Biblioteques a mig gas
presencialitat ·
Es recupera el préstec físic a les biblioteques de les comarques gironines després dels mesos de confinament, en què es va disparat el préstec virtual
Lamenten que les noves restriccions no permetin l’ús de les sales i destaquen el seu paper clau en la comunitat
S’han posposat tallers inclusius i activitats de difusió musical
“El contacte directe amb l’usuari és el nostre punt fort; les biblioteques han de procurar la presencialitat”, expliquen fonts del servei de Biblioteques de la Diputació de Girona . Com a equipament de proximitat, durant el confinament les biblioteques van apropar-se als usuaris a través de les xarxes socials i es va fer una crida a usar el préstec virtual. Els usuaris d’eBiblioCat i el préstec de llibres electrònics van créixer exponencialment, una modalitat que s’ha mantingut després. En el període de l’estat d’alarma del 14 de març al 21 de juny, es van fer a tot Catalunya 347.003 préstecs virtuals, amb 47.920 nous usuaris donats d’alta del servei. En el mateix període de l’any passat, es van fer 72.795 préstecs virtuals i s’havien donat d’alta poc més de 4.820 usuaris nous. En els mesos posteriors a l’estat d’alarma i fins al 31 d’octubre, s’han fet 370.076 préstecs virtuals.
Quant al préstec presencial, les dades de les biblioteques de les comarques gironines demostren una clara recuperació. Al juny es van fer 35.160 préstecs (en el mateix mes de l’any passat se’n van fer 93.208). Durant el mes d’octubre, se n’han fet 102.161 (l’octubre del 2019 se’n van fer 123.387). I en els mesos d’agost i setembre es veu aquesta tendència a l’alça: 91.666 préstecs a l’agost i 93.463 al setembre; si bé són xifres inferiors a les de l’estiu de l’any passat: 127.826 a l’agost i 118.711 al setembre.
Hi ha dos projectes que s’havien endegat des del servei de Biblioteques de la Diputació de Girona que s’han aturat després de les noves restriccions. Per una banda, 78RM , sobre el foment de la música, en un replantejament de les seccions musicals de les biblioteques arran de la disminució dels préstecs de CD. “Ens veuen com a prescriptors de literatura però no com a prescriptors de música”, remarquen sobre un projecte a llarg termini. També s’han hagut de posposar els tallers amb els menors tutelats que formen part d’un projecte per vincular-los a les biblioteques.
“La biblioteca és social o no és; amb la Covid, no desapareixerà”
“La biblioteca és social o no és”, remarca la directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes , Gemma Ciuró, que des del 2016 du a terme el projecte Aixopluga’t amb l’objectiu d’arribar a sectors de la població amb risc d’exclusió. “És fer servir la biblioteca de paraigua de totes les persones que en algun moment donat tenen alguna dificultat per poder-hi accedir”, destaca Ciuró. És una iniciativa que inclou des de tallers interculturals i classes de llengua a dones immigrades de Blanes a través de Càritas amb la voluntat que “trenquin la por i se socialitzin” fins a la inclusivitat de persones amb discapacitat. Què ha passat durant el confinament? Gemma Ciuró destaca que la Covid ha evidenciat encara més les escletxes socials. “Ha estat impossible arribar a aquestes usuàries perquè no tenen accés a les noves tecnologies”, es lamenta Ciuró. En canvi, sí que han pogut contactar amb les persones amb discapacitat intel·lectual i desenvolupar el grup de lectura a través de Zoom. “No arribes a qui per motius econòmics no té accés a les noves tecnologies”, assenyala. També s’han implicat en el projecte amb menors tutelats endegat per la Diputació i la Dgaia i han pogut fer un taller sobre noves masculinitats. Recorda que la biblioteca s’ha demostrat segura i posa èmfasi en el valor de punt de trobada que és.
