Els propietaris forestals demanen que es reguli l’accés als boscos privats

Els propietaris forestals reclamen que es reguli l’accés als boscos privats i que es consensuï amb el territori. El debat sobre l’accés al bosc s’ha reobert arran de la pandèmia i l’increment de gent que accedeix al bosc sense respectar els costums i usos del món rural, segons explica l’ACN. Els visitants també aprofiten per extreure els fruits que se’n generen. Bolets, pinyes, llentiscle o llenya són només alguns exemples de tota una economia submergida en uns boscos privats però que, per tradició, mai han estat tancats al públic. Els propietaris demanen més pedagogia, una regulació consensuada amb el territori i més ajuts per al manteniment de finques. Josep Rius, propietari forestal i també responsable de boscos d’Unió de Pagesos, es mostra partidari d’una regulació i, sobretot, insisteix en la necessitat de fer pedagogia. “El bosc sembla casa de tots, però no ho és, és casa d’un particular. No pot ser que hi llencin llaunes i deixalles. Darrere hi ha un gran esforç d’algú per mantenir-ho” en condicions, explica. Tancar accessos i camins és una opció que, fins fa poc, veia amb mals ulls. “De fet, venia gent de la ciutat i ens costava entendre aquells propietaris que ho feien [tancar accessos]. Però ara, malauradament, els haurem de donar la raó, i això sap molt greu”, lamenta.

L’Associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon comparteix aquest malestar. Segons el seu president, Josep Maria Pujol-Galceran, la Covid-19 ha fet que augmentés la freqüentació de persones al bosc que desconeixen els usos i costums del món rural. Assegura que aquests mesos s’han viscut situacions que han “fet vessar el got”. Trencaments de filats, danys en finques, col·lapses en vies i punts d’accés a habitatges i acumulació de brossa són alguns dels greuges que denuncien. “Entenc que la senyora de Ripoll arribés al límit”, afirma, i alerta que l’administració ha de prendre-hi partit per aturar-ho.