El terror, a judici

Reviure el dolor i el terror. Moltes víctimes i els seus familiars experimentaran així l’inici del judici, aquest dimarts, contra els tres acusats dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’agost del 2017, que van causar 16 morts i 185 ferits físics. És un macrojudici, que se celebrarà a la seu que l’Audiencia Nacional té a San Fernando de Henares, amb més de noranta acusacions particulars i populars, i en què més d’un centenar d’agents dels Mossos declararan com a testimonis, així com tres persones protegides. Totes les sessions, programades fins a mitjan desembre, es podran seguir de manera íntegra pel canal de YouTube . El judici es podria allargar fins a l’any que ve, ja que falta anotar les dates dels informes finals.

El tribunal –format pels magistrats Félix Alfonso Guevara, president i ponent; Carolina Rius, i Carlos Fraile Coloma– ha previst que dimarts declarin els tres processats. El tribunal va decidir l’estiu passat no acusar-los dels assassinats terroristes com volien les acusacions, protagonitzats per set joves magrebins veïns de Ripoll (dos germans Aalla i dos germans Hychami), amb el suport de l’imam Abdelbaki es-Satty, també mort. Imputar-los els crims significaria, entre altres coses, que l’Estat espanyol s’hauria de fer càrrec de les indemnitzacions que acordés el tribunal en la sentència, no només les que aprova en el procés administratiu. Actualment són 116 víctimes reconegudes i 6,1 milions d’euros ja abonats en indemnitzacions, segons el Ministeri de l’Interior.

Així, els citats a declarar seran: Driss Oukabir, germà de Moussa (l’únic nascut a Catalunya), i a qui s’atribueix haver llogat la furgoneta amb què Younes Abouyaaqoub va executar l’atropellament criminal a la Rambla; Mohamed Houli Chemlal, que es va salvar de l’explosió d’Alcanar, el 16 d’agost, i Saïd ben Iazza, que els va deixar la seva documentació perquè els nois radicalitzats compressin material per elaborar el triperòxid de triacetona.

A Oukabir i a Houli Chemlal se’ls acusa dels delictes de pertinença a organització terrorista i conspiració per cometre estralls amb caràcter terrorista. La fiscalia els demana 33 i 41 anys de presó, respectivament, que l’acusació de la Generalitat eleva a 44 anys, ja que hi afegeix tres delictes de lesions; la de l’Ajuntament de Barcelona, a 95 anys, ja que els fa responsables de 27 delictes de lesions a Alcanar, i les acusacions de l’Associació 11-M (que representa 74 víctimes, ateses per la Uavat) i l’Ajuntament de Cambrils, entre d’altres, sol·liciten presó permanent revisable, ja que els fan responsables dels 16 assassinats i de 143 més en grau de temptativa. Pel que fa a Ben Iazza, és acusat pel delicte de col·laboració amb organització terrorista, i la fiscalia, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona coincideixen a demanar per a ell vuit anys de presó. L’Associació de Víctimes del Terrorisme també està personada com a acusació popular en el judici.

Si res no canvia, especialment per motius de seguretat sanitària, els tres acusats declararan de manera presencial a la sala de vistes. Dimecres hi declararan com a testimonis Mohamed Aalla, germà de dos dels terroristes morts, i inicialment detingut perquè era el propietari de l’A3 amb què sis joves van anar a Cambrils, van atacar ciutadans al passeig marítim amb ganivets i van ser abatuts per agents dels Mossos. També ho farà Salh el-Karib, propietari del locutori on l’imam va comprar bitllets per anar a Bèlgica, d’on va tornar.

Hi haurà altres testimonis, amb els quals s’intentaran aclarir punts com ara si els nois de Ripoll ja estaven radicalitzats i l’imam en va ser un accelerador o si, per contra, va ser la clau de la seva actuació violenta. En aquest sentit, a l’acusació exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, en nom de Javier, el pare de Xavi, el nen de 3 anys assassinat a la Rambla, se li van refusar la majoria de proves, com ara que el CNI tenia Es-Satty com a confident. Amb tot, hi haurà responsables d’Interior a qui podrà preguntar certes qüestions, segons va indicar el tribunal en denegar-li proves.