Societat

Barcelona, 1911 - Vigo, 1986 //

Activista política

Mercè Núñez Targa, ideals indestructibles

TOT I SER DE FAMÍLIA BENESTANT, ELS CONVENCIONALISMES BURGESOS NO FEIEN PER A ELLA. MOLT COMPROMESA AMB LES ESQUERRES, VA ACABAR EN UN CAMP DE CONCENTRACIÓ, DEL QUAL SORTIRIA VIVA GRÀCIES A UN GRAN COP DE SORT.

El 14 d’abril del 1945 la Mercè havia de morir. Els res­pon­sa­bles nazis del camp de Ravensbrück la tenien a la llista de per­so­nes que aquell dia havien de pas­sar per la cam­bra de gas. El seu cos de 34 anys, cas­ti­gat per tants mesos de pati­ment i fam, ja s’havia ren­dit a la tuber­cu­losi i a l’escar­la­tina. La roba, mar­cada amb el tri­an­gle roig de les pre­ses polítiques, ja no li donava aixo­pluc. Era el final.

EL SOMNI DE LA LLI­BER­TAT

Però quan tot estava a punt per a la seva exe­cució va pas­sar una cosa de pel·lícula: els ali­ats van entrar al camp per alli­be­rar-lo. La Mercè recor­dava com un somni aquell dia: sap que va córrer, que va sal­tar, que es va posar una ban­de­reta repu­bli­cana que li havien fet unes com­pa­nyes... L’eufòria va injec­tar una ener­gia impen­sa­ble en mol­tes dones que havien vis­cut un pati­ment extrem.

BONA EDU­CACIÓ

La Mercè, nas­cuda el 1911 en una família benes­tant de pare gallec i mare cata­lana, va rebre una edu­cació de senyo­reta: anglès, francès, piano... Però ella no estava feta per a la vida con­ven­ci­o­nal de la bur­ge­sia bar­ce­lo­nina, i als 16 anys va començar a tre­ba­llar en un labo­ra­tori cine­ma­togràfic en con­tra de l’opinió de la seva família. Més tard va tre­ba­llar com a secretària del lla­vors cònsol de Xile, Pablo Neruda. Per a una noia inqui­eta, aquells inten­sos anys trenta a Bar­ce­lona eren un regal. Va estar impli­cada a l’Ate­neu Enci­clopèdic Popu­lar i al Club Femení i d’Esports, i es va afi­liar a les joven­tuts comu­nis­tes, les JSUC.

TOR­TU­RES I PRESÓ

La der­rota repu­bli­cana, lluny d’espan­tar-la, la va empènyer a seguir en la lluita anti­fei­xista. I així va aca­bar tor­tu­rada i tan­cada a la ter­ri­ble presó de Ven­tas per haver inten­tat recons­truir el Par­tit Comu­nista a Galícia el 1939. Un error va fer que només dos anys més tard pogués sor­tir-ne, i ho va apro­fi­tar per fugir del país. A França es va inte­grar a la Resistència, on va fal­si­fi­car docu­ments amb Agustí Cen­te­lles, fins que el 1944 la Ges­tapo la va dete­nir i la va embar­car en un tren de la mort.

LLUI­TA­DORA EMPE­DREÏDA

Però a ella res no l’atu­ra­ria. Des de l’exili va con­ti­nuar la seva feina política, i quan es va ins­tal·lar a Vigo el 1975 ho va fer amb tots els honors de l’Estat francès i la satis­facció d’haver acon­se­guit, aquell cop sí, aju­dar a orga­nit­zar el Par­tit Comu­nista gallec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia