Les hereves d’Ermessenda

Primer heu de ser dones que monges. És el consell que la mare abadessa del monestir de Sant Daniel, Maria Caterina Torra, va donar a la comunitat benedictina i que la mare priora, Assumpció Piferrer, recorda de la seva entrada quan tenia 21 anys. “Sents la crida, però em va costar ser monja”, reconeix tot remarcant una joventut i adolescència viscuda. Piferrer ho rememora mentre, en conversa telefònica, explica com són aquests dies de confinament per als qui han optat per la vida monàstica, que no vol dir una vida confinada.“Se’n té un gran desconeixement; sortim a comprar, a fer encàrrecs, a passejar”, precisa. “El paisatge de la vall ara és preciós i silenciós; em recorda fa cinquanta anys quan hi vaig arribar”, assenyala.

El 5 d’abril, que va coincidir amb el Diumenge de Rams, la priora del monestir de Sant Daniel va complir 77 anys. “Estic molt contenta i ho vam celebrar, perquè l’important és el viatge”, recorda la priora d’un monestir mil·lenari. Quan va arribar-hi, eren una trentena; actualment són cinc germanes després que el 15 de març es va morir la germana Maria Rosa Paradeda, a punt de fer 94 anys i “un puntal de la comunitat”. Explica la priora que va ser una mort natural, no relacionada amb la Covid-19, que ara les manté intramurs, però també sense poder obrir l’hostatgeria ni acollir els grups d’universitaris, els músics i els practicants de ioga que havien reservat estada al monestir aquests dies. “Ho teníem tot ple per Setmana Santa”, explica Piferrer, que destaca que, tot i que el servei d’hostatgeria els serveix per pagar despeses, ara per ara aquest imprevist econòmic no la preocupa. L’entorn de pau que es respira entre pedres mil·lenàries fa que sigui un indret apropiat per a recessos d’estrès, indica la priora, i també per a qui vulgui concentrar-se. Així, és lloc d’estudi i de treball per a poetes i escriptors, i posa èmfasi en la vocació “d’acollir” de la comunitat. El monestir de Sant Daniel “és un lloc de culte i de cultura, d’acollida i d’entrega, de silenci i de pregaria, d’art i de natura” s’explica en el perfil a Twitter. És l’eina que la comunitat empra per fer saber les novetats de la vida al monestir. I aquests dies han agraït els missatges “d’amics i veïns que s’interessen per com estem i per si ens falta de res”, assenyala la priora. Tenen l’hort, explica, i queviures que els fan arribar.

Assumpció Piferrer és una gran aficionada a l’art i va fer classes amb l’escultor Domènec Fita. “M’agrada molt l’impressionisme i el pintor Coll Bardolet.” Així, n’ha llegit L’home i la seva obra, de Maria Dolors Oliu. També Els nostres objectes de cada dia, d’Espinàs. La priora ha aprofitat aquests dies per a fer endreça al despatx: “Sempre hi ha correus per respondre, llibres i documents per ordenar...” Però destaca la lectura en comunitat d’articles de reflexió. Considera que aquesta “aturada forçosa” servirà per fer una pausa en una societat que anava “massa atrafegada”, però també és un crit d’alerta a un món empresarial competitiu i altiu. Entre d’altres, han llegit el físic i poeta David Jou, que defensa la necessitat d’un diàleg entre la ciència i la fe, i també La joia de l’Evangeli, del papa Francesc, i Jesús: un perfil biogràfic, d’Armand Puig