“Ens mengem l’equivalent a una targeta de crèdit a la setmana”

Amb en Jordi som amics des de la infantesa i hi ha moltes coses que ens uneixen. Hem crescut fent surf a Salou i a Tarragona, tots dos som enginyers i ens dediquem al que ens agrada. En Jordi ha estat més centrat en el desenvolupament de taules de surf que contaminin el menys possible i jo he treballat com a consultor de sostenibilitat en una gran empresa de surf de vela i surf de rem. El 2017 vam crear Good Karma Projects amb la intenció d’impulsar un canvi dins de la indústria del surf. Al principi ens enfocàvem més en aspectes tècnics, les taules i els materials, però hem acabat dedicant més esforços a la conscienciació i la divulgació dels problemes que afecten el mar.

Sempre hem vist el surf com un mitjà de transport del missatge que volem transmetre. Al final, però, han agafat més força les accions de divulgació del propi missatge i els tallers de conscienciació en les escoles que no pas la voluntat de canviar coses en la indústria del surf.

En diem pèl·lets, i quan vam començar a ser conscients de la gran quantitat que n’hi ha, vam sentir una gran impotència, perquè no hi ha respostes que ajudin a explicar-ne les causes. Vam decidir posar-nos-hi de ple per aclarir què són aquestes boles i d’on surten.

Fa quaranta anys ja n’hi havia; segurament molta gent n’ha vist alguna vegada però no hi ha donat importància. Fa aproximadament un any i mig la platja de la Pineda va aparèixer nevada de boletes, i allò va ser molt escandalós. Sabem que venen de les indústries químiques, no és un plàstic que arribi degradat per efecte del mar. És matèria primera produïda expressament per fabricar ampolles, envasos o bosses.

Això és el que estem intentant esbrinar. Sabem que és un material barat, que pesa molt poc, i que es perd durant el transport en vaixells o en les operacions de trasllat als camions.

No és fàcil rebre respostes, però darrerament sembla que anem per més bon camí. Estem en contacte amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona (Aeqt), però de moment no tenim respostes concloents. No volem que aquesta situació es normalitzi i que les boletes passin a formar part del nostre paisatge.

Podem afirmar que els pèl·lets arriben a totes les platges de la costa catalana. Només depèn de cap on bufi el vent. I el mar també en va ple. Disposem d’una manta xarxa que l’acoblem a una embarcació per agafar mostres d’aigua i analitzar la presència de microplàstics. Sempre que fem un mostreig, hi trobem boletes.

No soc biòleg, però és fàcil pensar que pot passar com amb els microplàstics, que entren en la cadena tròfica perquè els peixos i els ocells se’ls mengen. Tampoc no sabem l’impacte dels microplàstics en l’ésser humà, però hi ha estudis que diuen que ens mengem l’equivalent a una targeta de crèdit a la setmana. Científicament no sé quines afirmacions es poden fer, però tots veiem que molt bo no ho deu ser.

Volem que es conegui el problema i posar pressió perquè les empreses agafin responsabilitat. Es tracta d’impulsar i fer visible un moviment social que vol canviar les coses. Sempre hem cregut en la necessitat de fer un canvi cultural i veiem que hi ha cada vegada més conscienciació. La nostra feina és convertir aquesta consciència en acció. Quan vam començar a organitzar neteges de platges ens centràvem en els plàstics grossos. Els microplàstics no es veuen tan fàcilment però hi són, i quan prenem mostres i ensenyem el que agafem, la gent al·lucina.