius defensen el dret a una mort digna des de fa més de vint anys
La tercera és la bona. Sembla que aquesta dita esdevindrà una realitat per als partidaris de l’eutanàsia a l’Estat, ja que s’espera que la llei per a la despenalització i la regulació de l’eutanàsia s’aprovi abans de l’estiu. Aquest mes de febrer, el Congrés ja ha aprovat la presa en consideració de la llei, proposada pel govern espanyol, amb 201 vots a favor, 140 en contra i dues abstencions. I malgrat el rebuig del Partit Popular i Vox, tot fa pensar que tirarà endavant.
Es tracta del tercer intent dels socialistes després que les dues propostes anteriors fracassessin per falta de suport i per la suspensió de la legislatura i la convocatòria d’eleccions. Tant en el programa electoral de l’abril com en el de novembre del 2019, els socialistes exposaven la voluntat de modificar el Codi Penal per encabir-hi aquest “nou dret individual”. Tot i això, no va ser fins al juny del 2018 que la proposta va obtenir la majoria necessària, quan Ciutadans va canviar el seu vot en contra per l’abstenció –el primer text havia estat redactat per Podem, mentre que el segon el proposava el Partit Socialista.
Segons la proposició de llei, podran sol·licitar l’eutanàsia les persones amb una malaltia greu, crònica o incurable i amb un pronòstic de vida limitat. En els casos en què s’aprovi, serà sempre un professional sanitari qui s’encarregarà d’aplicar-la.
L’admissió a tràmit de la proposta de llei és una gran notícia per a l’associació Dret a Morir Dignament, que des del 1985 lluita per la legalització de l’eutanàsia. Tanmateix, aquesta plataforma lamenta que la llei hagi trigat tant a arribar. Per la seva presidenta a Catalunya, Isabel Alonso, el que està en joc és la concepció de la dignitat de les persones. Alonso defensa que “la mort s’assembli tant com sigui possible al que la persona desitja”, i això pot ser diferent per a cadascú. “Hi ha qui troba el que desitja amb les cures pal·liatives”, però lamenta que les persones que no es volen sotmetre a aquest procés no tinguin cap opció legal. En aquests casos, explica Alonso, “al patiment de la malaltia i la mort, s’hi afegeix un patiment més: què passarà amb els familiars?”. Ara per ara, algunes persones opten per “l’eutanàsia clandestina o per marxar a Suïssa”, on el suïcidi assistit està legalitzat. Alonso celebra que amb l’aprovació de la llei “tot això s’acabarà”. Tanmateix, l’associació exposa algunes discrepàncies respecte al text de la norma, com ara l’existència de “la comissió de control previ, que no existeix en cap altre país”, ja que consideren que equival a “dubtar de la professionalitat del metge”.
La lluita per una mort digna va començar fa molts anys, però el debat es va fer mediàtic per primera vegada amb la mort de Ramón Sampedro, que va ser la primera persona a l’Estat a sol·licitar l’eutanàsia i, quan li va ser denegada, va posar fi a la seva vida. De la mateixa manera, casos com els de Madeleine Z., el doctor Marcos Hourmann i, més recentment, el d’Ángel Hernández, investigat per haver ajudat a morir la seva dona, María José Carrasco –i tants altres que no han tingut tant de ressò–, han tornat a posar sobre la taula el debat sobre el dret a una mort digna.
Llum verd a Portugal
El Parlament de Portugal va votar a favor de tramitar la llei que despenalitzarà l’eutanàsia dijous passat en una sessió tensa, ja que a les portes de l’hemicicle es va concentrar una manifestació encapçalada per l’Església en contra de la llei. Aquest serà el segon intent de despenalització després que el 2018 la proposta no tingués recorregut per tan sols cinc vots. Ara, però, el Partit Socialista, el Bloc d’Esquerra, l’animalista PAN, l’ecologista PEV i Iniciativa Liberal s’han posat d’acord per aprovar el text i tot fa pensar que Portugal es convertirà en el setè país europeu a despenalitzar l’eutanàsia. Un cop estudiats i esmenats en les comissions, els projectes de llei seran aprovats d’aquí a poques setmanes. Tanmateix, els opositors a la llei preveuen continuar recollint firmes per votar la mesura en referèndum i, si més no, aconseguir que s’aprovi amb retard.