MARTÍ NADAL
Investigador del projecte Early Clothes
“Una etiqueta de roba ecològica no vol dir res”
Només cal parlar amb dermatòlegs; hi ha més incidència d’al·lèrgies i de dermatitis i, en part, és per culpa de la roba
Si la pell està exposada de manera permanent, la potencialitat contaminant és alta, encara que la càrrega tòxica sigui baixa
Roba que fa venir picor, teixits que irriten la pell i causen al·lèrgies. Vermellor de clatell i pessics a l’interior dels colzes i als canells. Per què passa? Una investigació del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox), vinculat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), mira d’aclarir si els tints i altres substàncies que impregnen les peces de roba que vestim poden causar reaccions al·lèrgiques a la pell, així com dermatitis o pell atòpica. El projecte Earlyclothes també busca traces de tòxics que poden ser cancerígens o tenir cert potencial nociu per a la salut, com és el cas dels disruptors endocrins. Atès que el contacte de la pell amb la roba és continu, l’exposició a productes contaminants podria ser molt rellevant i especialment preocupant pels seus efectes adversos, sobretot en poblacions sensibles, com és el cas de nadons o dones embarassades.
La roba ens provoca al·lèrgies?
Tot just hem començat l’estudi que ens ha de treure de dubtes.
Parteixen d’alguns indicis?
Al nostre laboratori, al Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica, fa anys que s’estudien els efectes que tenen els contaminants ambientals sobre la salut de les persones. Els primers efectes, fa vint-i-cinc o trenta anys, partien de l’observació de l’exposició als contaminants en el medi ambient. Després vam començar a estudiar els efectes que podem patir per via de l’alimentació. I hi ha una altra via d’exposició que no s’ha estudiat mai a fons: l’absorció dèrmica dels contaminants. És a dir, ens fixem en les substancies químiques que es posen als teixits i, com que la roba es porta durant hores i està en contacte permanent amb la pell, aquests substàncies podrien representar un risc potencial.
Què hi posen, a la roba, que la fa tan perillosa?
Alguns dels additius que s’hi posen són per afegir-hi expressament propietats especifiques a la roba, com l’elasticitat o el tipus de color, per exemple. I són substàncies químiques que poden tenir risc per a la salut. Vam començar centrant-nos a analitzar la presència de metalls pesants, per exemple l’antimoni, i vam acabar decidint que aquest estudi s’havia d’estendre a d’altres contaminants orgànics perquè, sinó, seria incomplet. Sobretot, atenent al fet que l’objectiu de l’estudi és fer una valoració integrada.
Què representa exactament fer una valoració integrada?
Que no es tracta tant de fer una observació individual de les substàncies, una per una, sinó de fixar-nos en els efectes de l’exposició a tots els contaminants a la vegada. Bàsicament, perquè només d’aquesta manera som capaços de descobrir-ne l’efecte sinèrgic. Hi ha un desconeixement molt important respecte d’aquest tema i, en canvi, hi ha una consciència i un interès clar de la societat per tenir informació.
Vol dir?
De la mateixa manera que fa anys va disparar-se l’interès per l’agricultura ecològica, ara hi ha un interès creixent per la roba ecològica. I una prova n’és que la gran indústria s’ha posat les piles per donar resposta a la demanda. Gairebé totes les grans marques, pensem en les més conegudes, tenen una línia que han batejat com a “roba ecològica”. Però es tracta de veure què hi ha, realment, darrere una etiqueta que diu que allò és ecològic.
La roba està, per definició, subjecta a modes. Aquest interès per la “roba ecològica” no és una moda com una altra?
En aquest cas no és una qüestió de dissenys o de colors. El concepte de roba ecològica s’enfoca cap a un tema de sensibilitat. Es parla de producció sostenible i de cotó orgànic. Això ens porta a pensar que la presència de contaminants serà menor perquè per al cultiu del cotó no s’han usat pesticides ni d’altres substàncies químiques. Ara bé, una cosa és la producció sostenible del cotó i una cosa diferent és fixar-nos en si, al final, la roba ha estat tractada amb uns tints o amb alguns productes per donar-li més elasticitat.
I tot això en les etiquetes no s’especifica?
Cal tenir dades clares, aportar coneixement sobre aquests aspectes i passar la informació al consumidor. No n’hi ha prou que l’etiqueta d’una samarreta digui que allò és roba ecològica, no vol dir res. El que cal és saber si s’hi han afegit substàncies químiques i quin tipus de substàncies químiques són. L’etiqueta de teixit ecològic ens hauria d’aportar informació, però, en realitat, som a les beceroles perquè no refereix res més que el tipus de producció del cotó. D’acord, és cotó orgànic, però el consumidor necessita saber a què més s’estén el terme ecològic. Vol dir que aquell és un teixit que està lliure de tots els contaminants?
La investigació que fan ens permetrà de saber-ho? En quin grau està?
Som encara en la fase inicial, vam començar tot just aquest estiu passat. El projecte ha rebut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i és previst que s’allargui almenys durant tres anys.
En què se centren? Quins tipus de substàncies busquen?
Hem definit cinc grups de substàncies químiques que cal analitzar. El que farem és seleccionar diferents peces de roba i, a cada peça, hi buscarem la presència d’aquests grups de substàncies químiques. A cada grup hi ha metalls, com el cadmi i l’antimoni, bisfenols, que són disruptors endocrins i estan prohibits en productes com els biberons i material de contacte infantil, i amines aromàtiques. També hi busquem formaldehid i bifenils policlorats.
Tot just són al principi del camí, però té cap idea de cap on pot portar aquesta investigació?