“Hem pogut mantenir un préstec força elevat”
El Ministeri de Cultura va reconèixer la proposta d’activitats virtuals que durant el confinament van fer les biblioteques de Girona com una de les cinc millors propostes de tot l’Estat. “Vam adaptar-nos, reconvertint activitats com ara clubs de lectura i hores de conte virtuals i generant nous continguts”, destaca Artur Iscla, cap del servei municipal de biblioteques de Girona. Entre d’altres, van realitzar La capsa de les paraules . . Sobre la nova situació actual, reconeix que a les biblioteques “s’estava fent bé” i lamenta no poder oferir aquesta part més social.
Pel que fa a les dades del setembre, en relació amb les del mateix mes de l’any passat, ha baixat un 33% el nombre d’usuaris, però només un 4,5% el nombre de préstecs. Iscla recorda que les dades s’han d’agafar amb pinces, tenint en compte l’excepcionalitat de la situació, però assenyala que marquen una tendència. Amb tot, destaca que s’ha pogut mantenir “un nivell de préstec força elevat” i oferir aquest servei. A les dades no s’hi inclou la Carles Rahola, ja que ha reduït molt el seu horari d’un any a l’altre, així com les condicions d’accés i el tipus de servei. L’afluència a les biblioteques gironines ha baixat de forma desigual i la Salvador Allende “és la més usada i la que té una funció social més evident”.
“Som un espai de cohesió social importantíssim”
Durant el confinament, la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella va programar, amb l’Espai Jove de Caldes, la sèrie d’entrevistes Joves essencials, “en què es buscaven joves de Caldes que estiguessin a primera línia de la pandèmia”, explica la bibliotecària Mercè Barnardas. La periodista Xènia Casanovas va entrevistar Saroa Garcia , infermera al Santa Caterina; Judit Ruiz , infermera del Vall d’Hebron; Fran Cuesta , treballador del súper; Ian Farré i Joan Moya, voluntaris de Protecció Civil; Cesc Canet , cuidador del Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat, i Alba Calderón , que va ajudar a fer mascaretes. “Era el format perfecte perquè ells s’explicaven i per difondre la seva experiència”, assenyala Barnardas. En el confinament, també ha fet recerca per a un projecte en el bloc per reivindicar les dones caldenques, Les Quirines . Barnardas ha hagut de deixar de fer les visites escolars, “importantíssimes” perquè no només es crea hàbit lector als menuts sinó també a la resta de la família. “S’ha perdut aquest efecte cohesionador”, es lamenta, fent referència al fet que només poden oferir préstec. “La biblioteca tornarà a ser el que era”, destaca. La biblioteca també participava en el projecte 78RM per difondre la música amb sessions presencials que s’han hagut d’anul·lar.
“És una oportunitat per repensar com mantenir la proximitat”
“És una oportunitat per plantejar-nos com impulsar i oferir nous serveis virtuals”, destaca la responsable de la biblioteca Manuel Vilà i Dalmau de Tossa de Mar , Carmen Estévez. Explica que es vol potenciar la comunicació a través de les xarxes socials a la biblioteca, que assenyala que té com un dels punts forts els lligams estrets que s’estableixen entre usuaris, que comparteixen experiències lectores i culturals. Durant el confinament va canviar la proximitat física, que van mantenir a través del Facebook, correu electrònic o trucades telefòniques, i van oferir de manera virtual les activitats planificades com el club de lectura. Així van programar tres sessions virtuals en què van comentar poemes de Vicent Andrés Estellés, contes de Julio Cortázar i obres de teatre d’Eduardo de Filippo. La biblioteca de Tossa de Mar també va oferir el servei de grup de lectura virtual Viu un Llibre , enfocat als joves d’entre 10 i 16 anys, que consisteix a llegir i compartir la creació d’un llibre a través de la plataforma Fiction Express. Hi van participar nou infants i dos joves. La bibliotecària de Tossa de Mar també percep que el préstec a l’estiu s’ha mantingut: “Es notava que n’hi havia ganes, sobretot en la consulta en sala, que estava limitada. També tenim molts usuaris fidels de segona residència.”