“El nostre sector trigarà molt més que els altres a recuperar-se”

L’habi­li­tació de guia turístic de la Gene­ra­li­tat ens per­met exer­cir l’acti­vi­tat de guia de turisme a l’inte­rior dels monu­ments decla­rats bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal i dels museus ins­crits al regis­tre de Museus de Cata­lu­nya. Malau­ra­da­ment, quan es parla del turisme no se sol tenir en compte la figura del guia turístic habi­li­tat per la Gene­ra­li­tat, una pro­fessió que reque­reix un gran nivell d’espe­ci­a­lit­zació en molts àmbits (històric, cul­tu­ral, lingüístic...) a temps com­plet. No es tracta d’una feina de tem­po­rada que es com­pa­gina amb altres fei­nes, tal com molta gent es pensa. Nosal­tres única­ment ens dedi­quem a aquesta pro­fessió.

És així. Per a una gran part dels guies turístics, la tem­po­rada turística sol començar una mica abans de Set­mana Santa, entre març i abril, i acaba a finals d’octu­bre o a prin­ci­pis de novem­bre. Aquesta és la dinàmica de la nos­tra pro­fessió; per tant, la nos­tra vida con­sis­teix a tre­ba­llar inten­sa­ment els mesos de tem­po­rada alta. Sovint que­dem esgo­tats durant aquest període perquè d’ell viu­rem la resta de l’any. Per poder cobrir els llargs mesos de tem­po­rada baixa en què no fac­tu­rem però ens man­te­nim actius a través d’una for­mació contínua. Evi­dent­ment, la majo­ria de nosal­tres som pro­fes­si­o­nals autònoms.

Actu­al­ment, una majo­ria dels guies turístics fa cinc mesos que estem deso­cu­pats i no tenim ingres­sos. Les reser­ves que ens havien entrat des de prin­ci­pis d’any i de cara al segon tri­mes­tre, se’ns han can­cel·lat, i la pre­visió no és de recu­pe­ració a curt ter­mini. Alguns guies ja ho vam començar a notar a final de febrer, i quan es van tan­car museus i monu­ments com la Sagrada Família, es va atu­rar tot per a nosal­tres. Això sig­ni­fica que ara mateix estem sense feina, sense pre­vi­si­ons per al futur més pro­per, i tam­poc no hi ha bones vibra­ci­ons a més llarg ter­mini.

Per­so­nal­ment, jo puc dir que a mi m’han anul·lat tot el pro­per tri­mes­tre. Això ja ens porta al juny i a les por­tes del juliol. Encara que tot tornés a la nor­ma­li­tat, les vacan­ces de la gent per a aquest 2020 estan sus­pe­ses sine die o anul·lades defi­ni­ti­va­ment. I no crec que hi hagi gaire gent que es plan­tegi subs­ti­tuir aquests viat­ges o sor­ti­des per d’altres al setem­bre. És un tipus d’acti­vi­tat que té molt a veure amb l’estat d’ànim i els pro­jec­tes fami­li­ars o d’altre tipus. No tenim ni idea de quan tor­narà a posar-se en marxa el sec­tor, però és clar que no serà en un futur pro­per. La nos­tra feina no només s’atura aquests dies d’estat d’alarma, sinó que l’atu­rada tindrà con­seqüències molt més enllà.

Jo diria que és obvi. Perquè la indústria, l’edu­cació, o molts altres àmbits podran arran­car, quan ho puguin fer, espe­rem que sigui ben aviat, però nosal­tres no, perquè la gent tri­garà a voler sor­tir. S’haurà patit molt econòmica­ment i les pri­o­ri­tats seran unes altres. És sem­blant al que passa en el món de la cul­tura.

Sí, perquè vivim en un país que té molt a ofe­rir, i, mal­grat el que han dit, la imatge de Cata­lu­nya i Bar­ce­lona no ha per­dut volada en els dar­rers anys. El pro­ducte hi serà, però els viat­gers tri­ga­ran a voler-ho conèixer. En aquest sen­tit crec que sí que hi ha espe­ran­ces per al turisme, i és per això que volem que es visi­bi­litzi aquest tipus de pro­blemàtica, perquè se’ns tin­gui en compte a l’hora de pen­sar com aguan­tem fins que tot es nor­ma­litzi.

Humil­ment, cre­iem que hauríem de tenir una cadira, una cadi­reta o un tam­bo­ret! si cal, a la taula on s’ana­litzi tota la pro­blemàtica del sec­tor del turisme. Hotels, res­tau­rants, agències de viat­ges i altres, hau­ran de pen­sar qui­nes opci­ons de recu­pe­ració hi ha, i pen­sem que se’ns hau­ria de tenir en compte, perquè també som del sec­tor i també com­par­tim aquesta situ­ació de doble espera per a una pos­si­ble nor­ma­lit­zació.