Esperem que es confirmi la hipòtesi que sosté que en la confecció de roba ecològica hi ha menys presència de substàncies químiques.
Se centren en algun tipus de línia de roba en particular?
Sí, sobretot en la roba per a embarassades i en la línia infantil, per a nens i nenes menors de tres anys.
Són dos col·lectius especialment vulnerables per una exposició a substàncies tòxiques?
Absolutament. Quan fem una avaluació de riscos intentem treballar en el pitjor escenari i, en aquest cas, ens centrem en la població que pot ser més vulnerable al contacte amb substàncies tòxiques. Si no observem cap efecte en els infants ni en les embarassades, és fàcil concloure que l’efecte tampoc no serà important en la resta de la població, que no està en un moment tan sensible.
Quins efectes pot tenir per a la salut aquesta exposició prolongada a les substàncies químiques que hi ha en les peces de roba?
Poden ser efectes molt variats. Només cal parlar amb dermatòlegs per tenir-ne una evidència. Cada vegada hi ha més incidència d’al·lèrgies i de dermatitis. És probable que, en part, sigui per culpa de la roba. Perquè la roba va desprenent substàncies i el contacte amb la pell facilita que el cos les pugui absorbir. Imaginem-nos, doncs, quin efecte pot tenir en un nadó.
Escoltar-lo genera certa angoixa.
Ja pots vigilar amb la dieta i amb d’altres factors, que aquest és un aspecte a tenir també molt en compte. Si la pell està permanentment exposada a un tòxic, la potencialitat contaminant és alta, encara que la càrrega tòxica sigui baixa. En el cas de les embarassades, passar tantes hores en contacte amb la roba interior pot provocar que la càrrega contaminant s’absorbeixi i passi a la placenta.
Al·lèrgies, dermatitis i tots aquests efectes que descriu no tenen més relació amb la contaminació ambiental o, per exemple, amb si fem un ús abusiu de sabons irritants?
Són factors paral·lels, la roba és un factor més a tenir en compte. Probablement no sigui l’únic factor, però seria un error obviar-lo. No és un problema només de pell, sinó amb possibles afectacions a nivell cancerigen o d’alteració del sistema hormonal. Per absorció dèrmica els tòxics tenen capacitat de penetrar en la pell i arribar a l’interior del cos humà
A les marques de la indústria de la moda no els deu fer gaire gràcia això que explica.
Per fer aquest estudi nosaltres hem intentat contactar amb dues o tres grans marques comercials, però no n’hem obtingut resposta.
Què els demanaven?
Volíem una mica de suport, mirar de fer un estudi profund de la marca i determinar si les peces de roba que venen estan lliures de contaminants o no. Entenem que la indústria tèxtil és part interessada en aquest estudi perquè, de fet, hi ha moltes marques generalistes, marques conegudes que diuen que tenen una línia específica de roba ecològica o sostenible.
Els diners que paguem per una peça de roba condiciona el producte? És a dir, sembla assumit que la roba té un ús de curta durada i que el client prefereix gastar-se 15 euros en una oferta de tres samarretes que no pas gastar els mateixos diners en una sola peça, encara que suposadament sigui ecològica.
Nosaltres som científics i treballem en una facultat de medicina, no en una facultat d’econòmiques. Fent una extrapolació, també podries dir que un quilo de peres d’agricultura ecològica és més car que no pas un de peres d’agricultura convencional. Però el consumidor ha de tenir clar quins avantatges i inconvenients comporta decantar-se per una opció o per l’altra.
Que la moda no entri només per la vista.
En els estudis preliminars vam tenir feina per saber fins i tot l’origen d’una peça de roba. Hi diu “Fet a la Xina”, però la Xina és molt gran i hi ha diferències entre territoris. Manca molta informació sobre la traçabilitat. Del que es tracta és de poder tenir la informació per poder triar lliurement i, en el cas de la roba, aquesta informació ara no la tenim. Potser quan arribarem al final de l’estudi es podrà afirmar que la concentració de contaminants en una peça de roba no compensa la diferència de preu respecte d’una altra que estigui lliure de tòxics i sigui més cara. Potser la diferència tindrà més a veure amb aspectes com la preservació del medi ambient que no pas amb la salut humana.
Quan la Covid acapara el laboratori
“En aquests moments, la Covid ho tapa tot”, admet Martí Nadal. Explica que, per adaptar-se a la situació monotemàtica, els investigadors que no estan centrats a trobar una vacuna ni a descobrir un remei que ajudi a mitigar els efectes de la pandèmia tracten de “reorientar” la recerca. “Estudiem contaminants ambientals i no hem deixat d’estudiar-los, però el que fem és analitzar l’afectació de la contaminació ambiental en la infecció de la Covid.” La població que resideix en llocs més contaminats “té un sistema immunitari més estressat i és susceptible que el virus produeixi una afectació més severa”.
TecnATox, el Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica, és un focus de recerca especialitzat en la innovació i la transferència de tecnologia en l’àmbit alimentari, ambiental i toxicològic adscrit des de l’any 2008 a la Xarxa IT (xarxa de suport a la innovació tecnològica). Està al servei tant del sector públic com del privat i la seva activitat se centra en el camp dels contaminants mediambientals i alimentaris, i dels seus possibles riscos i beneficis sobre la salut de la població i l’ecosistema que envolta les diferents activitats empresarials.
La investigació Earlyclothes parteix de la base que les persones estan en contacte continu amb la roba i que l’exposició a possibles contaminants podria ser preocupant pels seus efectes adversos.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.